Val més tenir lent el metabolisme que no les neurones,com el fatxa curt i maleducat, que ve aqui a molestar, a escampar mentides i calúmnies i a fer-se el graciós a base de riurer-s'en dels altres com si ell fos guapíssim, intel.ligentíssim i perfecte.

Jaume Sastre. El patriota de metabolisme lent.

Les persones no son totes iguals. Unes ténen un metabolisme que crema ràpidament les calories i altres son més lents i en diversos graus. Pareix mentida que establesquis una regla única per a totes les persones, com si fos una constant i a més, devuit kilos son molts de kilos. El que és evident, és la baixes moral dels calumniadors que aprofiten qualsevol detall, per arruïnar la reputació de la gent. Però saps una cosa? Si qualcú comença a penjar falses acusacions i falsos testimonis a contra un i l'altre, a vegades carregant massa les mentides per fer que paresqui més greu, la gent s'en adona i comença a pensar que el que vessa tantes acusacions, o és molt, molt, molt dolent, o té qualque problema mental greu, o les dues coses.

«La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ampli del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'» (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa. http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013): "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981 "Per anar bé necessitaríem un sol president [MHP Carles Puigdemont] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president [MHP Carles Puigdemont]. Un president [MHP Carles Puigdemont] per al País Català. El President [MHP Carles Puigdemont] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral." Els claudàtors, naturalment, són meus. Visca la República catalana! (UNA SOLA república de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer).

Me parece lógico y previsible. Un comediante malo, para una comedia mediocre. El universo siempre busca el equilibrio. No veo la noticia.

Multinik, t'ho inventes tot. No sé com no se te cau la cara de vergoya, ni com així no cerques ajuda pel teu probema de fabular. Perque tanmateix se te veu el plumall i un dia, qualcú te denunciarà per falses acusacions.