--"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699 --"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (vg. al final ANNEX 1) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses." http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Cataluña insular: ¿Entonces lo que quieres es una revancha? Por otro lado, el problema es que no ha existido nunca una nación catalana... En cualquier caso ni yo, ni tú existíamos entonces así que no entiendo que tengas que vengarte en mi persona, yo no te he hecho nada... Es por este motivo que desde mi perspectiva españolistas y catalanistas son dos caras de la misma moneda, fachas totalitarios detrás de banderas distintas. Paises Catalanes: sí, el valenciano Joan Fuster popularizó el termino como base para un proyecto nacional (lo cual deja claro que no solo pretendía referirse apolíticamente a territorios de la misma lengua) siendo el nombre Países Catalanes provisional hasta que se produjera la unificación nacional de los territorios de habla catalana, que deberían llamarse Cataluña (más claro agua), si hasta el nacionalista Germà Bel considera el término poco afortunado!!

també podem valorar aquest restaurant i tots els establiments que vulguem a la aplicació catalapp , serveix per valorar com tracten la nostra llengua a tots els llocs i comerços on es guanyen els diners a costa dels mallorquins. Valorem que sens tracti amb el respecte que ens mereixem i coneguin la nostra llengua. el català. VEIEU CATALAPP.

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

"Nosaltres bandera en tenim: la Senyera. Però els ocupants ens han negat el fet que la senyera pogués ser símbol clar d'identificació nacional catalana. I com ho han fet? De dues maneres: per a la perifèria insular i per a la perifèria meridional afegint-hi franges, i així desvirtuar-la i establir diferenciacions internes. I, d'altra banda, donant la mateixa bandera a l'Aragó per tal de diluir la Catalunya central. [...] Què pretenien amb això? Evitar que les quatre barres dibuixaren damunt del mapa, com ho han fet al llarg dels segles, la nació catalana". Josep Guia

No penso tornar mai més al Lupe.

Molts parlen de Països catalans sense saber de que parlen.El mot Països catalans el va "inventar" un valencià de catarroja.Benvingut Oller i Estaller,per referirse a les terres de parla catalana.Ni més ni menys.Res a veure amb politica.

Manoletin: Quan les tropes borbòniques franco-castellanes [sense França, Castella hauria guanyat la guerra?] van ocupar la nació catalana (València i Lleida el 1707, Barcelona el 1714 i Mallorca el 1715) no ens van demanar-nos si volíem formar part de Castella- posteriorment Espanya-, no va haver-hi cap referèndum, cap elecció democràtica. Ens van ocupar militarment, ens van suprimir les nostres institucions nacionals, la nostra moneda, les nostres constitucions i, d'aleshores ençà que intenten de suprimir la nostra llengua i cultura que no és l'única cosa que ens uneix de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (l'Alguer).

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013): "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"