Si es guàrdies civils actuen d'aquesta manera ès perque saben que tenen sa pella pes mànec i no seran sancionats. Al contrari, té més possibilitats d'esser sancionada sa víctima si es guàrdies la denuncien, perque sa paraula d'un agent de s'autoritat té pressumpció de veracitat en un judici, i en canvi sa paraula des denunciat no val un pebre.
Vos contaré una cosa que em va passar.Una vegada vaig aver de posar una denuncia a guàrdia civil vaig començar a parlar català i en picolo em mira amb una careta de ca apallissat,en va fer tanta pena el pobre que em vaig dir,una vegada no fa costum,i vaig fer la denuncia en castellà. Cuant al picolo va terminar d’escriure i em dona la denuncia per firmar vaig constatar que àvia fet tanta faltes de ortografia i que no s’entenia res de res li vaig dir que un escrit axi no es podia presentar en lloc,el picolo va gafar una emprenyadura tan grossa que en va fotrà fora.Dies mes tard em convocarem un altra vegada per tornar fer la denuncia amb un altra picolo pot ser un poc mes il·lustrat però igual de curt.No podem esperar res de aquesta púrria fotem los fora i feim Republicà INDEPENDENCA
A un inculte se li donen facilitats per a aprendre, i aquest hauria d´agraïr les facilitats. Però si aquest no fa res per a culturitzar-se, tan sols queda la sortida de fer-lo fora de la feina, i la G.C. no n´hauria de ser una excepció. Un servidor públic ha de ser competent i consequent !
@Jean Claude. Tsmbé se va donar un cas, ja fa uns anys, que la G.C. del port de Palma va retenir a un petit grup de turistes francesos de la Catalunya Nord, que volien embarcar per tornar a ca seva, només perque ells no parlaven en Castellà ni els guàrdies civils tampoc sabien Francès, i s'els va ocórrer parlar los en Català. I la resposta va ser com si haguéssin volgut atemptar contra ells. És difícil d'entendre que el fet de tenir una llengua materna que no és la castellana, els pugui dur a pensar a certa gent que se és un. riminal.
Perquè el problema sorgeix sempre amb persones que van soles? Pregunto, s'ha donat el cas, alguna vegada, en què el nombre de persones humiliades i denuncidas per parlar en el seu idioma, matern o adoptat, i cooficial, hagi superat a el dels humiliadors i denunciants ?. En el meu cas si qualsevol Espanyol, Anglès, Argentí o el que sigui, em demana, sense obligar-me ni ofendre, que li parli en castellà "cap problema". L'orgull, la valentia i la tolerància van de la mà i el nombre de testimonis determina, malauradament, qui té la raó.
No els entra dins el cap, que la paraula co-oficial vol dir que és tan oficial com , en aquest cas, el Castellà. I per acabar d'enrrodonir ho, ho han de fer tot a base de males maneres i males paraules, com si ser bilingüe fos sinnònim de ser un delinqüent o un criminal. És de domini públic, que se queixen perque la gent no els demostra massa aprecia, però amb aquest tarannà és normal que no despertin massa simpaties entre la gent normal i corrent, que no entés que s'els criminalitzi per parlar la seva llengua i estimar la seva terra.
es curioso, en el debate de La 6, los candidatos independentistas aceptaron hablar en castellano
i les castellonòbiques eh?
Els repressors reclamen lo seu. I què us pensaveu ? no entenen de democràcies i ètiques. Van al que van, a imposar-se i prou.
Sempre m'ha cridat l'atenció que a l'expressió d'obligació "nos tienes que hablar castellano" o "háblame en castellano" no hi afegeixen mai el "por favor", remarcant la falsa obligació de fer-ho.