Biel Barceló: «Un gran pacte entre el PP i el PSOE és, bàsicament, el que vol l'IBEX 35»

Quin balanç fa d’aquests sis mesos?

Com a Govern en aquests darrers sis mesos s’han posat les bases per fer molta de feina. De moltes coses que s’han posat damunt la taula, i de moltes que queden per fer. En aquest moment jo diria que tenim velocitat de creuer. Què queda per fer? Molta feina.

En aquest moment cal dir que el pacte que es va fer entre PSOE, MÉS i Podem tenen uns acords pel canvi, uns acords que es van complint, tant des del Parlament com des del Govern.

Destacaria que el Govern no està funcionant com un regne de taifes. S’ha de destacar la feina conjunta que hem fet amb la Conselleria d’Hisenda, regentada pel PSOE, i la de Turisme, regentada per MÉS. Tenim capacitat de col·laboració i tant des del punt de vista tècnic com polític ens hem entès molt bé. I a la vegada la capacitat d’entesa amb Podem, que està defora, que a pesar que hi ha hagut qualque renou, qualque crítica, crec que en general hem sabut treure, per exemple, els pressupostos endavant o d’arribar a acords amb un tema tan delicat i complicat com era el d’educació. Per tant, el meu balanç és positiu, tot i que queda molta feina per fer i fent autocrítica que hi ha coses que s’ha retardat massa, que hi ha coses que no han acabat de funcionar tan bé com havien d’haver funcionat, però també amb el propòsit d’anar-ho esmenant.

Us estimaríeu més que Podem formés part del Govern?

Ho vaig dir el primer dia, Podem seria bo que estigués dedins. Per una senzilla raó, som 34 diputats de forces progressistes i sobiranistes dins el Parlament. Mai no hi havia hagut una majoria com aquesta i pensava que això havia de tenir translació en el Govern. Podem va decidir no entrar i ho ha repetit després de les generals, i per tant s’ha de respectar, de fet aquest debat ara no hi és. Jo no hi donaria més voltes, mentre el Govern no quedi absolutament aturat, és a dir, si hi comencés a haver bastons a les rodes i no s’haguessin pogut treure, per exemple, els pressupostos o alguna de les lleis que hem tret darrerament, seria preocupant, però no és així. La capacitat de diàleg hi és, la flexibilitat per arribar a acords hi és... Per tant, vull destacar, en aquest sentit, la bona sintonia que hi ha hagut per arribar en aquests acords, a pesar de reconèixer que hi ha hagut moments d’estirades i de nirvis. Això és inevitable i serà així sempre.

Un apunt en l'àmbit personal; Biel Barceló fa molts anys està en política, però mai amb tanta responsabilitat...

No, ni amb tanta intensitat. He compaginat la feina com a portaveu parlamentari, com a secretari general del PSM i després de MÉS i és una feina molt intensa que a mi m’agradava molt, però no havia gestionat. Ara estic ficat de ple en la gestió. Estic content, eh! He de dir que a mi em va un poc la marxa, i t’ha d’anar la marxa per estar aquí on sóc.

Heu arribat a fer un bon equip, malgrat les crítiques inicials?

Sí, vaig demanar paciència. Sé que algunes de les decisions que vaig prendre al principi per formar el meu equip es van qüestionar un poc, però estic content de com estan anant les coses. He de dir que estic també molt content de la resposta que hem tingut dels treballadors i les treballadores, de tots els funcionaris.

Aquesta legislatura hauria de ser la de la millora del finançament de les Balears... Fins a quin punt és possible?

Efectivament, l’any de la millora del finançament era el 2015. Vull recordar que com que ha estat any d’eleccions espanyoles s’ha passat al 2016 i començant l’any sense govern i sense perspectiva de quin serà. Això vol dir que en aquests moments tenim un govern en funcions que no iniciarà cap procés de reforma del finançament, i com més temps passi, en aquest sentit és pitjor per a les Illes Balears. És una negociació que serà molt difícil, a 17 bandes i cadascú estirarà cap a la seva. Ja l’hem viscuda, ja sabem que les Balears pel seu pes demogràfic i polític tenen dificultats per avançar des del punt de vista del finançament. Per tant, nosaltres serem molt més bel·ligerants amb el nou govern. Si hi ha implicat algun dels partits que governen o donen suport al govern (PSOE o Podemos), serem molt exigents amb ells. Perquè precisament aquí, a l’hora de fer el pacte, es varen comprometre a la millora del finançament. Per tant no entendríem que sortís d’una altra manera. I si sortís un govern de dretes, evidentment també hauríem de ser molt bel·ligerants, perquè la sostenibilitat econòmica de les balears passa necessàriament per aquest sistema de finançament. Si no estarem com estem fins ara. Les nostres possibilitats ja les estem esgotant, ja no hi ha pràcticament més possibilitats fiscals. Per tant, ara passa sí o sí per aquest gran pacte que hi ha d’haver econòmic i social entre tots els agents, per fer un front comú davant Madrid.

Parlant de finançament; les promeses de Montoro abans de les eleccions, ja s’han començat a complir?

Algunes d’aquestes ja s’han començat a complir. Amb el Govern en funcions ens va millor negociar que amb el govern del PP abans de les eleccions. Curiosament tots aquests compromisos que vàrem tenir, que eren per exemple el de poder modificar el destí de determinades inversions estatutàries que ja havien quedat caducades, abans ens deien que no, ara ens han dit que sí. Ens hem sorprès que amb aquest govern en funcions sí que podem arribar a acords i amb algunes coses dius; sí que les han complert.

La Presidenta en algun moment va parlar de la reforma de l’Estatut...

No està en els acords pel canvi, de totes maneres jo crec que si que seria bo pensar-hi a mitjà o llarg termini. Ha de ser un gran acord entre partits. Hi ha temes puntuals, com l’aforament de diputats i membres del Govern, que jo crec que s’han de llevar del l’Estatut d’Autonomia. Però hi ha altres qüestions, molt més importants, que crec que s’hi haurien d’introduir, com pot ser l'obligatorietat del coneixement del català, o temes ja molt més valents pel que fa a finançament o al mateix dret a decidir que tenim a les Balears i que en l’estatut actual està molt limitat.

Primer, exhaurim l’Estatut d’autonomia que tenim ara, que ens permet fer una llei de consultes que no tenim, que ens permet cogestionar els aeroports i no ho tenim i no descartaria tampoc anar pensant en un full de ruta en aquest sentit, però no es farà a curt termini.

Parlem de turisme. L’impost de turisme sostenible en què consistirà?

En aquests moments tenim un model de turisme basat amb un model de masses, sobretot de sol i platja i això té tota una sèrie de problemàtiques, que ens duen, per exemple a la necessitat de determinades infraestructures, a la necessitat de preservar el nostre territori... i que els recursos que tenim són limitats. Volem que els nostres visitants, com a la meitat dels països de la Unió Europea, contribueixin. Per tant la finalitat prioritària que ha quedat recollida a la llei és la de recuperar el territori, el medi ambient... També tot allò que ens pugui ajudar a invertir en un turisme sostenible. A partir de juny esperem que pugui estar ja en marxa.

Es cobrarà en els hotels?

En tots els establiments turístics, no només en hotels. Qualsevol allotjament que la llei el contempli com a tal, haurà de pagar una xifra que estarà entre mig euro i dos euros.

Quina xifra total es calcula que es recaptarà?

En el pressupost hem posat 50 milions d’euros, entre altres coses perquè no està en vigor tot l’any i volíem fer una estimació prudencial. Però en un any normal podria estar al voltant de 70 o 80 milions d’euros, dependrà del volum de turistes.

Fins a quin punt necessitem que creixi el turisme a les Illes Balears?

No, no necessitem que creixi, crec que tots estem d’acord que hi ha una saturació a l’estiu. Eivissa, aquest estiu mateix, ha arribat a una situació bastant límit i ens temem que el pròxim estiu pugui passar el mateix a Eivissa i Mallorca. El gran repte és ara la reforma de la llei turística. Aquesta reforma la començarem ja, i una de les qüestions que posarem damunt la taula és aquest sostre que ens hem de marcar, aquest límit de places turístiques que podem suportar i que és el gran repte que hem de resoldre entre tots i veure com el podem resoldre.

Quina relació teniu amb el sector hoteler?

Nosaltres sempre hem estat oberts a parlar i a dialogar. En aquest sentit mai s’han perdut les formes. Sí que es vera que estan molt bel·ligerants amb determinades decisions que hem pres nosaltres. El fet de limitar les reformes per part dels establiments turístics i el fet d’haver posat l’impost, són dos fets que ells hi ha estat molt en contra. Però he de dir que nosaltres sempre seguim oberts, i ara amb la reforma de la llei turística tornarem a parlar amb ells, però han d’entendre que tots hem de fer un esforç. Entenc que abans estaven acostumats que la interlocució amb el govern era directa. Però nosaltres som un govern que escoltem també els sindicats, els ambientalistes... en fi, que es governa per tothom. I ells són un sector més, importantíssim des del punt de vista econòmic, però no l’únic, ni molt manco.

Quina és la postura de l’ecosobiranisme en relació a la indústria turística i en aquest monocultiu del turisme?

Nosaltres sempre hem dit el mateix, en aquest moment el pes del turisme en el nostre PIB és molt gran, per tant hem de tenir clar que vivim del turisme i que hem de seguir vivint del turisme. El què passa és que hem de fer compatible aquest turisme amb què d’aquí a deu, quinze o vint anys puguem seguir vivint del turisme, però amb una sèrie de limitacions. El què no podem permetre és que el nostre model econòmic estigui tan esbiaixat i no prendre mesures per corregir-ho. Què feim? Apostar per la diversificació econòmica, apostar per donar suport a la indústria, a la innovació i la recerca com a elements que ens han d’ajudar a aquesta diversificació i aquesta sostenibilitat. Ens hem marcat la sostenibilitat, des del punt de vista mediambiental, social i econòmic, com a eix fonamental a més de la diversificació econòmica. Si mesurem només amb competitivitat o nombre de turistes, és una gran equivocació, per tant nosaltres el que volem introduir són aquests altres factors de mesura i de correcció mediambiental i social. Això és el model que hem defensat sempre. Això no és anar contra el turisme, és assegurar que el turisme podrà seguir essent el motor de la nostra economia, però que el turisme s’impliqui des del punt de vista social i s’impliqui fins i tot en altres sectors econòmics.

Parlem ara de recerca i innovació. Quines són les vostres prioritats per enguany?

El què farem enguany és posar unes bases, recuperar convocatòries d’ajudes en recerca que s’havien anat eliminant, des del primer dia estem col·laborant molt activament amb la UIB, com a motor de recerca i d’innovació, amb la Cambra de Comerç, que ja hem arribat a convenis també, i intentar que el pes de la innovació i la recerca dins el nostre PIB s’incrementi. Estem començant a treballar en una nova llei de la ciència que substitueixi la del 1997, que ha quedat obsoleta. I, evidentment, amb la idea que sense recursos no es pot fer res. Per tant no només hem de posar les bases que estem posant aquest 2016, sinó que el 2017 ha de ser el gran any d’aposta. Ja hem aconseguit el centre Bit de Menorca, estem fent feina perquè noves empreses s’implantin en el Parc Bit de Mallorca, i hem començat a fer feina amb l’Ajuntament de Palma per tot el que seria el districte innovador, per tot el que es vol fer a l’edifici de Gesa, que és un gran repte a mitjà o llarg termini. El model seria el del 22 @ de Barcelona, però amb una gran diferència; el 22@ està en un barri industrial, nosaltres aconseguiríem tenir-lo a la façana marítima de Palma, en un lloc privilegiat.

La innovació pot ser una bona manera d’ajudar a la petita i mitjana empresa?

En aquests moments hem aconseguit duplicar, gairebé, els fons europeus que vindran els pròxims cinc anys, i gran part precisament a innovació, i gran part podran arribar a les empreses. Aquí hi haurà d’haver un gran esforç del Govern perquè hem de complementar aquests recursos. Les PIMES són el futur, s’han de renovar i innovar és absolutament imprescindible.

Un èxit de la seva conselleria ha estat tornar a rebre els canals que s’havien perdut de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Però no ens conformem, podrem veure la versió sencera de TV3 i veure més canals?

Amb l’espai que teníem inicialment només podíem rebre un sol canal, que havia de ser el Súper 3, després vàrem aconseguir un múltiplex estadístic amb un temps rècord (normalment els tràmits s’allarguen fins a sis mesos i nosaltres en dos el vàrem tenir), i amb la col·laboració d’IB3, amb el canvi de direcció, vàrem aconseguir recuperar el 324. Però no ens podem conformar, hem parlat amb la Corporació Catalana, ells estan disposats a parlar de la recepció de TV3 sencera i per tant a partir d’aquí, s’ha de parlar. Hi haurà una sèrie d’aspectes econòmics que s’hauran de tenir en compte, la nova direcció d’IB3 també està disposada a parlar-ne i per tant no ens hem d’aturar aquí.

El procés que viu el Principat de Catalunya. El nou president de la Generalitat de Catalunya va citar el vostre nom com a un dels pocs que havia contactat amb ell després de la investidura...

Sí, jo crec que l’acord entre Junts pel Sí i la CUP va ser importantíssim, in extremis, per desgràcia. Ens hauria agradat que hagués estat molt abans, però benvingut és. Un escenari d’anar a eleccions anticipades era el pitjor, aturava totalment el procés. En canvi, així s’obre una esperança que aquest procés pugui continuar. Per nosaltres és important.

Quina impressió us va fer el nou president?

Jo el veig molt assentat, amb les idees molt clares i també conscient de les dificultats, però va estar content que el Vicepresident del Govern de les Illes Balears el felicites.

Vàrem parlar d’anar millorant la col·laboració entre els dos governs que tenim un gran recorregut amb temes, per exemple, d’innovació, de turisme i d’economia, i no només els lingüístics i culturals que són els tradicionals.

En l’àmbit de l’Estat espanyol, que us diu l’olfacte?

La pressió mediàtica tan gran que es veu és per aquest pacte de concentració nacional (PP, PSOE) que és el què l’IBEX 35 vol, bàsicament i en Pedro Sánchez està intentant un pacte molt difícil amb Podemos i els partits sobiranistes o alerta que no l’intenti fer amb Podemos i Ciudadanos. Nosaltres apostaríem claríssimament per un pacte progressista i sobiranista que tengués un full de ruta per reconèixer la plurinacionalitat de l’Estat espanyol i per tant avançar amb una reforma de l’estat profunda i absolutament necessària. Si el que feim és mantenir el mateix estatus quo que hi ha ara de poc haurà servit tot això. L’escenari és complicat, podria haver-hi unes noves eleccions anticipades.

I si hi ha eleccions anticipades... MÉS apostaria per anar amb Podem aquesta vegada?

MÉS obriria el debat que de moment no volem obrir perquè és absurd si no hi ha eleccions anticipades, i es posarien damunt la taula totes les possibilitats que hi ha, partint de la base que el resultat no va ser el que s’esperava en aquestes eleccions passades, però també partint de la base que MÉS segueix essent un projecte de futur, un projecte molt assentat, tant a Mallorca com a Menorca i amb l’objectiu de millora a Eivissa. Per tant, des del punt de vista, perquè no plantejar una gran candidatura d’esquerres i sobiranista a les Illes Balears.