Madre mía. Los tres han comprado la ropa en el mismo chino?. Vaya perchas 🤦🏻‍♂️

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013): "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981).

"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó." Josep Maria Llompart (1991) Pissarra_1992_n065.pdf

L'única opció és la independència, sí; però la de la nació catalana sencera, amb l'estat NACIONAL que li correspon. No amb repúbliques regionals que només aprofundirien en la divisió del poble català. Necessitam institucions nacionals; institucions que, sense por, abastin tot el territori i que, per tant, demostrin, simplement existint, que creuen en la nació que és una de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. I aquesta nació necessita un estat català independent, una institució veritablement nacional: la República catalana.

"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, 'Via fora els adormits!', que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus." https://www.dbalears.cat/balears/balears/2022/05/09/366285/bartomeu-mestre-tres-segles-lluita-ens-conviden-persistir-agrada-allo-ara-mai-sino-ara-sempre.html

Ergo, te falta el cogito

Maikel.- Hay muchas maneras de ser cipayos. Cuídate, que estás más cerca que lejos, de ser uno de ellos. Hi ha cipayos i llepaculs an es catalans

Els tres presidents, més enllà de les difamacions constants que pateixen de les clavegueres del estat i dels medis espanyolistes (fiançats amb milions d’euros públics), tenen tota la raó en el discurs que exposen. Les Illes vivim una emergència lingüística que ens porta a la decadència cultural com a poble. No podem articular amb altres comunitats, la defensa dels nostres drets front a les ofensives del estat, els cossos policials i el poder judicial, perquè la Constitució Espanyola (suposadament democràtica) ho prohibeix.