Un diari d'opinió

Intentar esbrinar el perquè de les coses tal volta sigui la qüestió més complexa que envolta el món de la comunicació. Informar és reconstruir un fet i oferir-lo al lector tal com passaren les coses. Però la vida no és una suma compartimentada de fets aïllats. Cap ésser humà no és illa en una societat desenvolupada i democràtica. Al contrari d’això, està sotmès a tot tipus d’influències, conscients i inconscients, que acaben per determinar-ne la conducta. L’opinió, plural, diversa i compendiada en un mateix mitjà, cerca oferir fils de llum, línies de comprensió de la realitat per poder avançar dins la selva dels missatges, sovint contradictoris i a vegades alienants. Opinar és oferir al lector una visió honesta del jo col·lectiu perquè li serveixi de nord en l’intent de tota persona de posar ordre intern a l’aparentment caòtica i agressiva realitat que l’envolta.

Si la bona informació és la victòria de les persones contra la mentida, la capacitat d’opinar és la victòria dels humans contra el domini i l’opressió. L’opinió és llibertat en estat pur. És mètode d’anàlisi i és guia per a l’acció.

Fent fort el lector, s’enforteix la societat i s’enforteix l’opinador. Per això és tan important que el nou Balears aporti la interrelació directa a partir del blog. Perquè de l’opinió personal compartida es generen corrents de pensament que avancen en paral·lel en l’assumpció crítica de la realitat. I aquests corrents acaben convertint-se en raons que a la vegada es transformen en esperit col·lectiu, en voluntat compartida de canvi. S’avança a partir de la coincidència de criteris, però també des de la discrepància i la sana contradicció. Allò important, sovint, no són les idees, sinó l’actitud de les persones que les defensen, sempre que ho facin des de la convicció. Per això farem un esforç perquè els nostres articles segueixin dia a dia l’actualitat.

I què significa opinar al nostre petit país, en un diari escrit en la nostra llengua i bolcat en la seva defensa i protecció? Lògicament, una òptica de la realitat molt ferma. A diferència dels grans mitjans escrits en castellà, el sol fet de publicar en català implica la defensa d’uns valors concrets, preuats i febles. Significa protegir un idioma amenaçat d’extinció, una cultura que pot ser esclafada per la pressió d’altres de molt més poderoses, d’una idiosincràsia i escala de valors que poden ser enterrades o, almanco, humiliades.

Diari de Balears es pot enorgullir de tenir un equip extraorinari de columnistes i articulistes d’opinió. La idea del canvi polític i social que ha viscut el país arran de les passades eleccions autonòmiques i municipals passa per la visió de la realitat que saberen transmetre als seus lectors. Aquells comicis es decidiren per molt pocs vots. I tenc la convicció que sense la seva aportació ara el PP tendria la majoria absoluta. Em sent molt orgullós de tots ells. Perquè aquest diari petit, fet a la mida de la nostra petita i orgullosa terra, va saber interpretar el sentit de la transformació de mentalitat i del gir polític que es produí l’any passat. Som part d’una victòria i, en un sentit més ampli, part dels que creuen en unes noves Illes Balears que, arrencant dels seus fonaments més preuats, tenen ara la possibilitat d’avançar fins a convertir-se en societat modèlica i avançada, segura de si mateixa i capaç de foragitar per sempre els estigmes de l’autoodi i els complexos d’inferioritat.

Tenim un il·lusionant futur per endavant. Bé ho sap el nostre consell editorial, compost per Miquel Alenyà, Miquel Ballester i Cruelles, Llorenç Capellà, Miquel Ferrà i Martorell, Guillem Frontera i Llorenç Valverde. Ells també han de ser impuls en aquesta hora de les noves tecnologies i de la nova estètica. Però seria un error pensar que ens trobam en l’hora de l’autocomplaença. Queda tasca per endavant fins a aconseguir que un diari escrit en la nostra llengua sigui un dels orgulls de la nació. Hem de perseverar en la inacabable missió de transmetre més fe de la gent en si mateixa, més seguretat en les nostra interpretació de la realitat i, sobretot, aportar més i més fonaments a l’ànima col·lectiva des de la pluralitat i la tolerància.

Pel que fa als seus continguts, un diari té dos eixos conceptuals. Un és mirar cap a fora per dur notícies, igual que un telescopi que mira a l’univers. L’altre eix és mirar cap endins per convertir l’experiència dels fets en corrents de pensament. És saber fisionar les idees fins a convertir-les en la gran i pacífica força transformadora que ens faci a tots lliures, iguals i dignes com a persones i com a ciutadans.