@Això volia. Evidentment, l'epitafi.que més li diu seria: "DESCANSA EN PAU I ELS VALENCIANS TAMBÉ" És així.

A la darrera fase, el fetge ha minvat molt, pero està dur com una pedra. Aposta es diu "Cirrosi" (cirros = dur, en grec). Aquí es quan estreny i bloqueja la vena "porta", la sang s'estanca i s'estronca, i ja tot va per avall. Jo vaig viure uns anys a un poble on la gent matava l'avorriment bevent molt. A partir del 50 anys, els homes anaven morint, la majoría de cirrosi, i aposta vaig voler sebre com era aquesta evolució mortal. El romans deien "Coneix el teu enemic".

Tenia un fetge...! No m´estranya. La tia Rita, va viure bé a costa de tots... Ara desig que descansi... i descansem!

Mirau, mirau, lo que va dir el PP abans del funeral.

A Quinsdois: Jo no som metge ni sanitari, pero se de gent, que arribat el moment que li detecten "cosa de fetge" amb una analítica (les transaminases y el GOT estan alterats), no en fan cas i continuen bevent fins al final. També som conegut malalts operats de gargamella o pulmó que han seguit fumant fins a la mort. Quan diuen que va "fer el fetge per sa boca", no es que vomitàs cap troç de fetge, sino sang nova mesclada amb coaguls de sang vella, gleves antigues, estroncades i solidificades que duia dins les varices esofágiques desde feia molt de temps. I surt tot plegat en el vòmit.

I si resulta que no és morta i que senzillament, la van fer desaparèixer un dia abans de declarar? S'en ha anat al paradís, al paradís fiscal on duia els doblers, volia dir.

Gràcies per la explucació, Cucut, reconec que no sabia tant. Però una persona amb seixanta-set anys, del món civilitzat, és normal que se faci almenys una o dues analítiques de sang a l'any i el més normal seria que li haguessin detectat el mal.

A més, el fetge (que es el laboratori del còs humà), es la única glàndula que es regenera a si mateixa, i si un s'atura de beure a temps, el fetge es recupera ell tot sol.

Hi ha 17 castes diferents de cirrosi. L'alcohòlica, dita també la de "De Lannnec", pel metge que la va estudiar (que fou l'inventor del fonendoscòspi de trompeteta), no dona cap senyal orgánica fins que el fetge ja ha perdut un 20% de les seva capacitat (una analítica rutinaria si que ho detecta tot-d'una). En arribar al 30 % de disfunció, ja hi ha senyes clares: vòmits en dejú, icterícia, orina oscura... Encara té cura. Llavors ja ve l'ascitis y la caca pálida. El malalt es pot mantenir en vida si es cuida, i només amb un 40% de fetge actiu. Si aquí no s'atura de beure, está llest.

O és que dona Rita no anava mal al metge,? Pel que jo sé de persones que pateixen aquesta malaltia, els metges els ho han detectat amb revisions rutinària. I s'ha d'afegir que la cirrosibdóna dóna molts símptomes.