«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència." http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
«Si el mallorquinisme no pot ser oposat a balearisme, i balearisme vol dir, essencialment, catalanisme insular, està clar que el mallorquinisme únic que s’ha d’admetre com a bo i raonable és el catalanista». Joan Estelrich (1917) http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Això mateix, Justicia sucial! L´adoctrinament passa per voler fer-nos creure que la monarquia no Roba i que és molt bona per al poble! Segur que tu no ets poble!
Avui, a la Hora de l'Ultra, no publiquen res que no sigui de collita fatxa, mentres que als fatxes, com és norma en aqueixa publicació, els deixen publicar insults, mentides, capítols de la Història falsificada i altres detritus morals. Però aquestes xacres no se conformen amb que els consentin tot tipus de despropòsits, si no 0que han de venir aqui a molestar i a escriure idiotades en foraster. Com així els ho permeten, si saben que son dolents per aquest digital? És que ja fa malpensar, tanta deferència a una gent tan tòxica i que dona tan mala imatge.
Els reis de l´occident porten coses per la gent i una botifarra per la seva dent. La botifarra de Petra és molt bona
Si el Baleares (quien te ha visto y quien te ve), habla de 200, podéis jurar por Alá, que no eran ni la mitad. Y aunque vaya medio enmascarado, el de las enormes barbas en primera fila. Queda dicho todo. A Biel: ¿A qué justicia social te refieres?. ¿A la colocación ipso facto de los hijos de dos viejos conocidos del PSOE, como son Celestí Alomar y Mádico?. ¿A esto te refieres?. ¿Acaso los ha colocado la monarquía?. Estos cobrarán cada mes, mis hijos como tantos otros, a esperar que caiga el maná de los ERTE si cae. Parece increíble que el adoctrinamiento llegue a estos extremos.
Los renegatis iluminatis ya encontraron titularis con el yayo jubilao como de costumbre.
Res, lo de sempre. Uns espanyolistes i ets altres catalanistes. Ara de bandera mallorquina o insignia des nostro poble cap ni una. Quina llàstima de poble que som.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara (2020) ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".