Aquest dissabte 19 de setembre a les 19 h el Grup Blanquera celebra, al claustre de Sant Francesc de Palma, el seu trentè aniversari. Intervindran a l'acte l'escriptor Damià Pons, el professor eivissenc Isidor Marí, el músic i activista Marcel Pich, el conjunt musical Nou Romancer i representants de diverses generacions del Grup Blanquerna.
El Grup Blanquerna és un espai de reflexió i debat plural i transversal, des d'una òptica sobiranista i progressista, fundat a Mallorca el 1985 per Climent Garau Arbona (president), Josep M. Magrinyà, Francesca Bosch, Damià Pons, Pere Llabrés i Joan Vidal, que prengué com a objectius fundacionals reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el poble català, valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana, investigar i promoure nous valors d'acord amb una visió progressista de la societat i defensar i promoure la nació, llengua i cultura catalanes.
El Grup Blanquerna celebra trenta anys
17/09/15 0:00
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"Tot es nacionalisme català , anteposa pàtria a cultura, llengo a llibertat, divisió a pluralisme, manipulació a veritat, provincianisme a cosmopolitisme". Això son es catalibans..!!
I perquè, Tià, hauríem de sebre que ets mig mallorquí i mig valencià i que odies els catalans i els catalanistes? I perquè ens ho has de repetir cada dia? Fins quan? I fins quan ho comportarà el Director d'aquest periòdic?
Comunicat de la Resistència Antiespañola : Aquest any la celebració de la Diada Nacional de Catalunya es presenta amb un caràcter si cap més especial a causa de les circumstàncies extraordinàries derivades de la seva coincidència amb la convocatòria d'unes Eleccions Catalanes que es perfilen com a transcendentals per l'esdevenir del Poble Català. En les properes dates , després de la Diada, comença la campanya electoral per a uns comicis que poden marcar un abans i un després en la política i la societat catalana. La Diada, serà una vegada més, un temps de celebració i de reafirmació dels sentiments i esperances d'una Nació , que no es resigna a ser moneda de canvi , que no vol seguir sent manejada com una titella pels quals manegen els fils del poder des de l'estat central, i que fan i desfan al seu antull, sotmetent als pobles a les arbitrarietats més indignants amb tal de seguir en la poltrona i dominar als quals no pensen com ells. La campanya electoral vindrà després de la Diada , i sens dubte assistirem a noves exhibicions del joc brut al que ens tenen acostumats des dels estrats del poder imperialista espanyol. En dates recents , hem tornat a veure aquesta capacitat de manipulació per part dels partits polítics i altres estaments espanyols, mitjans de comunicació ( ràdio, premsa, tv, tertúlies, etc. ) que han contribuït a crear un clima advers enfront de les formacions que estan a favor de la Independència de Catalunya. Una vegada més , la maquinària de poder estatal, ( polítics, jutges, policia, etc. ) s'han posat en comú precisament en portes d'unes eleccions, per intentar enfonsar a formacions com a CDC , amb la manida acusació de practicar la corrupció. L'objectiu d'aquestes maniobres , no és un altre que el de desprestigiar a la causa independentista , i que la població doni l'esquena a l'opció de la llibertat que es defensa des de formacions com a CDC . El que hauria de fer l'estat espanyol és ocupar-se de netejar la seva pròpia corrución , que té en quantitats escandaloses ( com els casos encara sense resoldre del psoe, pp, etc. ) . El Poble Català no ha de deixar-se manipular per aquestes argúcies pròpies d'un estat corrupte, mafiós i imperialista com l'espanyol , i es presenta un moment decisiu per sacsejar-se d'una vegada per sempre el jou espanyol . Fem des de la Resistència una Crida a la Mobilització General del Poble Català , per seguir el camí cap a la llibertat . El 27- S , la Nació Catalana es juga una mica més que el seu futur : es juga el seu orgull, el seu caràcter propi identitari, la seva capacitat de créixer en un marc social i polític nou que permeti a Catalunya desenvolupar-se en un nou marc jurídic i polític , creant consensos que permetin aconseguir metes per a Catalunya dins del projecte europeu. Són dates decisives , i el poble té la paraula per decidir entre llibertat o submissió , entre obrir nous horitzons , o seguir en el ja conegut , sent com fins ara , simples peons de l'estat espanyol. De guanyar l'opció espanyolista , Catalunya seguiria condemnada, una vegada més , a la irrellevància política i social en el context europeu i internacional. Demanem doncs, el vot a les formacions que defensen el Sí a la Independència , que és decididament , un Sí a la llibertat. Pobles i Nacions !! Avanci !! No us rendiu , continueu amb entusiasme i fortalesa la heróica lluita per la llibertat !!
Visca els Països Catalans!
Bravo, Pereta. Molt ben dit. Em trec es capell. Si senyor!
@Tià Tant poc t'ho creus que ho has d'anar repetint i repetint? Jo tenc clar qui som i d'on venc i no tenc la necessitat de repetir-ho a mi i als altres constantment.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)