Dia 27 de novembre de 2014 és va presentat a Can Alcover de Palma la comissió cívica Tricentenari 1715-2015. Del Decret de Nova Planta al dret de decidir, amb la presència d'alguns dels seus membres: Jaume Mateu, Bartomeu Mestre, Carles Amengual, Pere Morey, Gabriel Janer, Josep Valero, Jaume Corbera i Josep Muncunill. La comissió vol recordar i divulgar “el coneixement d'un fet que va capgirar traumàticament el curs de la història de Mallorca” i del que, a escala popular, se'n saben poques fites. Per això s'organitzaran activitats durant el 2015 per a destacar els efectes de la guerra de Successió a Mallorca.
“La comissió cívica del Tricentenari 1715 – 2015, pretén que una data tan important no passi desapercebuda per a la ciutadania de les Balears” va afirmar el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu.
Bartomeu Mestre, Balutxo explicar que el final de la guerra de successió, la victòria borbònica i l'accés a la corona de les Espanyes de Felip V de Borbó, “va representar la desaparició d'una sèrie de drets individuals i col·lectius a Catalunya, València, Eivissa i Mallorca, la imposició per la força de la llengua castellana, la militarització de la societat mallorquina i eivissenca i l'augment exagerat dels imposts”
Tot i la importància de la data, molts dels fets i de les conseqüències de la victòria borbònica a la guerra de Successió són poc conegudes per a les persones que encara avui les pateixen i que són els ciutadans dels diversos territoris històrics de la nació catalana. Així, josep moncunill, portaveu de l'ASM i exbatle de Puigpunyent, en destaca “fins a quin punt desconeixem la nostra pròpia història”.
Pel doctor Carles Amengual, “La commemoració del Tricentenari té per objectiu recuperar i analitzar els fets i les conseqüències algunes d'elles encara vigents avui. Però també es vol projectar cap al futur”.
En aquest mateix sentit, la commemoració del Tricentenari que té com a lema “del decret de Nova Planta al dret a decidir, vol també plantejar el debat sobre la recuperació de la sobirania per part dels ciutadans de les Illes Balears.
La comissió cívica del Tricentenari 1715 – 2015, impulsa la celebració d'actes a tots els pobles de Mallorca, jornades d'estudis sobre les conseqüències de la guerra de Successió i altres aspectes concrets, publicacions de documents i d'estudis i ha acollit la presentació d'un documental sobre el Tricentenari, dirigit per Pere Sánchez, titulat “La Resistència”, així com altres iniciatives dirigides a divulgar els principals fets històrics d'un moment transcendental de la nostra història com a poble.
El Manifest de la Comissió Cívica del Tricentenari
Vos oferim el text íntegre del manifest inicial de la Comissió Cívica del Tricentenari 1715 – 2015.
“L'11 de juliol 2015 es commemora el tercer centenari de la conquesta borbònica de Mallorca, a la fi de la Guerra de Successió, i, el 28 de novembre 1715, el de l'esborrany del Decret de Nova Planta de Mallorca i Eivissa, que Felip V va trametre al Consejo de Castilla i que es publicà el 16 de març 1716, dins una reial cèdula. Són les dates de la fi del període de quatre segles en què les Balears, aleshores Regne de Mallorca, gaudiren d'un grau d'autogovern que encara no han recuperat. Per conèixer-lo i a fi de mantenir la reivindicació dels drets col·lectius arrabassats aleshores, cal commemorar aquest centenari.
El 30 de setembre 1705 la majoria de la població mallorquina reconegué rei Carles III d'Habsburg i deixà d'admetre Felip V de Bourbon. Això també va passar, en dates diferents, als altres països de la Corona d'Aragó.
Aquest canvi s'esdevingué perquè només Carles III garantia la continuació i modernització en sentit democràtic del sistema tradicional de cogovern de Mallorca amb la monarquia, que era el contrari de l'absolutisme borbònic. No cal dir que va influir-hi que la resta de la Corona d'Aragó hagués pres la mateixa decisió i el suport d'uns aliats poderosos.
Aquesta opció no deixà, doncs, totes soles les Balears ni els altres països de la Corona d'Aragó perquè, en el context de la guerra de Successió, s'incorporaren a l'Aliança de països feta contra la voluntat de Lluís XIV de Bourbon de crear una monarquia absoluta única i mundial.
L'opció de les Balears va ser la correcta segons els valors actuals favorables a la llibertat. Però la guerra, considerada la primera mundial, es convertí finalment, després del Tractat d’Utrecht de 1713, en una guerra entre el Principat de Catalunya i el Regne de Mallorca, sense Menorca aleshores en mans angleses, i amb la major part de Catalunya ocupada, per una banda, i els regnes de Castella i França, per una altra.
Barcelona va capitular l'11 de setembre 1714 després d'una resistència heroica inaudita en què els artillers mallorquins tengueren un gran protagonisme i la ciutat comtal rebé queviures i munició de guerra des de Mallorca. A la fi, arribà a la nostra illa un exèrcit borbònic de 30.000 homes i 2.800 cavalls i la ciutat de Mallorca hagué de capitular després d'una resistència d'una setmana en què moriren o foren ferits uns 300 mallorquins i durant la qual els representants de Mallorca, en nom del seu Congrés, negociaren per preservar les Constitucions i, sobretot, les vides i els béns de la població.
El rei vencedor que havia estat rebutjat actuà aleshores venjativament i aplicà el dret de conquesta. S'establí un duríssim règim d'ocupació militar amb guarnicions castellanes, que es pagà amb uns imposts que es multiplicaren fins a extrems insuportables per a la població.
El 16 de març 716, amb l’entrada en vigència del Decreto de Nueva Planta de la Real Audiencia, Mallorca va perdre un autogovern considerable, quedà sotmesa a un sistema de govern absolutista, amb hegemonia militar, dirigit pel Consejo deCastilla i amb els principals càrrecs ocupats per castellans.
El dret d'estrangeria era bàsic en els estats composts de base multinacional com la Corona d'Aragó i la Monarquia Hispànica i se suprimí perquè els castellans poguessin ocupar tots els càrrecs.
Els vencedors també començaren a imposar l'ús oficial exclusiu de la llengua castellana, primerament només a l'Audiència. Com que la majoria de la població no entenia aqueixa llengua i hi havia resistència, no es pogué imposar de tot d’una a la major part dels ajuntaments i en les relacions amb la població.
Aleshores l'obligació d'usar el castellà es va substituir per instruccions a les autoritats perquè anassin introduint astutament aqueix idioma («se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos», 11 desembre 1717).
Les autoritats borbòniques toparen, doncs, amb la resistència popular des del començament. Al cap de mig segle, quan Carles III de Borbó convocà el 1760 les úniques corts del seu regnat, fins i tot els mateixos diputats borbònics de Palma, Barcelona, València i Saragossa, és a dir de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó, defensaren l'existència de lleis i institucions pròpies de cada territori dins la monarquia, denunciaren la discriminació que patien els ciutadans de la Corona d'Aragó a l'hora d’ocupar càrrecs públics i eclesiàstics respecte dels castellans, i protestaren per la persecució del català.
Ara, amb motiu de l'efemèride del tercer centenari de la imposició del Decret de Nova Planta algú encara voldrà defensar-la en nom d'una pretesa modernitat de l'absolutisme. N'hi haurà prou de recordar-li que a Espanya es frustraren els projectes reformistes per a assolir la «felicitat pública» dels súbdits perquè el manteniment dels privilegis nobiliaris i clericals propi de l'absolutisme era, i és, incompatible, amb el progrés econòmic. Els beneficis del despotisme il·lustrat sembla que ens havien de compensar de la pèrdua de la llibertat nacional i individual, però el resultat final va ser tan sols el reforçament del poder absolut, la dictadura. I no és que faltassin alternatives, perquè a Anglaterra i als Països Baixos, aliats nostres aleshores, s'havia adoptat un altre model d'estat modern on s'expressava el constitucionalisme, i avançat econòmicament.
Desaparegut l'absolutisme, la política posterior de l'Estat a les Balears continuà perjudicant-nos econòmicament i sense reconèixer els drets nacionals que havíem exercit. Fins que arriba ara el tercer centenari de 1715 i l'hora d'homenatjar els qui durant 300 anys ens han mantengut el record i la reivindicació dels drets col·lectius, manifestats històricament i de manera creixent en diferents propostes democràtiques i de modernització, expressat actualment en l'exigència de l'exercici del dret de decidir.
Conscients de formar part d'una comunitat nacional que és depositària d'aquests drets i de la necessitat de la seva recuperació plena, convidam tots els ciutadans de les Balears i les seves institucions, públiques i privades de tota mena, a commemorar el tricentenari de la defensa l'any 1715 d'aquests drets, pel benestar de les generacions actuals, sigui quin sigui el seu origen, i de les futures.”
20 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
jur jur...
Raonant, t' oblides d' en Vargas Llosa. Ha, ha ha, ha!l
Veig que el DB han tret els comentaris signats amb usurpació de personalitat. No és això que esperam en democràcia. El que ha de fer el diari, és denunciar i donar a conèixer els noms dels que delinqueixen assumint una personalitat que no és la seva. Han de col·laborar amb la justícia posant a la seva disposició els infractors de la llei. O ja mirarem d´obligar-los-hi. Davant la llei.
Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista! @ Espabil·la, arruix de ca nostra, foraster betzol!
En Manila vol mantenir un peu a cada beaça! Què hi fa amb el Rei? Ah... Manila, Filipines, Presley, Rei... Ja és això!
Marta! No diguis "mai". Ho veuràs més prest del que esperes! I et poses la gent en contra. Hauràs d´emigrar. (N´hi ha de betzols que diuen i diuen, n´hi ha de betzols, que queden totsols) No vulguis estar tota sola!
Mallorca i ses Illes Balears mai mai serán lo que voltros voleu des rollo inventus .. i molt interesat des pastissos catalans ..!!! BARCO.. a tot es pancatalanisme de Ca Nostra ARRUIX..!! SOM MALLORQUINS SOM BALEARS..!!!
El pitjor de la presència de Janer Manila -i de Carme Riera i de Rosa Planas- a la recepció borbònica d'anit passada és que la Casa Reial, els mitjans de comunicació i els escriptors esmentats s'arroguen la representació dels escriptors catalans a les Illes, com si tots fossin xotets de corda espanyolista!
A veure, Círculo. Ja sé que la impotència fa fer moltes barbaritats com usurpar la personalitat d´altres persones com Jaume Mateu, Bartomeu Mestre etc. Heu perdut les eleccions ( era de preveure) i us dedicau a manipular i mentir. No sou més que 4 gats. Ben gats! Però us assegur que això és un delicte i que us caurà el pèl. El poc de pèl ruquer que us queda. Feis pena i llàstima! No teniu res més que fer que escriure aquí? Sou massoquistes de mena. Potser al barrio xino trobaríeu el que voleu!
Després de la foto, el senyor Janer Manila se'n va anar, com a súbdit agraït, a la recepció borbònica de l'Almudaina? Quina barra! Aquesta mena de gent admeteu?