user esburbats n'hi ha per tot | Fa mes de 16 anys

Independència? I dels gestors del CRE i de SA NOSTRA, què n'hem de fer? Enviar-los a Madrid i que piloti l'avió en Carles Manera?

user Toni | Fa mes de 16 anys

I mentre tant l'estat espanyol ens segueix espoliant i cada vegada em de sofrir més immigrants. Independència Ja!!!

user Tòfol | Fa mes de 16 anys

Apart de les faltes ortogràfiques, les "corruption", les "deflation", les "solution", etc. la veritat és que o tenc el cap molt clos o s'Estudiantet no "progresa adecuadamente", perque al seu discurs és mal de sguir-li el fil, vatualmon!!

user Crits | Fa mes de 16 anys

Escoltau s'Estudiantet. S'Estudiantet almanco analitza, li dona voltes, suposa i proposa. No vos penseu que si vos ho donen tot rovegat i "certificat" pets "entesos" oficials vos acostareu millor a entendre ses coses, normalment s'erren de cap a peus. Ànim Estudiantet.

user queco | Fa mes de 16 anys

n'Estudiantet aquest és feliç d'ençà que té algun lloc on no li censuren les tontades que amolla i la manera com les amolla. Simplement obviau el seu "comentari"

user Estudiantet | Fa mes de 16 anys

A César L'article explica lo que passa, però axò passa perque hi ha un client de conducta anormal (no ètica) sobre la economia. Ès el classic frau de la estampeta, que perque hi hagi frau las duas parts han de esser "dolents". Tenim un tipus de client, que se'l anomena "ninja", que ès precisament un client que no se li ha de dexar ni un cèntim des de un punt de vista del professional (el banc), ja que seria una espècie de corruption, el prestar-li doblers. El banc pot dexar doblers a un client que li direm "el polític" sabent que no li tornaran el doblers, una altra espècie de corruption. Tots aquest casos són anecdotas dins el món de la economia. La culpa de la situation actual, digueli crisi, prové del client pròdig, o sigui de la gran majoria de consumidors. El client pròdig paga per un kilo de pomas, 1,70 euros, quan hauria de pagar com a màxim 0'35. El client pròdig paga per un pis de 100 m2, 220.000 euros més interessos, quan hauria de pagar uns 45.000 euros. El client pròdig podria mantenir-se fent unas 25 horas setmanals de feina, però en fa més de 40 i encara ha solicitad fer-ne 60 horas setmanals. El client pròdig ha demanad més immigrants perque li ocupin la feina del mercad submergid i part del mercad laboral que no pot abarcar.

user César | Fa mes de 16 anys

estudiantet, con todo el respeto, no tienes ni idea de lo que dices-¿estudias en la uib por casualidad? sobre esta crisis pueden ver el siguiente link: http://blog.magnoliart.com/2008/07/08/la-crisis-ninja-la-gran-estafa/

user Desconfiat | Fa mes de 16 anys

S'han cobert de glòria aquests profetes! Amaguen qualque cosa!

user ferran | Fa mes de 16 anys

lLes Balears podrien haver representat les illes parasisiaques de la Mediterranea.Podien haver tingut el turisme de qualitat de poder adquisitiu sense masificacions i destroça del entorn i paissatge.Sense necesitat de importart tota la ma d´obra sense capacitacio per donar resposta a aquest creixement i desnaturalitzar la seva identitat .Calia una planificacio i una idea de lo que es volia.Tohom a enbogit per fer-se ric .Ara començaran a veure´s els problemes de veritat per aquesta bogeria del creixement incontrolat i sense futur

user Estudiantet | Fa mes de 16 anys

No ès una crisi, ès un altra cicle economic. Aquest cicle comença a partir del 1990 i durarà fins els 1920. Són cicles que solen durar uns 30 anys. No ès un cicle expansiu, com ho pot haver estad l'anterior 1960-1990. Possiblement serà com el cicle 1930-1960 que fou un periode restrictiu. Las novas tecnologias estan abaratint els preus i també el consum energètic. Només basta comparar un cotxo de 1980 amb un de 2008, un televisor de 1975 amb un televisor digital actual, un ordenador de 1984 amb un ordenador actual, tot se ha reduid i el cost també, però els preus se han multiplicad. Estam dins un cicle de deflation o de estancament de preus. La gent en general no se'n temia que li sobrava els doblers i començà a ser pròdiga i se ha cread una economia pròdiga. El hereu que reb una fortuna i la tuda. Només hi ha una solution tornar a poc a poc an els preus dels principis del any 1990. Han inflad els preus més de tres vegadas i fins i tot cinc vegadas. Aquesta economia pròdiga ha cread una gran bossa de usura. Els interessos han hagud de anar a qualque banda.