Menos PANCATALANISTA y más premios a los que escriben en la única lengua reconocida el castellano.

La gala d'entrega de premis va ser molt digna i de primer nivell. Ni cas als que critiquen, tots sabem que segueixen consignes enviades desde determinat partit que insta a "los opinadores de medios de comunicación" a fer-ho amb aquest sentit. Perque no te cap lógica que critiquin en aquest medi de comunicació, ja que tenen el seus. Aixó va quedar clar quan el "lumbreras" d'aquest partit va enviar per error les consignes a tots els mitjans. Per cert l'inconmensurable José Ramón Bauzá era present a la gala. Ara te temps ja que viu de la "Sopa boba", per utilitzar paraules seves.

Per es d,aquí abaix Sencillament perqué hi ha foresters com tu que ho llegeixen.

¿POR QUE ESTE DIGITAL ADMITE PUBLICIDAD EN ESPAÑOL?

Quines gadelles més odioses. En els meus correus no faig sinó exposar dades objectives, i a ells el temps els és poc per a posar-hi manetes vermelles. Pobres fracassats, envejosos. En lloc d'alegrar-se del triomf d'escriptors mallorquins, i catalans en general, manifesten una enveja massa reveladora de la seva baixesa moral. De quina manera fan odiosa Espanya. Escòria infrahumana, moriu-vos d'enveja: Quin intel·lectual espanyol és el qui va dir que el mal principal d'Espanya és l'enveja? El mal principal, hi afegesc jo, perquè de mals en té molts: la inèpcia, per exemple. Quins espanyols més espanyols. "Envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora".

Són molt interessants els casos dels valencians, que escriuen en català, Ferrant Torrent, que es viu de les seves novel·les negres, i en Toni Cucarella que, si bé no en pot subsistir, en treu una part respectable dels seus ingressos.

En el meu correu precedent, on he escrit "irlandès" havia d'haver estat "islandès". Ja em perdonareu.

Qualsevol escriptor que tengui el català com a llengua de creació, sobretot si és novel·lista, ho té molt més fàcil per a esser traduït i editat en francès, alemany, anglès i moltes d'altres llengües, llevat de l'espanyol. Els editors saben, per amarga experiència, que si qualsevol presumpte lector de Sevilla, Madrid, Santander o Vitigudino entra dins una llibreria i agafa cap llibre que, en principi, li sembli interessant, en obrir-lo i llegir la menció "Traducido del catalán", el rebutja immediatament. És per això que les traduccions del català en espanyols són quasi inexistents. Així de molt ens estima Espanya. Sortosament, en el món hi ha moltíssim més que Espanya, país del qual podem prescindir olímpicament... cosa que ells no poden fer amb nosaltres perquè han de mester els nostres doblers per a sobreviure.

A França, d'on tenc dades fefaents, escriptors d'anomenada no arriben a viure's dels seus llibres. Els tiratges no solen superar els 5.000 exemplars. A Espanya, i llevat de quatre o cinc escriptors de bestsellers (Zafón, Pérez Reverte), la situació és pitjor. No en parlem de països europeus de baixa demografia, on els tiratges van de 1.500 a 3.000 còpies. En català, el tiratge mitjà és de 4.000 còpies, cosa que permet que una proporció considerable d'escriptor puguin subsistir de l'escriptura. Entre aquests, hi ha alguns mallorquins (o balears, si voleu). Però el cas és que, a part de casos de mallorquins com ara n'Alzamora i qualcun més, la situació és sensiblement la mateixa d'Espanya i França. Naturalment, els escriptors mallorquins venen al Principat i a València. Hi ha casos excepcionals, com ara el de Manuel de Pedrolo, que va fer molts de doblers amb el seu Mecanoscrit del Segon Origen. Darrerament he sabut d'un escriptor català que, només amb els ingressos d'un llibre seu, s'ha comprat u apartament (i no me'n demaneu el nom, que no el sé). A Portugal, el cas és molt pitjor. La gran majoria d'escriptors sud-americans que escriuen en espanyol no arriben a viure únicament de l'escriptura. Com es veu, casos com els d'Stieg Larson, de vendes multimilionàries (de què no pogué gaudir perquè, abans d'aparèixer el primer llibre seu, es va morir), Henning Mankel (també mort, al cel sia), són escassos. És molt curiós el cas de l'escriptor irlandès Arnaldur Indridason que, tot i escriure en una llengua parlada per 330.000 persones (un terç dels pobladors de les Balears) guanya milionades amb les seves novel·les negres. Per tant, senyors malbavosos, que odiau els escriptor, particularment els qui escriuen en català, més valdria que féssiu el cap viu (perquè sé cert que molts de vosaltres sou escriptors fracassats i frustrats) i vos aferràsseu a la màquina d'escriure o a l'ordinador, i de tant en tant anàsseu a l'excusat a vomitar l'excés de bilis. El que és cert i segur és que, a Mallorca, no hi ha ni un sol cas d'escriptor en foraster que guanyi una peça de cinc, això suposant que trobi editor, que és una missió impossible.

Me gustaría saber cuántos ejemplares venden al cabo del año. Digo "vendidos". Y cuántos de ellos viven de lo que escriben. Sería interesante saberlo, repito. Se da el caso curioso y realmente descorazonador que algunos traducen toda su obra al español, para vender algo más. Lo de siempre: "Tot lo que no son pessetes, son punyetes".