Pau Alabajos: «Tinc esperances que el País Valencià tingui un altre projecte»

13 anys d’actuacions a l’esquena… Sense dubte un dels cantautors d’arreu dels PPCC amb una trajectòria més llarga. Com valores aquesta llarga carrera damunt els escenaris?

La veritat és que és una cosa molt bonica la de fer concerts, portar les teves cançons arreu del país i poder explicar les teves històries, la teva biografia, perquè pràcticament les cançons parlen d'un mateix a tants lloc i a tantíssima gent. Fent una mirada enrere fa una mica de vertígen tot plegat.

Com ha canviat o evolucionat la música de Pau Alabajos des que va començar a actuar l’any 2003?

La veritat és que ha canviat moltíssim. El 2003 tocàvem al carrer, era molt diferent que fer una actuació en directe en un teatre o una sala com estem fent ara. La música ha anat sofisticant-se i ha anat parlant de temes més madurs. La música ha madurat amb mi. Les cançons són com una foto de moments que vius entre un disc i el següent. Totes les experiències que vius entre que acabes un disc i et poses a enregistrar el següent són material sensible que utilitzes per a fer un disc. Poc a poc vas creixent. En el darrer disc el què hem fet és una mirada enrere amb el concert que vàrem fer al Palau de la Música.

Pel que fa al directe; com ha canviat o evolucionat?

Des del principi ha canviat prou. Aleshores teníem una trompeta, una bateria i un baix elèctric i un violí. Ara, normalment, anem en un format més pop rock, bateria, baix elèctric, guitarra acústica i sempre que podem violí.

En aquest nou disc que hem enregistrat als Estats Units canviarem moltíssim. Porta guitarres elèctriques, bateria... Aleshores si que canviarem moltíssim l'estil.

Què significa per Pau Alabajos Mallorca?

La veritat és que em sento com a casa. Compartir les cançons, parlar del País Valencià, que és on he nascut i on jo visc diàriament, però entendre que hi ha, a banda de cultura i entitat compartides, també molts conflictes polítics compartits. Amb Mallorca hi ha una retroalimentació i aprens moltíssim de veure com altres persones viuen aquest mateixos conflictes però en un altre territori.

L’amor i la ferocitat… Què n’hem d’esperar d’aquest treball? Quan veurà la llum?

El disc veurà la llum a final de gener de 2016, de moment hem avançat a través de les xarxes de la cançó La transició modèlica i la mare que m'ha parit.

Amb aquest nou disc jo crec que decepcionarem a molta gent que li agradava un Pau Alabajos determinat i arribarem a un altre tipus de públic. Hi ha molta guitarra elèctrica, són temes més contundents, l'estil, a l'anar-lo a enregistrar a Nashville i els músics essent americans, doncs això queda impregnat en les cançons. Però tenia ganes de trencar també amb aquests deu anys que tenia un model molt clar i molt concís del què era la meva música. En aquest disc hem anat a fer un pas més enllà.

Canviem radicalement de tema; Pau Alabajos ha estat, des del primer dia un dels personatges públics que més sovint s’ha manifestat i exigit, també a través de les seves cançons, a favor de la reobertura del cas de l’accident de metro de l’any 2006 a València que, recordem, va costar la vida a 43 persones. Què significa que finalment s’hagi reobert el cas?

És molt important. De fet ja va ser molt simbòlic que en el primer plenari del nou govern del País Valencià, el tema bàsic que es va parlar va ser del metro i es va reobrir el cas. Això vol dir que simbòlicamne tel nou govern vol fer palès que en aquest cas hi va haver una injustícia històrica per part de les institucions valencianes.

De totes maneres la justícia té un històrial sobre aquest cas que ens fa difícil ser optimistes. Però almenys, finalment, si no es fa una justícia real, almenys el fet de la reperercusió mediàtica que ha tingut i que ara mateix als polítics del PP els cau la cara de vergonya quan algú els comenta el cas del metro, vol dir que a nivell mediàtic s'ha fet justícia i que la gent es recorda del cas malgrat el silenci institucional que hi va haver al voltant del cas.

En les passades eleccions municipals del 24 de maig Pau Alabajos es presentava a la batlia de Torrent, el seu poble natal, encapçalant la llista de Compromís. A hores d'ara és regidor i portaveu d’aquesta formació. Com es compagina música i política, en el seu cas?

(Riu) Sempre que he fet música també feia política. Sempre que he pujat a un escenari he parlat sobre política. També d'altres coses, no sempre parlo de política. Però bàciament totes les cançons tenen un component polític i social. Sempre que pujava damunt un escenari em sentia que em quedava només amb la teoria. Parlar de política des d'una atalaia, com si estigués per sobre del bé i del mal i sense retroalimentació, perquè tu amollaves el teu discurs però no hi havia un retorn. Hi va haver un moment que el meu cos em demanava això. La situació al meu poble, Torrent, era deplorable i em demanava fer un pas endavant i de realment aplicar aquella política de la que parlo i saber si realment el què dic és veritat. És a dir; comprovar que el municipalisme es el contacte directe amb la política i si té repercussió sobre les persones que t'envolten. I volia saber què era i volia sentir-me més coherent del què ho havia estat habitualment. Va ser un pas natural passar a parlar de política des de dalt d'un escenari a fer política en un saló de plens.

El País Valencià canviava totalment de color polític el passat 24 de maig. Com valora aquests primers mesos sense el Partit Popular a les principals institucions valencianes?

El canvi és molt radical. Són vint anys d'unes polítiquees regressives, antivalencianes, neoliberals absolutes i on es legitimava la corrupció i la subhasta dels serveis públics. Evidentment és aviat per a fer una valoració del què es el nou govern tenint en compte que encara no han entrat en vigor els pressuposts per l'any 2016. Encara tenim d'herència els pressupostos del PP, que és una herència complicada. Sobretot pel deute i per la situació que ens han deixat.

Jo tinc esperances en que el País Valencià tingui un altre projecte, que pugui encetar un altre projecte en el qual es puguin fer les coses d'una altra manera.