Cap endavant

Aquesta història no canvia, però sí els qui l’escriuen. Els esdeveniments que ocorren dia rere dia és allò que ens interessa donar a conèixer, a relatar-ho tant en imatges com literàriament, poder compartir-la, poder informar i d’aquesta manera sentir que aquests fets han estat reals.

Hem evolucionat també amb les noves tendències en tecnologia, a més d’en l’estil, redacció i imatge. A partir d’avui el fruit de tots aquests anys de tasca periodística tindrà una nova imatge, un nou disseny, una forma més dinàmica i fresca de lliurar-la als lectors.

Basant-nos en aquest concepte decidim, el fotògraf del periòdic Serge Cases i Manolo Riera, redactor en cap de Disseny, que el lloc ideal per realitzar la fotografia de la portada del nou Diari de Balears es realitzarà en un indret emblemàtic amb molta història plasmada sobre les seves pedres. El lloc elegit va ser el parc de la Mar, que contraresta amb la frescor i la llibertat de la nova imatge del diari.

Per als qui ens dedicam a escriure amb la llum, les càmeres, flaixos, òptiques, reflectors, trípodes i diversos elements són els nostres fidels acompanyants i ho teníem tot preparat, per començar amb la jornada llarga i creativa, a la recerca del rostre que representàs el nou esperit.

Finalment arribà el moment de crear. El rostre a fotografiar no era el d’una model professional, sinó el d’una companya de feina, Gintarie Bagdonaite, Taría, lituana, de 26 anys, que treballa en el departament de Disseny de Publicitat. Decidim fer-ho d’aquesta manera, com en la campanya de publicitat, comptant només amb companys del periòdic per reflectir la il·lusió, el somni i les ganes de tots els que fem dB, un nou projecte, jove, més personal, més compromès, més directe.

La silenciosa tarda a Dalt Murada s’interrompé amb el constant so de l’obturador de la càmera i de les instruccions donades a la nostra model ocasional. L’extensa jornada fotogràfica va donar els seus fruits, arribàrem a allò que anhelàvem: la portada, per a un especial, amb una foto que ens identifiqui, un reflex del que serem a partir d’avui: dinamisme, frescor i moviment en el present.

A la nostra esquena, la història ja escrita. Al futur, l’esperam alçant la vista i fixant els nostres ulls en l’horitzó de l’esdevenir. Res no ens podrà detenir.