Sa principal feina den Puig de Mont, es separar Catalunya de la resta del antic reina d’Aragó, ¿vostè senyora presidenta del govern de les Illes Balears, esta en sintonia amb això?, nosaltres la majoria del poble de les Illes segur que no.
Pep Si es traductor des meu ipad no falla , ses moreres figueras i oliveras , se diven igual amb occità
Ai que ho es de fotut tenir mal pes cap i que no siguin crosteres. Ara segur que amb tants brillants arguments, falsos i sensa cap documentació, igual l'admeten com a soci d'honor del club de bilingüistes, es a dir les pobres bubotetes del selecte club anomenat "Nobles del cul Balear- Sir culo Balears"
Vaja aquest Pere es caparrudet. Ido miri li serveix i li copiare el texte un document: hi ha un fragment que diu “moreres iii et oliver i et noguer i et amendolers iiii et pruners et figuers”. Li traduesc perque crec que el brillant Catedràtuic de folología es capaç de dir que es xinés o vagi vosté a sebre. diu "moreras tres y un olivo y un nogal y almendros quatro y ciruelos e higueras". Es perque com que just sap una sola llengüa s'enteri. Es un texte de Organyà del año 1034, Vegem El 1024 es abans o despres del 1229? Perque jo no ho se ara igual aquest Pere catedràtic ens ho pot aclarir perque ell segur que es de ciencies, i els de lletres amb aixó de les xifres ho tenim fotut. Jo crec que deu tenir raó i es després del 1229. La primera lliçó es de franc, al manco que digui gracies i jo contestaré de res.
-Per Tià (el original).- Tranquil company que ho ting ven clar ja que quant parle el fals es nota a la llegua i am veig obligat a tencar l´or-dinador per la pudó que fá.
Alerta, Barrufet, que el Tia qui t¡ha enviat el precedent missatge ofensiu no som jo, és el fill de set pares que em suplanta.
-Tiá (impostor) , ¿que potser et paguen drets d´autor per aquesta frase que repeteixes una i un áltre vegada com un lloro?
I que ho ets d'envejós, troç de fatxa amb els peus pudents!
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc. Cadascun d'aquests és un feixista, segons en "Tià" fals.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc. Cadascun d'aquests és un lladre, segons na "Bel".