El dimarts 30 d'abril, la llibreria Quart Creixent va acollir dues presentacions de llibres, amb dues protagonistes excepcionals: Teresa Pàmies i Bertran, escriptora i periodista de Balaguer que va morir l'any 2012 als noranta-dos anys; i Montserrat Bacardí i Tomàs, assagista i professora de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els dos llibres presentats van ser: 'Una noia i un soldat', escrit per Teresa Pàmies, editat i introduït per Montserrat Bacardí, i publicat per Adesiara editorial. I 'La veritat literària de Teresa Pàmies', escrit per Montserrat Bacardí, editat per Eumo Edicions, que va ser guardonat amb el III Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana.
Damià Pons i Pons, membre de la Secció Històricoarqueològica (SHA) i delegat a Palma de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC); i Mercè Picornell i Belenguer, professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) van acompanyar a l'autora i editora a aquest acte de presentacions.
L'escriptor de Campanet, Damià Pons, va ser l'encarregat de presentar la trajectòria professional i literària de Montserrat Bacardí, de qui va dir: «Ha recuperat biografies interessantíssimes d'escriptores i periodistes amb les quals la Guerra Civil va ser especialment terrible». I d'introduir els dos llibres, 'La veritat literària de Teresa Pàmies', la primera biografia de Teresa Pàmies, i 'Una noia i un soldat', un manuscrit que ha esdevingut una nova obra.
Pons va afegir: «'Una noia i un soldat' compta amb l'avantatge del recorregut cronològic de la vida de Teresa Pàmies, la seva capacitat d'autocrítica i la particularitat de ser una novel·la inèdita. La Montserrat la va trobar a l'arxiu de llibres censurats d'Alcalá de Henares. És una edició escrita l'any 1972, sobre la història d'una noia, que és Teresa Pàmies, una ficció autobiogràfica, tot i que no es nomena, amb quatre parts. És una novel·la i autobiografia excel·lent».
La professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB nascuda a Palma, Mercè Picornell, va comentar: «'La veritat literària de Teresa Pàmies' és una biografia molt enganxosa, força valuosa en molts aspectes, i està molt ben documentada. La vida de Teresa va ser brutal, va ser una dona que va fer moltes coses, i que si hagués estat anglosaxona, hauria tingut una sèrie a Netflix. A la Montserrat li va suposar dos reptes, un va ser accedir al fons d'una persona exiliada i mig clandestina, mitjançant arxius, documents i biografies; i l'altre, agafar la veu de Teresa i constatar-la amb la d'altres, per construir una mirada polièdrica de la seva implicació política i la seva vida quotidiana».
Picornell va afegir: «La biografia té dues parts: la guerra i l'exili, dos moments diferents de la vida de Teresa Pàmies, qui es va jugar la vida. A la primera, es va jugar la vida, amb el compromís tan important i valent que va assumir. I a l'exili es va refermar com a escriptora i periodista. Teresa va consolidar un públic lector, amb la seva veu franca i emfatitzant amb la gent. Va viure moltes coses i les compta sense manies. M'ho he passat molt bé llegint aquesta biografia».
Montserrat Bacardí va començar dient: «Vaig escriure la biografia de Teresa Pàmies perquè m'havia llegit tots els seus llibres, no tots m'agradaren per igual, però tots tenen una força narrativa, parlin del que parlin. Tenia ganes de reflectir aquesta varietat de la seva obra literària i de la seva vida. Com presenta les coses, els silencis, els moments dolços de la seva trajectòria vital. És una història que transcorre al segle XX, amb l'odissea de moltes persones que van viure la República i la Guerra Civil; el fracàs de l'estalinisme com un desengany terrible; la Transició espanyola; i fets personals a les seves vides».
Bacardí va continuar: «Teresa Pàmies és tot un referent de la seva generació. Va tornar de l'exili l'any 1971, quan tenia cinquanta-un anys, i en trenta anys va publicar cinquanta llibres. El gruix dels llibres ho va escriure a Barcelona, i en renunciar a la política va viure de l'escriptura. Tenia la capacitat de fer vint coses a la vegada, amb una vitalitat excepcional. L'any 2002 va ser guardonada amb el Premi de les Llengües Catalanes. Amb la seva llengua clara i diàfana, la seva intel·ligència i un punt d'autocrítica fan els seus llibres molt interessants i amables».
