“Amb aquestes receptes farem un tast d'altres cultures”

Fa poc, s'ha sabut que a les Illes es parlen devers 160 llengües. Què fa Cort perquè el català sigui la llengua d'acollida de parlants tan diversos i, alhora, fomentar la interculturalitat?
Com les grans ciutats europees, Palma ha esdevingut una cruïlla de llengües i cultures. Per això, garantir els mecanismes de cohesió social és un dels grans reptes de la nostra societat. En aquest escenari és important fer del català, llengua pròpia del país, l'idioma d'acollida i interrelació de les diferents comunitats d'arribada. Des de Cort, hem posat en marxa el Projecte-D, el Servei de Dinamització Lingüística [www.projectedpalma.cat], que ofereix recursos per a l'acolliment lingüístic i social dels nouvinguts. Inclou cursos, tallers i propostes interculturals, com són les colònies lingüístiques i el programa de parelles lingüístiques. Ara, a més, fruit de la col·laboració entre el Grup Serra, el Govern i la mateixa Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, es distribuirà el Tastaplats emb el dBalears.

A qui va dirigit el Tastaplats?
S'adreça a les persones que aprecien la cuina com una forma d'expressió cultural. Mitjançant aquestes receptes, podrem tastar altres llengües i cultures d'arreu del món. És, sobretot, una manera de conèixer millor les persones que, procedents d'orígens ben diversos, han decidit fer del nostre país el seu país. En definitiva, una forma de conèixer millor aquests nous balears. A més, però, el Tastaplats suposarà un recurs pedagògic per a neoparlants i professors.

Deu ser difícil, però, si per cuinar un plat del Japó hem de menester uns ingredients difícils de trobar aquí.
Normalment, el procés d'adaptació dels nouvinguts a la terra d'acollida implica adaptar les seves especialitats culinàries als productes locals sense perdre res del que és essencial en la seva cuina. Amb les llengües passa una mica el mateix, no? El procés d'integració lingüística d'un nouvingut significa un enriquiment i un creixement personals molt gran. Aquest aprenentatge, però, no implica cap renúncia. Tens una nova llengua, fas part d'una nova comunitat i no has de renunciar ni a la teva llengua ni a la teva identitat. En aquesta qüestió, tot són avantatges!

Si es frisa a l'hora de cuinar, el plat no sol sortir bé. Succeeix el mateix si un vol aprendre una llengua a l'atropellada?
A la cuina, també hi ha coses molt bones i saludables que es fan en un minut! El que és més important és tenir-ne gust i ganes. L'aprenentatge d'una llengua hi permet moltes possibilitats i nivells. També depèn molt de les capacitats de cadascú, del temps que hi pot dedicar, de la distància respecte de la llegua d'origen... Però tots, absolutament tots, tenim possibilitats d'avançar en el coneixement d'una llengua. Per això, des de les institucions hem posat en marxa activitats per a tots els itineraris: tallers prelingüístics, cursos d'iniciació, cursos d'aprofundiment, activitats de conversa... Conec neoparlants que es conformen a poder seguir les converses dels companys, mentre que n'hi ha d'altres que, amb tot el que han après, han arribat a doctorar-se en català!

Teniu predilecció per cap tradició gastronòmica concreta?
M'encanta l'harira, una sopa del Marroc a base de carn i de llegum, i també la mussaca, el plat nacional grec. En general, la cuina mediterrània sempre em ve de gust, però quan viatges per Àustria i Alemanya, agraeixes i entens els seus menjars hipercalòrics!