Un altre principatí que es vol apropiar el gentilici "català" per als habitants de les quatre províncies de la comunitat autònoma que els espanyols anomenen "Cataluña". I, ensems, ens nega a la resta de catalans que puguem usar per a tot el país tant el bell nom nacional de Catalunya com el gentilici que li escau més bé, això és, "català".
Torna "Rosalbacàvia". Estantissos!
Millor seria donar noms genèrics a las llenguas de la península (Hispania). Llengua galo-romànica: portugués, gallec, bable, asturià, catuo, etc. També si li pot dir celta-romana, celta-latina (area Portugal, Galicia, Asturias, Lleó, Zamora, Salamanca, Extremadura i Huelva, part occidental de la península). Llengua uascona y llenguas gasco-latinas com castellà, andalús, etc. (area la part central de la península). Els que parlan castellà no són més que uascons o gascons llatinats. Llengua ibero-latina o ibero-romana a la part oriental de la península.
De hecho mr. T tiene razón: lo de países catalanes es algo transitorio mientras la población de los territorios que se pretende anexionar asimilan su catalanidad poco a poco dando la sensación de que cada uno conserva su identidad (de ahí lo de países) porque lo que se pretende al final es que el nombre de todos los territorios una vez unidos sea Cataluña (no me lo invento, está documentado) y convertirlos en provincias.
DIGUEU-LI CATALUNYA.Sencera.
Si el problema rau només en el nom, sigui benvingut el canvi de nom! Una rosa és una rosa, és igual quin nom li donis.
No els faria tan de rebuig si els hi posassin Paisos Castellans, o Països Murcians, o Països Extremenys. El rebuig els ho provoca tot el que sona a Catala.
Sí. Jo en diria Occitània. I faria un nou estàndard comú qu e agrupés tots els dialectes catalanooccitans, de manera similar al que van fer els alemanys o els bascos. I sí, després crearia una República Federal que ens agrupés i ens protegís de la ingerència espanyola i francesa. De Niça a Guardamar, de Bordeus a Maó.
No entenc tan de rebuig per el mot " Païssos catalans".Mai s´hauria pensat el valencià Benvingut Oller i Estaller que al "inventar-se" aquestes dues paraules per referir-se a les terres de parla catalana portés amb el temps rebuig i incomprensió barrejant lo cultural amb lo politic.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf