//*//

Molt bé, President, clar i català. Gràcies.

JO AMB CATALUNYA, Jo amb en Mas.

Nos lo vendieron como una especie de Braveheart, un Mel Gibson del carrer Tuset que se iba a inmolar por la causa, demostrando al tribunal “espanyol” que estaba dispuesto a sacrificar hasta la vida misma. Desplegaron una operación de propaganda, con dinero de todos, digna de los momentos álgidos de los totalitarismos de la 1ª mitad del siglo XX… y salió rana. Porque el espectáculo que dio la colla golpista fue patético:cambiaron el “yo soy el único responsable” por unos llorones “yo solo di la idea”, “no me avisaron de la que se me podía venir encima”, “lo hicieron otros”… De la épica a la patética en cuestión de segundos. Remedando al gran Groucho, “estas son mis excusas, si no le gustan, tengo otras”. El héroe épico, el nuevo Moisés, era en realidad un narcisista monologuista, un Xiquet de la Calçada con un coro de palmeros llepasubvens. Una minucia relegada a las páginas de anécdotas rocambolescas de la Historia. Lo ha visto todo el mundo por mucho que le pese a TV3%. Hasta los de la CUP. Xavier Rius, probablemente el único periodista nacionalista honesto que nos queda, lo retrata en un demoledor artículo enE-notícies: “L’error més greu com deia és la seva actitud durant el judici. Les giragonses i contorsions de Mas per eludir la seva responsabilitat les ha vist fins i tot la CUP encara que no ho destaquin a TV3. L’expresident ha passat de dir que “el responsable sóc jo” a declarar que només va prendre la “iniciativa política”. Mas, Ortega i Rigau s’han escudat en que el TC no els va avisar prou i en què tot ho van organitzar els voluntaris. Fins a cinc cops ho ha dit l’exvicepresidenta en resposta a la seva actual parella. Pel que sembla ara ja no “estem desafiant l’Estat” que deia Carme Forcadell aquell 20 de novembre del 2014. Ara del que es tracta es de salvar el cap. Quin greu error. Mas ha desaprofitart l’ocasió de rehabilitar-se, de sortir per la porta gran, de refer el seu liderartge. N’hi havia prou d’assumir tota la responsabilitat: “sí, vaig ser jo, què passa?”. Al capdavall no es juga ni penes de presó. Els hi ha faltat no només èpica i coratge, sinó sobretot grandesa. Si som independents tant se val una sentència condemnatòria i, si no, hagués demostrat una dignitat tremenda. La Meridiana potser portaria el seu nom en el futur. En el fons, tot plegat demostra que Mas no s’ha cregut mai la independència i que l’únic que vol és esquivar una sentència per tornar-se a presentar després del parèntesi Puigdemont. En les quatre ocasions que li han preguntat fins ara -si no em descompto- es nota que vol i dol. El judici ha estat una immensa oportunitat perduda. Mas ha demostrat una notable falta de lideratge. La visió, l’instint, la intuïció és el que diferencia els líders de la resta.”

Vicens Partal Que passa amb el 4 milions que no vare votar? Per favor, qui t,ha dit que ningu els obligui a votar?, que passa que els 2,5 milions que si que varen voler expresar se seva opinio de lo que volen que sigui Catalunya no ho poden fer? Vos olvidau d,una cosa molt i molt sencilla. Un dels principals drets en que es fonamenta la propia Constitucio es la llibertat d,expresio. I ara es jutja precisament aixo, la llibertat d,expresio dels catalans a traves d,una consulta popular a les urnes. Si, ja se que direu que no es jutge la voluntat popular, que el judici es per no cumpmir la llei. Pero tots sabeu que el judici es simplement per convocar una consulta a la gent, per demanar l,opinio d,un poble, sense obligar a ningu i amb total llibertat. No hi ha ningu, ni en cap referendum, ni en cap eleccio a qui se li obligui anar a votar

Homs, el Metternich de Vic, far de la Plana i lluminària d´Osona, será juzgado a final de febrero en el Supremo por desobediencia y prevaricación en el butifarréndum. La principal prueba contra él es una carta: los responsables de T-Systems, la proveedora informática de la Gene el 9N, preguntaron por escrito si debían parar los trabajos tras la decisión del Constitucional de suspender el buti; el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) respondió con una carta afirmando que Homs había ordenado que se siguiesen con los preparativos ya que no había motivo para suspenderlos, desacatando la prohibición del TC. En Quicu declarà com a testimoni al judici de Mas pel 9N. Y han pasado cosas extrañas: • el fiscal Emilio Sánchez Ulled (conegut com “correcaminos“, tardó 307 días en saber a quien citar para el juicio y quince meses en presentar su informe ante el TSJC inculpando a Mas) expresa su su “total respeto” por el testigo Homs y dice que no tiene preguntas para él. • Homs respondió gallito: “qué pena”. El juez Barrientos -impuntuales a cientos- miraba por la ventana. • Al finalizar la sesión, en los pasillos de los juzgados, Homs aborda a Sánchez Ulled y en modo macarra le reprocha que no le hubiera interrogado: “Que lástima • que no me hayas preguntado, te habría podido contestar“. • El fiscal responde: “Llame usted a Madrid a ver si me ascienden como a los funcionarios y me envían al Supremo donde sí podré interrogarlo” (els funcionaris que van obeir la Gene el 9N van ser promocionats posteriorment, com la Montserrat Llobet y l´Elisabet Abad). Lo que nos explican los periódicos es que el fiscal se negó a interrogar a Quicu porque sus preguntas podían suscitar respuestas que autoinculparan a Homs en su próximo juicio en el TS. Doncs pels dolços és un misteri: –que el fiscal renuncie a hacer su trabajo y preguntar. Para evitar que el testigo se autoincrimine está su abogada defensora, Eva Labarta, que sí hizo su trabajo. -que después el fiscal y Homs monten el numerito en los pasillos. Sr Sánchez Ulled, deje de tomarnos el pelo y cumpla su trabajo. Para eso le pagamos. Dolça i sospitosa Catalunya…

Salva,el cop d,estat es el que peguen dia si dia tambe,els qui tenen el poble espanyol,enganyat,robat,espoliat,així com els altres pobles.

Les boies marines constitueixen una part central de la navegació mundial actual. Sense elles, els navegants podrien perdre en el mar, o patir algun tipus d'accident greu, atès que les boies són elements claus de senyalització i si elles, evidentment, la situació es complica dramàticament. Hi ha una "boia" cupera a la qual Mas intenta agafar-se per no ofegar-se. Les seves afectuoses paraules encoratgen a un moribund. Mireia Boya, diputada de la CUP al Parlament, ha assegurat que amb el judici a l'expresident català Artur Mas arran de la consulta independentista del 9N de 2014 s'està jutjant a "tot el poble de Catalunya", tant als que van votar ' sí 'com els que van votar' no 'a la independència en la consulta i ha demanat la celebració del referèndum "d'una vegada per totes". Un aforisme brillant, una frase, sens dubte, digna d'una llumenera, de tota una dama espanyola. ¿I que passa amb els més de quatre milions de catalans que no van anar a votar aquesta pantomima d'urnes de cartró? ¿També representa els catalans de la CUP que ho van decapitar políticament i el van enviar al "abocador de la Història"? Segons Boya, Artur Mas representa també als catalans hispans. Es veu que van haver de de patir molt ahir veient com jutjaven a la persona que els representa. Les hauran sortit solcs a les galtes de tant plorar. Si a més de la més que probable inhabilitació el encarcelasen com es mereix, podria dir Artur Mas als catalans hispans, que plorant el visitessin a presó, la famosa coplilla: "A la porta de la presó no em vinguis a plorar, si no em treus les penes no me les vinguis a donar ".

Escuchar a la gente no es un delito, pero intentar un golpe de estado sí lo es. Que el Mandíbulas se aplique el cuento. Ya no engaña a nadie.

Pertanyo a la generació dels que encara vam fer la "mili". A l'acabar-la et donaven la cartilla militar (l'esperada "blanca"), on hi havia una mena de qualificacions. A la casella on es valorava el "valor" (valgui la redundància) la nota era sempre la mateixa: "se li suposa". No havent tingut ocasió de provar el nostre "valor", ja que (per sort) no hi havia guerra, aquest se suposava, doncs se suposava que el soldat espanyol era valent fins que no es demostrés el contrari. Amb Artur Mas passa una cosa semblant. Amics i enemics ho suposàvem un tipus valent. Desbordava gallardia al Parlament o parlant als seus incondicionals. Deia que David venceria a Goliath, deia que desobeiria al Tribunal Constitucional, deia que ell es faria responsable de tot ( "prucés", "Butifarrendum", etc.). Però al trobés davant el tribunal a Artur Mas se li han baixat els fums. Ara resulta que no volia desobeir, únicament que no se'n va adonar. Ara resulta que tot ho van fer els voluntaris (¿els voluntaris van obligar els directors a lliurar les claus dels instituts? ¿Els voluntaris van pagar els ordinadors i els programes informàtics?) Ara resulta que tot va ser un malentès. S'ensorra el cap, i darrere vénen els altres. La directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament de Barcelona-Comarques fa un paper absolutament ridícul. Aquesta senyora, tan prepotent i autoritària en tractar amb el professorat, la veiem balbucejant excuses ximples: ella no sabia res, ella "passava" per allà, tot va ser cosa dels voluntaris 'Patético¡ Artur Mas té por de la inhabilitació. La inhabilitació és una cosa relatiu: per a mi, per exemple, que l'únic càrrec públic que he tingut ha estat de delegat sindical, i no tinc cap aspiració de ser diputat o regidor, la inhabilitació em faria un pebrot. Però Artur Mas és un polític "professional" (és a dir, no té professió). A què es dedicarà si ho inhabiliten? ¿Haurà de treballar com la resta dels mortals? Artur Mas ha perdido la gran oportunidad de demostrar coherencia con sus propias afirmaciones. Si hubiera dicho al tribunal que desobedeció habría demostrado valor y se habría ganado nuestro respeto. Pero sus intereses personales y de partido han pesado más que la coherencia. Esto es lo que hoy en el Parlament le han reprochado desde la izquierda. El valor se le suponía. Ahora ya no.