Iago Negueruela: «Ens trobem en una època de creixement econòmic, però no s’està traduint en una recuperació real»

Quines mesures s’han pres pel que fa als desocupats majors de 45 anys i quins resultats estan obtenint?
Durant el 2015 vàrem impulsar un programa de contractació de persones majors de 45 anys perquè ajuntaments i altres tipus de corporacions locals fessin contractes. Aquest programa s’ha aprovat aquest desembre i suposarà més de 600 llocs de feina per a persones majors de 45 anys, amb un pressupost de sis milions d’euros. Hem destinat recursos molt importants per a l’ocupació de persones que durant aquests anys de crisi han estat les més castigades. La reforma laboral de l’any 2012 va propiciar de forma molt clara l’expulsió del mercat laboral de persones, especialment a les de més edat. Nosaltres creiem que hem d’impulsar aquesta contractació perquè aquestes persones tornin a tenir oportunitats en el mercat ordinari. Aquest any ho tornarem a fer i a més subscriurem convenis des del SOIB, farem acords d’intermediació amb determinades empreses on una de les nostres prioritats és establir la contractació de persones majors de 45 anys. A més, els inclourem a les clàusules socials de la contractació.

Per a la gent jove, bàsicament, s’han impulsat línies formatives...
Sí, les Balears, com tots sabem, tenen una taxa de fracàs molt elevada, i creiem, per un costat que és molt important, per un costat la reintroducció a l’àmbit de la formació, i, en casos com els de garantia juvenil, ho hem fet amb formació i contractació. També, com en el cas dels majors de 45 anys, a través d’ajuntaments i corporacions locals es va treure una convocatòria de més de cinc milions d’euros destinats a aquests programes mixtos de formació i contractació, perquè tinguin una experiència laboral a través de tallers de feina, però, fonamentalment, perquè tinguin una formació. Per tant, treure formació amb certificats de professionalitat, amb títols homologats, tant en els programes de garantia juvenil com en els programes de formació professional que vàrem treure durant l’any passat.

Una línia prioritària de la vostra conselleria ha estat fer feina contra la precarietat. Durant la crisi hi ha hagut una baixada important dels salaris, la temporalitat s’ha allargat fins a arribar a què nou de cada deu contractes són temporals... Quines són els resultats d’aquesta línia de feina?
Ja des d’abans de formar part del govern ho havíem assenyalat, que un dels principals problemes en el mercat laboral era la temporalitat i la figura dels contractes a temps parcial, que s’havien potenciat a través de la reforma laboral. Una figura que el què amaga són jornades superiors. Es fan contractes de poques hores i se superen. Això implica que sigui més difícil de detectar el frau per part d’inspecció de treball. Nosaltres des del primer moment vàrem dir que teníem aquests dos problemes; els contractes temporals, cada vegada de menys durada i els contractes parcials per l’altre costat. En el primer cas vàrem fer un pla de lluita, portant més inspectors de treball per a fer campanyes específiques en contractes temporals i parcials. Ho vàrem fer, hi va haver més de 4.000 treballadors que se’n varen beneficiar, transformant el seu contracte en indefinit o ampliant-los les hores de contracte. Això ho vàrem fer en plena temporada turística, però el que també vàrem assenyalar és que canviaríem la planificació de les inspeccions durant aquest 2016. Les campanyes que havia realitzat el govern de Bauzá no se centraven en els contractes parcials ni temporals, i el que vàrem fer en primer lloc va ser recuperar més campanyes autonòmiques i planificar més actuacions. On les hem enfocat? En contractes parcials, hores extres i temps de feina. És a dir; en les condicions de feina dels treballadors d’aquestes illes que han de millorar. Ens trobem en una època de creixement econòmic, però no s’està traduint en una recuperació real i el que volem nosaltres és que el creixement es redistribueixi i es transformi en una recuperació real.

De què parlem, a les Illes Balears, en ple segle XXI, quan parlem d’explotació laboral?
L’explotació laboral té moltes formes. Per descomptat una de les formes és que et facin un contracte d’una o dues hores i que facis feina vuit o deu. Ho és perquè perjudica el salari, perjudica la cotització i perquè estem en una situació econòmica com la que estem. La necessitat que tenen molts treballadors fan que s’acceptin determinades condicions laborals a qualsevol preu. Els empresaris s’aprofiten d’aquesta necessitat per fixar aquestes condicions que no s’han de fixar. Per tant, hem de combatre aquesta situació posant els mitjans perquè no es produeixi. Hem retrocedit 30 anys pel que fa a salaris, però pel que fa a condicions de feina, n’hem retrocedit molts més. Una persona que faci feina ha de poder arribar a final de mes, i no és així. Totes aquelles situacions que no ho permetin, podem qualificar-les d’explotació.

Quines línies principals té aquest pla contra l’explotació laboral?
En té bàsicament dues; els contractes temporals i els de temps parcial. Aquests darrers ja mostren un canvi de tendència. Ja són vuit de cada deu els que es fan a temps complet i no parcial i creiem que aquesta línia que comencem a observar i que es comença a produir que també és fruit de les campanyes que s’estan realitzant. Hem de seguir fent control d’aquests dos tipus de contracte perquè atacant aquests dos eixos es milloraran les condicions dels treballadors.

Heu parlat de recuperar el diàleg social. S’està fent?
Sí, des del primer moment es va obrir el Consolat de Mar a sindicats i empresaris. Primer reunint-nos amb CCOO, UGT, PIMEM i CAEB i servia per a iniciar i el diàleg social. Des de la Conselleria, totes les mesures que hem pres, han estat consensuades. El nostre full de ruta marca un diàleg permanent amb les organitzacions sindicals i empresarials. No entenem de cap altra manera la nostra feina que no sigui treballant amb tots aquests agents i esperem que així sigui essent.

Heu fet una previsió de quines dades d’ocupació us agradaria deixar a final de legislatura?
No sóc molt partidari de donar xifres. Ens agradaria poder acabar la legislatura dient que el creixement que s’hagi anat produint s’ha traduït en una recuperació dels salaris i que els llocs de feina que s’hagin creat siguin de millor qualitat.

Vostè també és conseller d’indústria. Quina és la política industrial que necessites les Balears? Partint de la base que tenim pràcticament un monocultiu turístic i que tenim una indústria que treballa en moltes ocasions en condicions molt precàries i, fins i tot, heroiques.
És cert que aquests darrers quatre anys hem vist un creixement pla del teixit industrial, mentre que en altres sectors creixien més. Com més aviat millor traurem un esborrany de la llei d’indústria però a la segona meitat d’aquest 2016 tenim previst fer un pla industrial. Un pla industrial perquè els llocs de feina del sector industrial solen ser de millor qualitat i més estables. És molt fàcil destruir teixit industrial i molt difícil crear-lo. En haver-lo perdut en aquests darrers anys suposarà ara més dificultat per a crear-lo.
Hem de tornar a aquesta industria tradicional que tenim. Hem de fer plans específics amb les organitzacions empresarials que el desenvolupin i amb els seus sindicats. A més, obrir nous espais, per exemple el de la nàutica, que aquí no s’ha fet una aposta per aquest sector.

Reformareu la Llei de Comerç?
Sí, la reformarem. Buscarem un acord ampli amb tot el sector. S’ha assenyalat a través d’una proposició no de llei que es reformi la llei de comerç per a cercar un millor equilibri entre el petit i mitjà i el gran comerç, per tant farem feina en la reducció de dies festius d’obertura, en adequar millor la nostra llei perquè hi hagi un equilibri entre el petit i mitjà comerç i el gran comerç a través de les grans superfícies. Buscant a més que el comerç sigui de major proximitat, en els centres urbans, perquè és la manera de crear societat, de crear ciutat o pobles.

Un conseller del Govern hauria de parlar en català...
Tens tota la raó. Sóc gallec, pensant i parlant, entenc tots els problemes de llengua. Entenc perfectament el català, em falta animar-me a parlar-lo més. Al llarg d’aquest 2016 podré fer entrevistes com aquesta en català, o així ho espero (riu).


*Totes les respostes del conseller han estat traduïdes al català.

Aquí es pot sentir l’entrevista sencera.