TW
0

La majestuosa i imperial Seu de Mallorca acollí ahir vespre el funeral en memòria de Climent Garau i Arbona, el que va ser segon president de l'Obra Cultural Balear i fundador del Grup Blanquerna.

L'acte presidit per Teodor Suau i celebrat pel missioner dels Sagrats Cors Josep Amengual va tenir la solemnitat d'un funeral d'Estat i la magnitud d'un acte en què religió, moral i estima al país, tres dels eixos principals en la vida de Climent Garau, es varen anar entrellaçant fins a l'eclosió final: l'emotiu i contundent discurs de l'actual president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu.

Abans, la llarga i lul·liana homília del pare Amengual havia incidit en la connexió de Climent Garau en la lluita per la llengua catalana, la nostra cultura i el territori. Amengual reconqueria la Seu en la defensa de la catalanitat. Una Seu en la qual, des de fa més d'un segle, almenys un pic a l'any, ressona l'abrandat discurs recordatori dels seus orígens, els mateixos que els de Ramon Llull, en el sermó de la Conquesta.

Les primeres fileres eren ocupades per la família Garau, amb els tres fills de Climent, Mercè, Miquel i Ferran, al capdavant. No hi hagué un tracte diferencial per a les autoritats, de manera que aquestes es repartiren per les bancades centrals de la Seu.

A l'acte hi assistiren la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol; el president de Mallorca, Miquel Ensenyat; el vicepresident del Govern, Biel Barceló; el vicepresident del Consell, Francesc Miralles; el conseller de Cultura del Consell de Menorca, Miquel Àngel Maria (que va ser president del Grup Blanquerna); l'expresident i actual màxim dirigent de l'Assemblea Sobiranista, Cristòfol Soler, i l'exvicepresident Pere Sampol. També hi hagué una nodrida representació del consistori bunyolí, amb el batle, Andreu Bujosa, al capdavant i també hi assistí el batle de Manacor, Miquel Oliver, i Jaume Ribas, director general d'Innovació i Comunitat Educativa del Govern i el regidor de l'Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió.

Flanquejaven la presidenta el seu cap de gabinet, Pere Joan Pons i l'historiador Pere Fullana.

Entre la multitud d'assistens, hi destacaven, també, molta gent relacionada amb l'OCB, com els seus expresidents Miquel Alenyà, Antoni Mir i Sebastià Frau, les membres de l'actual Junta Directiva, Catalina Reynés, Caterina Canyelles, Lila Thomàs, els directius Àlex Segura i Miquel Pasqual o socis històrics com Francesc Moll i Joan Moll.

Una atapeïda representació de persones que han format part del Grup Blanquerna com: els juristes Antoni Llabrés, Josep de Luis, Sara Ladària i Josep Melià; els empresaris Xavi Mora i Pere Muñoz (un dels artífex de l'organització del funeral), els professors antoni Llompart i Neus Picó; els economistes Ferran Navinés i Joan Beltran; els arquitectes Pere Nicolau i Xesc Canyelles... i l'actual President del Blanquerna, Tomeu Martí, que dirigeix també Ona Mediterrània i dBalears.

Hi havia gent del món de la comunicació, com el director d'Ultima Hora, Pere Comas, el director de la COPE, Xavier Bonet i Biel Huguet i Cristina Ros de l'Ara Balears.

En l'adéu a Climent Garau no hi faltaren tampoc els intel·lectuals més destacats de Mallorca com Damià Pons, Joan Melià, Joan Mir, Joan Miralles, Joan Perelló, Biel Bibiloni, Gaspar Valero, Amadeu Corbera, Gabriel Janer i el Pare March de La Real.

Igualment destacaven gent del món associatiu i de l'empresa com Lleonard Muntaner, Josep Muncunill, Antònia Font, Carles Amengual, Tolo Güell, Antoni Rotger, Toni Torrens i Francisca Armengol, Víctor Garau, Santi Adrover, Demetri Penya, l'escriptor Pere Morey i el president del Cercle Mallorquí de Negocis, Bartomeu Rosselló.

Gent tan diversa, que tenien -i tenen- com a nexe d'unió la figura gegantina de Climent Garau, un home que, tal i com deia el lema de l'homenatge que li va fer la societat civil mallorquina l'any 2008, ha fet país. I que hauria volgut que aquest país disposàs de les eines d'Estat. Un estat que, de moment, no arriba... per bé que el funeral està a l'alçada dels funerals d'Estat. I en sortir de la Seu, la visió de l'edifici de l'Almudàina, ocupat per l'exèrcit espanyol ens explica perquè els nostres funerals d'Estat encara són sense Estat.