L'amiga historiadora Maria Barceló Crespí ha publicat tot un conjunt d'articles reunits sota el títol «... Sobre Porreres» (2001) i en què ens parla de moltíssims temes relacionats amb aquell municipi, els quals, ja en el seu dia, aparegueren a la revista Llum d'oli, que es publica allà. És interessant quan ens explica que Mallorca, i, en aquest cas, Porreres, era un indret on es conreava un safrà de gran qualitat, quelcom que dissortadament, avui en dia, ja no es fa. I d'aquest safrà de Porreres en parlava en el seu Diccionario geográfico, histórico y estadístico de España el polític i escriptor Pasqual de Madoz (1806-1870), que fou Ministre d'Hisenda i que aconseguí que fos aprovat el projecte de llei de Desamortització. Morí a Gènova.
Important testimoni aquest d'un conreu d'altre temps, entorn al qual exposa Maria Barceló: «Els cultius no han estat sempre els mateixos. Un cultiu que avui ha desaparegut quasi per complet dels nostres camps i que en altres èpoques fou ben representatiu de la nostra vila era el safrà. D'aquest cultiu que hom podria qualificar gairebé d'exòtic, no en sabem l'extensió que s'hi dedicava ni la producció. És per això que davant una manca de documentació específica hem de recórrer a les notícies que ens faciliten els cronistes, viatgers, etc. quan es refereixen a la vila de Porreres. Veiem-ne alguns exemples: A finals del segle XVI ja disposam de dades sobre plantacions de safrà en el lloc de Binicapús. N'agafarem dues mostres. El dia 15 d'abril de 1578 quatre quarterades de terra de Pere Mora foren valorades en 170 lliures, 'comprès lo safrà'. El dia 25 d'abril del mateix any, 'una quarterada de vinya i cinc quartons de terra i lo safrà de Rafel Barceló' fou valorat en 150 lliures. Ferrer Cassà qualifica el safrà porrerenc, cap al final del segle XVIII, dient que és millor que el de La Manxa. Terrassa i Berard a la seva Historia de las villas y poblaciones de Mallorca assenyalen el safrà com a punt important de la collita porrerenca. L'arxiduc Lluís Salvador, per la seva banda, explica com el safrà és una de les plantes que sembla ser més adequada al clima i a la qualitat de les terres de Mallorca. Es conrea en petita quantitat a tots els termes de l'illa, però en gran escala únicament a Porreres, on es fa collita d'un safrà de primera qualitat...».
El safrà, el Crucus sativus, iridàcia bulbosa, acaule, de fulles linears i flors violetes, emprat no només en culinària sinó també en medicina des de temps antics, era un producte molt demanat i apreciat des de l'Edat Mitjana. Procedent d'Àsia, els seus estigmes, venuts com a preciós condiment, eren bàsics per a la preparació dels nostres arrossos engrogats, plats aquests molt presents en la nostra tradició, com ho demostren les Rondaies Mallorquines de Mossèn Alcover.
