Els dies 6 al 8 de juny de 1996, ara fa vint anys, es reuniren a Barcelona 66 ONG, 41 Centres PEN i 41 experts en dret lingüístic de tot el món. La convocatòria de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics fou una iniciativa del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), amb el suport moral i tècnic de la UNESCO.
L'Assemblea de participants aprovà la Declaració Universal de Drets Lingüístics per aclamació en un acte celebrat el dia 6 de juny al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Els delegats de les ONG, Centres PEN i experts firmaren el document en el mateix acte, al final del qual lliuraren el text i el plec de signatures al representant del Director General de la UNESCO.
Les Illes Balears hi eren ben presents. Entre les entitats signants, hi havia l'Obra Cultural Balear, representada pel president d'aleshores, Antoni Mir, a més a més, el Consell científic estava coordinat per l'eivissenc Isidor Marí.
El fruit d'una llarga reflexió
La Declaració Universal de Drets Lingüístics és el fruit d'un llarg procés de reflexió que va començar el setembre de 1994 quan les entitats promotores de la Conferència (el Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions-CIEMEN) en van encarregar la redacció a un equip d'especialistes provinents de diferents disciplines i camps d'actuació. En l'elaboració dels dotze esborranys successius hi varen intervenir una cinquantena d'experts de diferents països.
La igualtat de totes les llengües, més enllà de les classificacions arbitràries
La definició d'uns drets lingüístics equitatius no pot quedar subordinada a l’estatus polític o administratiu de les llengües ni a criteris irrellevants o poc objectius, com ara el grau de codificació o el nombre de locutors. Per això la Declaració proclama la igualtat de drets lingüístics, sense distincions no pertinents entre llengües oficials / no-oficials, nacionals / regionals / locals, majoritàries / minoritàries, o modernes / arcaiques.
Els drets lingüístics: col.lectius i individuals alhora
La Declaració considera inseparables i interdependents les dimensions col·lectiva i individual dels drets lingüístics atès que la llengua es constitueix col·lectivament en el si d'una comunitat i és també en el si d'aquesta comunitat que les persones en fan un ús individual. Així, doncs, l'exercici dels drets lingüístics individuals només es pot fer efectiu si es respecten per igual els drets col·lectius de totes les comunitats i tots els grups lingüístics.
Bases per a la convivència
Articular els drets lingüístics de comunitats, grups i persones que comparteixen un mateix espai és imprescindible per a la convivència però resulta alhora extraordinàriament complex. D’aquí que la Declaració tengui en compte els drets de les comunitats lingüístiques assentades històricament en el seu territori per tal d’establir una gradació, aplicable a cada cas, dels drets dels grups lingüístics amb diferents graus d’historicitat i d’autoidentificació, i dels individus que viuen fora de la seva comunitat d'origen.
L'obertura d'una nova etapa
La proclamació de la Declaració Universal de Drets Lingüístics marca el final d'un procés i el començament d'un altre. En efecte, el 6 de juny de 1996 s'enceta una nova etapa que ha de culminar en una Convenció Internacional de les Nacions Unides. L'objectiu és aconseguir una pau lingüística mundial justa i duradora, basada en el coneixement i reconeixement dels drets lingüístics.
Suport de figures de renom internacional
La Declaració va rebre el suport de personalitats destacades de tot el Món com Wislawa Szymborska, Nelson Rolihlahia Mandela, Rigoberta Menchú, Noam Chomsky, José Ramos Horta, Dalai Lama, Desmond Tutu, Ricard Maria Carles i Gordó. Adolfo Pérez Esquivel, Josep Carreras, Seamus Heaney, Shimon Peres, Iasser Arafat, Octavio Paz, Judit Mascó, Peter Gabriel i Joan Oró.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
23h 33', 10-6-2016: per desgràcia, IB3 emet una altra pel·lícula en foraster.
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) 1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html 1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Ropit té raó. Son unes sangoneres que fa 300 anys que ens xuclen.
A "800 anys": Si els catalans no ens espabilassim per fer "la pela", els españols vos moririeu de fam. Aixì que a callar!
Encara no se sap si son independentistes o que son. Unes càmeres van gravar els culpables i duien el cap pelat, pentinat mes propi d´ultres que d´independentistes. I ficar-se a aquest diari escrivint en Castella i tractant de fer xulades, també és agredir.
16h 17', 7-6-2016: per desgràcia, IB3 emet una altra pel·lícula en foraster.
DOS SEGUIDORAS DE LA SELECCIÓN SON AGREDIDAS POR ULTRAS INDEPENDENTISTAS EN BARCELONA.
Cuando no hay nada importante que decir se recurre a esto.
Això que fa el de baix, a més de ser una mentida, és fer apologia del yihadisme i escampat aquests disbarats podria provocar una tragedia.
Pero de todos y para todos. Cosa que vosotros solo hacéis a la hora de recibir publicidad. La pela es la pela, cullons.