Jaume Sastre: «Ara és el moment de treure la targeta vermella a Bauzá»

Enhorabona pel premi...

Gràcies. La veritat és que em fa molta il·lusió poder-lo compartir amb tota la gent que va participar a la campanya i que no ens havíem tornat a reunit tots.

Va pagar la pena el patimet de la vaga de fam?

I tant! Sí, sense cap dubte! Jo la vaga de fam la veia com una acció, al mateix temps, llunyana i propera. Sempre m'ha interessat la figura de Gandhi i a Mallorca, als anys setanta en Jaume Santandreu havia fet vagues de fam i en aquesta mateixa legislatura, en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual n'havien feta una contra la política lingüística de Bauzá. Jo vaig prendre la decisió de fer-la després de parlar amb la família.

Reberes moltíssimes mostres de solidaritat

Sí, va ser com quan tires un mac dins un safareig, primer va ser la gent del meu institut, del meu poble, després de tot Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i Formentera, després s'extengué a Catalunya i el País Valencià... Brussel·les, Estats Units...

La vaga de fam és una eina que està aquí, si més endavant l'hem de menester, ja tenim molt après.

S'ha de ser mala persona o un autèntic covard, per no fer cas d'un home que fa quaranta dies que esta en vaga de fam...

És una qüestió de ser mala persona. I a més, de ser poc intel·ligent. El diàleg no compromet a res.

Els dies de la vaga de fam va passar molta gent per sa Casa Llarga, una de les persones que hi passaren va ser l'exdiputat del PP i metge psiquiatra, Miquel Munar, que me va definir Bauzá com a un psicòpata. La vaga va servir per posar-lo en evidència.

Un polític, segurament, es pot permetre no escoltar els adversaris, però no es pot permetre no escoltar els seus.

Per cert que l'expresident Canyelles li va dir que havia confós els adversaris amb enemics

És cert i té raó, però l'amo en Biel s'està convertint en còmplice d'en Bauzá. Fa poc la consellera Riera li va dir al portaveu de l'Assemblea de Docents “tanmateix ens tornaran a votar” i hi ha molts de mallorquins que han votat PP i molts d'exdirigents que han de reflexionar, perquè quan estan tan segurs de que “tanmateix els tornaràs a votar,” està fet de tu. Si tu m'enganes una vegada és culpa teva, si m'enganes dues vegades és culpa meva.

Aquesta legislatura hem vist, també, fets molt positius: la manifestació dels 50.000, la mobilització dels enllaçats, la manifestació dels 120.000... No som, precisament un poble covard.

Feim coses pròpies de com ens veim i de com ens consideram. Desconeixem la nostra pròpia història. Ara que commemoram el Tricentenari, veim com desconeixem parts molt importants de la nostra Història.

Allò de l'illa de la calma és una mistificació colonial que no respon a la realitat. No som un poble covard, ben al contrari. I en tot cas som un poble escalivat perquè li ha tocat rebre molt.

Aquesta setmana hi ha hagut una nova jornada de vaga, quina valoració en feis?

Crec que la resposta ha estat molt bona. En faig una valoració molt positiva. Això és una cursa de fons, una marató.

Diumenge hi ha una meta?

Ens hi jugam molt diumenge que ve. Tothom ha d'anar a votar.

Nosaltres estam nerviosos, perquè, una marató és molt sacrificada. Però ells hi estan més. S'hi juguen la cadira, els sous. Nosaltres lluitam per uns principis, per uns valors.

Sembla que hi ha bastantes cadires que perillen...

Bauzá ha xapat el partit. Una part se'n va cap a Ciutadans i per l'altra costat li han fuit gent com en Jaume Font, Antoni Pastor, Cristòfol Soler... Record que ara fa un any, quan hi havia la vaga de fam, Soler, juntament amb Joan Huguet i altres militants del PP, va demanar una reunió a Bauzá i no els va donar ni hora. Al cap de tres mesos, Soler va deixar el PP.

Aquestes properes eleccions són una revàlida per a Bauzá
Jo estic d'acord amb les avaluacions. Són un bon sistema per saber si es millora.

Les eleccions de diumenge són molt importants. També per a mi com a docent. Fora del nostre col·lectiu molta gent ha depositat la confiança en nosaltres. A vegades pens que no som prou conscients de la responsabilitat i la confiança que tenim per part de la resta de ciutadania.

Però també són importants perquè els polítics han d'entendre que no se pot fer política educativa prescindint dels mestres i professors... aquesta legislatura han passat tres consellers, i ja no recordam ni els seus noms, en canvi els professors hi som. Hi continuarem sent.

Bauzá ha obert molts fronts amb la seva arrogància, amb els seu sucursalisme i amb les retallades.

Crec que ara és el moment de treure-li de manera democràtica, la targeta vermella.