Deu anys proclamant «La costa és de tots»

Aquesta és la cronologia del que ha passat fins ara amb la piscina d'ús públic que usufructua la família Ramírez-De la Prada. Per entendre la situació s'ha d'aclarir que la piscina i el solàrium que Ramírez es va fer escripturar com a seus en el Registre de la Propietat de Manacor són dins la zona de domini públic marítimo-terrestre. Tambés és important precisar que la Llei de Costes del 1988 estableix el dret de pas en una franja de sis metres en tot el litoral de l'estat espanyol.

Agost de 2004. La revista «Telva» publica un ampli reportatge sobre piscines. Destaquen les fotos d'Àgatha Ruiz de la Prada i un familiar amb la 'seva' piscina just damunt el mar.

3 d'agost de 2004. El Lobby per la Independència convoca una «berenada» davant la casa de Pedro J. Ramírez. Denuncia la situació «il·legal» de la piscina perquè «envaeix el domini públic marítimo-terrestre i impedeix el dret de pas, incomplint així la Llei de Costes». El Lobby demana permís a Delegació del Govern per poder fer la concentració el dia 11 d'aquell mes.

10 d'agost de 2004. Delegació del Govern prohibeix la «berenada» perquè «es lesionaria la intimitat del periodista». Considera que la concentració es realitzaria «en el propi domicili particular» de Ramírez. El Lobby accepta l'ordre, però mostra la seva «absoluta disconformitat» i anuncia una nova acció de protesta, sense precisar quina.

13 d'agost de 2004. Jaume Sastre, Josep Palou i Bernat Fiol, del Lobby, acudeixen a la piscina amb la intenció de nadar. En una roda de premsa anterior revelen que la piscina de Ramírez és «legal», però «per a ús general, públic i gratuït», segons la concessió atorgada per Jaume Matas el 23 de gener del 2001 a l'antiga propietària de la casa. Sorprenentment, la concessió mai no va ser publicada en el BOE, com és preceptiu. Els membres del Lobby intenten nadar dins la piscina. Tres guardes jurats de Ramírez els impedeixen el pas. Jaume Sastre va a la Comandància d'Artà i denuncia el fet. Un guarda jurat de Ramírez es desplaça al jutjat de Manacor i presenta una denúncia criminal contra Sastre.

25 agost de 2004. Sastre i Palou visiten la piscina amb un notari. Els tornen impedir el pas. Ramírez va als jutjats i ratifica la denúncia presentada pel seu escorta per dos presumptes delictes d'«amenaces i coaccions». Demana una pena de cinc anys de presó per al dirigent del Lobby. Sastre respon que les acusacions són «falses i ridícules».

30 d'agost de 2004. Sastre presenta una denúncia a la Demarcació de Costes. Demana que la concessió sigui anul·lada per incompliment. Adjunta la denúncia a la Guàrdia Civil i l'acta notarial.

31 d'agost de 2004. El PSIB-PSOE adverteix en un comunicat que «mai no pot defensar» la piscina de Ramírez i expressa els seus dubtes sobre la validesa de la concessió.

6 de setembre de 2004. Arran de la denúncia de Sastre es descobreix que Ramírez va fer obres il·legals a ca seva, i que va ser expedientat per la Conselleria de Medi Ambient, però mai no pagà la multa de 2,8 milions de pessetes per un «error informàtic», segons justificà el llavors conseller d'Economia, Joan Mesquida.

19 de setembre de 2004. ERC al Parlament espanyol s'interessa per l'escàndol. El diputat Joan Puig demana al Govern que expliqui quina es la situació legal de la instal·lació i si s'impedeix el dret de pas.

13 d'octubre de 2004. Jaume Sastre declara al jutjat per la denúncia de Ramírez.

15 de gener de 2004. El Lobby el premia amb un "Barco de rejilla", que li duen a la seu d'El Mundo a Balears.

15 de febrer de 2005. Superat el termini reglamentari, el Ministeri de la socialista Cristina Narbona no contesta la denúncia de Jaume Sastre. El Lobby presenta un recurs contenciós-administratiu a la Sala del Tribunal Superior de Justícia contra la concessió atorgada per Jaume Matas, demanant la seva anul·lació.

3 de març de 2005. La Sala admet a tràmit la denúncia del Lobby i exigeix al Ministeri que li entregui l'expedient de la piscina.

9 de març de 2005. El secretari general per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano, respon al Congrés les preguntes d'ERC. Assegura que la seva intenció és que els terrenys que ocupa la piscina «reverteixin tan abans com sigui possible al domini públic marítimo-terrestre».

10 de març de 2005. El GOB presenta un escrit a Costes en què reclama la «nul·litat de ple dret» de la concessió de la piscina de Ramírez perquè s'atorgà en un moment en qual els permisos havien quedat suspesos. Hores d'ara el Ministeri continua sense contestar aquest escrit.

11 de març de 2005. Un informe realitzat per la Delegació del Govern explica que no s'observà cap comportament il·legal en l'actuació de Jaume Sastre.

22 de març de 2005. La Cadena Ser informa que Ramírez ha dirigit un escrit d'al·legacions al Ministeri exigint que la piscina sigui d'ús privat per raons «de seguretat». El periodista assegura que és «víctima d'una persecució de fanàtics independentistes». Explica també que té el suport de «tres altes instàncies» de l'Estat, sense identificar-les.

23 de març de 2005. El programa «Pecado original» de Tele 5 explica el cas de la piscina. L'endemà apareix Eduardo Inda, subaltern de Ramírez, i desqualifica Sastre. Assegura que «qualsevol pot entrar i fer ús de la piscina de Pedro J.».

28 de març de 2005. El Lobby denúncia que Tele 5 ha censurat l'entrevista que un equip de «Pecado Original» havia fet a Jaume Sastre, l'emissió de la qual havia anunciat el mateix programa.

30 de març de 2005. El Lobby i GADMA convoquen una jornada de neteja del camí públic que condueix a la piscina de Ramírez, ple de restolls i branques de pi que dificulten el pas.

11 de juny de 2005. La ministra Narbona suspèn l'ús públic de la piscina i dóna un termini de tres mesos a Ramírez perquè faci efectiu un projecte que el garanteixi. El Ministeri arxiva la denúncia de Sastre per incompliment del dret de pas.

12 de juny de 2005. Diverses preguntes d'ERC al Congrés. Joan Puig s'estranya que el Govern no hagi iniciat els tràmits per anul·lar la concessió, i demana a la ministra «si aquesta manera d'actuar és la forma de correspondre a l'amabilitat de l'influent propietari de la finca per haver convidat membres del Govern a gaudir de la piscina l'any passat».

14 de juny de 2005. La ministra Cristina Narbona assegura que «la piscina de Pedro J. és un cas únic, sense precedents en el domini públic», i en responsabilitza Jaume Matas. El conseller Jaume Font respon Narbona: «La piscina és un cas únic perquè és l'únic legal», i qualifica la llei de Costes d'«absurda», «pràcticament inaplicable» i d'«exercici d'hipocresia, perquè té poc a veure amb la realitat». L'oposició s'escandalitza i demana la seva compareixença al Parlament.

15 de juny de 2005. La jutgessa no veu indicis de delicte de Jaume Sastre. Arxiva les diligències i incoa un judici per faltes de caràcter lleu. Ramírez recorre aquesta decisió.

5 de juliol de 2005. El Lobby recorre davant la ministra la resolució que suspèn l'ús públic i l'arxivament de la seva denúncia.

14 de juliol de 2005. Els escortes d'Àgatha Ruiz de la Prada bloquegen el pas a Martha Zein, una periodista que fa la volta a Mallorca a peu, i l'obliguen a abandonar el domini públic. A requeriment de De la Prada es presenta la Guàrdia Civil i identifica Zein i les persones que l'acompanyaven, entre elles altres dos periodistes.

3 d'agost de 2005. La jutgessa rebutja per segona vegada imputar cap delicte a Jaume Sastre. Diu que està «fora de lloc» la pretensió de Ramírez de comparar-lo amb els etarres.

Agost de 2005. L'any següent de l'escàndol la revista Elle publica les mateixes fotos de Telva. El títol del reportatge era "Ca n'Àgatha".

Agost de 2005. El Lobby respon a Ramírez amb una mostra de força: contracta tanques publicitàries contra la privatització de la costa.

13 d'agost de 2005. Acció de protesta de diversos partits polítics i entitats ecologistes contra l'apropiació de la costa.

19 d'agost de 2005. Jaume Matas demana "perdó" a Ramírez per la "invasió del domicili" al Consolat de Mar. El periodista insinua a Maria Antònia Munar, presidenta del Consell, que ha de fer el mateix. Ella s'hi nega. Ramírez respon que, si no ho fa, tindrà problemes.

28 de novembre de 2006. Ramírez i De la Prada declaren contra Sastre als jutjats de Manacor en un judici rocambolesc. La Policia tanca els carrers i la parella entra a l'edifici com si fossin altes autoritats. Sastre és condemnat per una falta de "coaccions psicològiques". Es posa de manifest un informe fals de la Guàrdia Civil.

19 d'agost de 2006. Manifestació de "La costa és de tots" a la platja de la Marjal. El delegat del Govern en permet una altra, al mateix lloc, dia i hora, del Círculo Balear. Hi participen joves del PP de la Península amb les despeses pagades mai no s'ha sabut per qui. Després, Jaume Matas dóna suport a Ramírez a Ca s'Hereu.

7 de novembre de 2006. Joan Puig declara davant el Suprem per coaccions i amenaces a Ramírez. La Sala no troba que el diputat hagi comès cap delicte. Mentrestant, El Mundo en l'edició estatal sosté una dura campanya de desprestigi contra Puig.

4 de gener de 2007. L'Audiència Provincial desestima el recurs presentat per Pedro J. Ramírez contra els periodistes del Grup Serra Toni Gomis i Miquel Àngel Canyelles que varen informar sobre la volta a Mallorca per la costa de l'artista Martha Zein el juliol de 2005.

21 abril de 2007. Jaume Sastre i Josep Palou publiquen el llibre La costa és de tots (primera part) amb els documents més interessants de la polèmica. Envien el volum a un centenar de personalitats espanyoles. La portada és un dibuix satíric de la piscina publicat a El Jueves.

30 d'agost de 2008. El Lobby i altres col·lectius organitzen dos festivals de música (el 2007 i el 2008) a la platja de la Marjal amb la piscina de Ramírez com a element de referència i amb èxit de participació.

20 de maig de 2009. La vista oral de la querella presentada contra Jaume Sastre per Pedro J. Ramírez no es du a terme per incompareixença del demandant.

24 Maig de 2009. L'Audiència Nacional espanyola anul·la la privatització de fet de la piscina de la Costa dels Pins.

9 de juny de 2009. El Govern valora de manera "molt positiva" la sentència de l'Audiència Nacional que anul·la la privatització de fet de la piscina, però adverteix que això encara no dóna una "solució definitiva" perquè es reguli l'ús públic de la pileta ubicada en el domini marítim terrestre.

26 de juny de 2009. Manel Fuentes, presentador del programa d'entreteniment de La Sexta "Malas compañías", es va desplaçar a la Costa dels Pins per fer un reportatge sobre la famosa piscina.

18 de novembre de 2009. Joan Puig, exdiputat d'Esquerra explica que Govern de Zapatero pressionà els diputats d'Esquerra al Parlament perquè deixassin de banda la polèmica piscina de la Costa dels Pins.

2 de febrer de 2010. La Demarcació de Costes va demolir una piscina construïda en zona de domini públic maritimoterrestre i ubicada devora el xalet propietat de la família Marañón, a la Costa dels Pins, a Son Servera.

14 de novembre de 2013. La Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem espanyol, confirma la decisió de l'Audiència Nacional que estableix que la piscina de la Costa dels Pins, envaeix terrenys de domini públic, raó per la qual haurà d'obrir-se al públic.

En dues sentències, l'alt tribunal considera que en estar aquest equipament en domini públic, Ramírez no té cap dret sobre la piscina i, a més, anul·la l'ordre ministerial de l'any 2005 que li atorgava un termini de tres mesos per a presentar un projecte d'ús públic d'aquesta instal·lació.

1 de febrer de 2014. Pedro J. Ramírez és destituït com a editor i director de l'empresa Unidad Editorial i del diari El Mundo.

6 de juny de 2014. El jutjat número 4 de Manacor clou, després de nou anys, la instrucció dels incidents produïts a la piscina.

25 de febrer de 2015. dBalears publica que un dels vigilants de la piscina, que el Jutjat de Manacor no trobava, és a la presó.