Salvar Mallorca vol dir tenir cura de la llengua i del medi ambient, sense aquesta sensibilitat res podrem mai fer de bo.

Mateu, sense recursos no hi ha res,...

Per normalitzar la llengua no fan falta mes recursos. Únicament sa de fer feina seriosament i esperar a que arribin el resultats.

ES MOLT IMPORTANT TENIR MES RECURSOS PER NORMALITZAR LA NOSTRE LLENGUA

"Participant", això mateix había dit! Es massa prest per treure-hi conclusions. S'haria d'esperar que més gent votès.

Quin interval de confiança té cada percentatge, donats els participants i la població total? Segur que 120 persones no és una mostra suficient per a dir res sobre l'opinió d'una població de devers un milió? Me pareix que s'han de fer aquests números -jo no en sé, em sap greu-, abans de dir si és o no és significativa perquè a un li ho sembla o li agraden o li molesten els resultats.

Lo que no fa cap falta ni una és haver de finançar amb doblers públics es càrrecs interns des partits que cobren com si fossin assessors des grups parlamentaris. Com pot ser que tenguin temps per a fer d'assessors an es Parlament mentre fan ses feines des partit? Això és, sezillament, frau. Es doblers públics no estan per això. I es lladres que s'els enbutxaquen haurien d'anar tots a sa presó.

A Maquiavel: També tenim l'espècimen que viu aquí i d'aqui, i se sent un "conquistador" com els qui fa cinc-cents anys desembarcaven a les Índies i que no constituien precisament la crêm de la crêm social.

El fet de viure del turisme i del comerç fa que el turista o el comprador no tingui interés en aprendre l'idioma propi de les Illes, que, no ens enganyem, històricament ha estat el català, diges-li com vulguis dir-li. Els qui només són a les Balears per guanyar doblers, sous, peles, passen de saber el català. Un anglés macarrònic és suficient per fer de cambrer o tenir un petit negoci de souvenirs. Un castellà primari, per treballar a la construcció. Sembla que l'idioma de les Illes sigui només el parlar aborígen, dels nadius, dels antics, dels passats de moda. I és a l'inrrevés: fixeu-vos-hi que l'educació comença pel respecte a la societat amb qui convius. Si les Illes Balears fòssin un Estat, no hi ha cap dubte que el català seria respectat, com el txec, el francés, l'italià o el finés. Malgrat que, de fet, sigui l'anglés, encara que malparlat, l'idioma que sembla el comodí, el que fa les funcions de que fa temps s'anomenava esperanto. Qui parla avui l'esperanto?

Es possible que l'enquesta no sigui representativa, però no estic d'acord en que no sigui un tema important... la normaització lingüística va lligada al treball d'integració social de la immigració, i això davant una situació de crisi és molt important... Els recursos crec que s'haurien de dirigir cap a una formació que permeti a la gent cercar noves formes de subsistència/treball, i per això és importat que puguin parlar i entendre la llengua del país.