Quina genteta...

"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, [...]. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Las "veritas tuas" em foten fàstic. Te les pots ben guardar per tú i els teus. Et vaig contestar i dB ja ha eliminat el comentari i la meva resposta.T'en faig un resum i així, també dono una oportunitat a dB de no decantar-se cap a la deriva que està agafant. Vé a compte de les teves "suposicions, raonaments i sentit comú", de les que ja ens en hem fet una idea i ja t'he dit el que en penso, referent a qui son els que van entrar a casa de l'advocat Gonzalo Boye: Et deia: Si dedueixes que és una regla de tres, sabràs quin és el resultat de "x". Tú millor que ningú ho sabràs, però tothom sospita que son dels teus amics, els 155eros. El teu enteniment no arriba a pensar que jo mai podria fer mal a ningú i menys als que defensen la meva ideologia? No et sembla una estupidesa? Ets molt curt i no t'hauria de fer cas ni perdre el temps, però algú t'ho ha de dir (si els de dB ho publiquen és clar, doncs sé que hi tens amics que ja m'han arraconat comentaris). Les paelles emmascarades sou les que més embruteu... o ho intenteu com en aquest cas

La festa de tots aquests és la "Fiesta de la raza", no sé que hi pinten fent ofrenes a Jaume II, quan segurament ells li haguéssiin tallat el coll per independitzar-se i declarar el Regne de Mallorca con a cobirà. Es contradiuen ells mateixos.

Yo no sabría decir si eres "tonto" u otra cosa y gracias podrías dar. Jamás pienso en las cosas que no me interesan y si alguna vez ocurre, van directamente al cubo de la basura. Que es su hábitat natural.

@ i tant el fals .- De les teves "suposicions, raonaments i sentit comú", ja ens en hem fet una idea i ja t'he dit el que en penso. No voldràs que t'ho torni a dir com es fa amb els tontos. o Sí??? Però es que trenta vegades, ja és ser tonto...

A tota aquesta trepa colonitzadora franquista que no els agraden els costums dels mallorquins i volen canviar-los per costums forasteres: Si no vos agraden les Illes Balears, marxau a viure a una altra banda del món, que és ben ample!!!

El pancatalanisme propugna la unió dels països catalans i no va contra ningú, només la gent espanyola invasora ho veu com una ignomínia. La llibertat d´opinió no existeix pels espanyols invasors, ells només volen la conquesta per les armes que varen aconseguir.

No pas per molt de repetir, les coses es tornen veritat... o només pels que no tenen res a dir. I encara menys si no valen le pena de dir-les. Pobres ignorants de mala baba (doble pena)