Totas las Illas han de esser independents. Pacific: Fiji, Kiribati, Marshall Islands, Nauru, Nova Zelandia, Palau, Samoa, Tonga, Tuvalu, Vanautu, Mediterrania: Malta i part de Txipre i no són independents: Pitiusas, Mallorca, Menorca, Còrsega, Sardenya, Creta. Mallorca ha de aconseguir la independència per el seu compte i no comptar amb cap part del continent, ni catalans, valencians, bascos, castellans, gallecs, andalusos, ...
M'agrada. Jo ja imagin amb humor i ficció que potser hi ha qui vulgui un regnat? I que pentura serviria una reina mallorquina honorífica. Potser una comedianta, reina en funcions de transició... I una cort honorífica, tot de comediants i gent de faràndula. I convidam líders poderosos, com ara de petrodòlars i grans empreses. I els seduïm amb amb sa cort a plaers, i tours de petites coses, sense telèfons ni feines. P. e. saber pelar taronges i moments familiars i acollidors, i contar rondalles devora es foc. O festes naturistes i carpe diem. I a poc a poc omplir vídeos a xarxes que els facin records guapos. I quan ens reconeguin, els deixam partir, si no es volen quedar. Però crec no voldran tornar a ca seua després. Diran ara 'VISC A es regne de Mallorca!, per mi té millor cales i sirenes que Andorra, Luxemburg i Suïssa. I si queden, o ens fan regals, molta cibermoneda i bens, els repartim socialment equitativament.
L'estat que convé a la nació catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer) és la República catalana. Mallorca, com a part fonamental de la nació, ha d'intervenir en la formació del nou estat fomentant-ne la unió, no el secessionisme intern. L'intent de construir republiquetes regionals, provincials o comarcals només provoca feblesa davant dels imperialistes estats espanyol, francès i italià.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Fins aquí Joan Fuster, "Qüestió de noms", el 1962; però ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
La sobirania correspon al conjunt del nostre poble; és a dir, correspon a tot el poble català, no a una part d'aquest (Mallorca, Eivissa, el Principat, València, Catalunya Nord, Menorca, Formentera, l'Alguer, etc.). Posar l'èmfasi en una república diferent per a cada territori no és sobiranista; és fomentar la divisió dels catalans, cosa que col·labora a la perpetuació dels imperialismes del Regne d'Espanya (UN regne), de la República francesa (UNA república) i de la República italiana (UNA república).
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya
Més o manco les teories de sempre amb una mica més de color que la realitat tornarà a desmentir.
Jo pens, que una confederacio de repúbliques seria millor que no tot un estat català centralitzat. I més tenint en compte que noltros som un país insular,amb tot elque suposa. Però aquest fet s'haura de decidir entre tots i mitjançant votació. I abans s'ha d'assolir la ibdeptndència, que és la part més difícil.
"república malloquina" (sic)
Cuanta gilipollez