«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears».Pere Oliver i Domenge (1916)
FORASTER, -ERA || 3. Castellà de nació o de llenguatge (Mall.); cast. castellano. Puch estar molt bé | com a rebostera | d'aquells forasters | que tenen ses cases | al pla del Castell, Penya Poes. 33. Parlar foraster (o en foraster): parlar en castellà. Creuen que dóna més llustre parlar y entendre es forasté, Roq. 24. Seguiren parlant en foraster amb mon pare, Rosselló Many. 46. (Diccionari Alcover-Moll)