La imatge té la paraula

Hi ha qui, ben entrats el segle en què ens trobam, considera que cal reinventar permanentment o es corre el risc de quedar ancorat en unes maneres i formes arcaiques. Hi ha qui considera que cada cert temps es generarà o s’ha de generar una nova era. Pel que fa als mitjans de comunicació, hi ha hagut moltes èpoques, molts temps, molts mitjans i moltes eres.

Des de la Galàxia Guttemberg, McLuhan es refereix al telègraf com a nou i revolucionari mitjà de comunicació entre éssers racionals que durant quatre segles amb prou feines disposaven de la impremta del de Magúncia per distribuir massivament les notes o notícies. De llavors ençà, sens dubte que els mitjans de comunicació han augmentat en nombre, en forma, capacitat d’emissió de missatges... Però cap no ha liquidat definitivament cap dels seus predecessors.

Deia un col·lega de professió, no fa gaire, no sé on, que «la televisió no va venir a matar la ràdio, com la ràdio tampoc no va acabar amb la premsa, ni el vídeo amb el cinema de sala...», encara que hi va haver qui així ho vaticinava i temia. A tot estirar, allò que van venir a provocar va ser el perfeccionament dels altres mitjans. I en aquesta situació ens trobam. Què ocorrerà amb la premsa escrita i impresa en paper després de la devastadora aparició de mitjans de comunicació a Internet. Ràpids, més ben dit: immediats, bons, barats, accessibles des de qualsevol punt de l’univers (bé, potser exageri, potser hi hagi algun punt ‘cec’...) Bé. No és la meva intenció insistir en les lloances que rep (i mereix) la Xarxa de Xarxes, sinó analitzar en quina mesura la seva competència, si és que es pot considerar així, ens ha de fer millorar-nos, als del tradicional paper i tinta, i com.

El Grup Serra va prendre la intel·ligent i arriscada idea de fer una passa cap endavant, de no mantenir-se ancorat mentre la terra es movia. Va contactar amb la consultoria Innovation i el seu president, Carlos Soria, exdegà de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat de Navarra, va disposar un equip de consultors per analitzar les necessitats per rellançar convenientment la seva capçalera Diari de Balears. L’equip de consultors no podia ser més destacat: Carlos Enrique Bayo, exdirector adjunt del gratuït ADN, expert a dissenyar i liderar rellançaments de mitjans, periodista i corresponsal de llarguíssima i prolixa experiència en mil i una batalles (i no solament figurativament...), va ser l’encarregat d’analitzar i dissenyar les línies mestres per a la reorganització de la redacció i els seus recursos. Javier Errea, periodista i dissenyador, plurillorejat per infinitat de treballs, va ser l’encarregat de desenvolupar el projecte gràfic i el llibre d’estil (més informació a la pàg. 46); i a Ismael Nafría, consultor expert en mitjans digitals, se li va encomanar la tasca de desenvolupar el projecte web, el diari on-line, com a germà de la capçalera de paper, amb el qual desenvolupar una autèntica i fructífera sinergia. Vet aquí una de les claus: establir aquesta simbiosi entre el diari de paper i el diari de pantalla. Desenvolupar gràcies a aquesta convivència una major interacció amb els lectors, que participin realment del procés de gestació del diari: del seu diari.

Per a una societat saturada de missatges, tan saturada que molts d’aquests missatges no són ni tan sols retinguts per la immensa majoria de l’audiència, cal fer apostes compromeses, apostes que comporten riscs, però que han d’assumir-se.

La línia gràfica de dBalears és essencialment visual. Sembla una obvietat: tot el que es veu és necessàriament visual... però existeixen nivells de visualitat, perfectament estudiats i desenvolupats amb encert major o menor, però que han de ser tinguts en compte en enfrontar-se a la pàgina en blanc que suposa desenvolupar un projecte gràfic editorial.

Nosaltres apostam per oferir continguts que donin forma, no condicionar el fons informatiu a un determinat caprici formal, estètic. La informació, ben oferta, és estètica i és millor rebuda i assimilada per l’audiència. Els nous mitjans, de la forma en la qual es manifestin, sublimen la composició dels seus missatges. Nosaltres, la premsa escrita, hem de complementar els mitjans de què disposam per oferir la informació de la manera més clara, directa, concisa... però plena perquè està compromesa amb la realitat i els nostres lectors. Sense estalviar una coma, sense restar una foto... però seleccionant bé quina coma posar, quina foto escollir.

Amb la incorporació de nous professionals, provinents d’altres mitjans, amb la consolidació dels maquetadors que ja treballaven a Diari de Balears, dBalears es consolidarà com un diari de referència. Un diari que va iniciar la seva aposta de futur, amb determinació i despreocupació, fa uns sis mesos i que avui es ‘posa de llarg’ davant dels seus lectors amb la millor de les seves gales i la major de les il·lusions. dBalears està llest i disposat per iniciar una nova era, amb tota gosadia i valentia. Passau i vegeu-ho!