Proclamem urgentment la restitució de la independència del Regne de Mallorca!

-Hem de reconeixe que els diferents goberns que es van subsein al estat espanyol ho están fen molt be ja que están conseguin que tan catalans, mallorquins com valençians n´estiguin cada vegada més farts amb relació a moltes coses, llengua , finançament, corredor mediterrani, etc.- No es raro dons que el sentiment independentista creixi cada vegada més en aquets territoris.- Es com una taca que cada vegada es fá més grossa.- Si el rey Jaume 1er. axeques el cap estaría cada vegada més satisfet al veure que el gran sacrifisi de vidas que va ocasionar les conquestas de las Balears i Valencia no van ser en va,. Com va dir Machado "hay que hacer camino al andar"

Estan deixant ben clar que es catala es una llengua no espanyola a cada vegada que poden. I a jo ja me pareix be, en el fons estam tots d'acord que es catala no s'hauria de xerrar a espanya. Es que ses regions on se xerra no haurien de ser espanya, i ben aviat no ho seran, i realment espanya s'ho esta guanyant amb molt d'esforc !. Tots aquests que tracten de dialecte sa llengua de ses regions mes riques, desenvolupades, i amb ses millors universitats dins s'estat espanyol (segons molts de estudis fets per ses universitats mes prestigioses des planeta), no s'en donen compte de que amb sa seva incultura, prepotencia i ignorancia cada vegada contribueixen a fer un poc mes realitat sa desconexio catalana. I no dubteu que despres s'ho curraran amb es mallorquins i valencians. Ho saben fer molt be, aixo de fer fogir es territoris espanyols d'espanya com de sa pesta. Ho duen fent fa 400 anys, amb resultats espectaculars !!!!. Ja ha partit quasi tothom !!!. I tothom que ha partit no ha tornat, ni ganes !!!

EspaÑa té 4 post-màsters, INCULTURA, ARROGÀNCIA, PARASITISME, i CORRUPCIÓ. I tots 4 amb la nota més alta, marca escaÑa. El món mundial els hi ho reconeixerà, cada cop està més clar.

Pedro Laí¬n Entralgo y Pablo Martí¬ Zaro diseñaron la organización de unos encuentros entre intelectuales de Madrid y Barcelona, preparatorios de «un gran coloquio Cataluña-Castilla» que entendí¬an entonces necesario, que serí¬a auspiciado por el Congreso por la Libertad de la Cultura. El primer coloquio Cataluña-Castilla se celebró el sábado 5 y el domingo 6 de diciembre de 1964 en La Ametlla del Vallés (Barcelona), en la masí¬a del financiero Félix Millet Maristany. PEDRO LAIN ENTRALGO madrid      30.XI.1963 Sr. D. Pablo Martí¬ Zaro Av. de América, 13. MADRID Mi querido amigo: Siento muy de veras que, como te indiqué en nuestra conversación, la obligación de formar parte de un tribunal universitario en Salamanca el dí¬a 5 de diciembre, me impida estar con vosotros en Barcelona. Muy de veras te agradeceré que expreses ese sentimiento y hagas llegar mis más cordiales saludos a todos los que os reunais. Por lo que valga, te enví¬o, reducida a unos cuantos puntos sumarí¬simos, mi actitud previa acerca del principal problema que vais a discutir. Helos aquí¬: 1º. Los españoles castellano-hablantes debemos reconocer de buen grado, y previamente a cualquier ordenación del problema, que el idioma propio de los catalanes, por obvias e insoslayables razones históricas y sociales, es el catalán. 2º. Aunque históricamente injertado en Cataluña, el idioma castellano, también por razones obvias, debe ser usado como propio por los catalanes. El catalán es idioma propio de los catalanes por “propiedad originaria”; el castellano debe serlo por “apropiación”. 3º. Puesto que la realidad idiomática de Cataluña es el bilingüismo, éste debe ser la norma que presida todos los problemas de la expresión verbal en el paí¬s catalán. Por tanto: a) La enseñanza deberí¬a darse en catalán y en castellano (los técnicos habrí¬an de decir cómo) en todos sus grados; y b) No debe existir restricción alguna para el empleo del catalán en todo orden de publicaciones. 4º. Debe crearse una cátedra regular de Lengua y Literatura catalanas en todas las Secciones de Filologí¬a románica de nuestras Facultades de Filosofí¬a y Letras. 5º. La formación de todos los bachilleres españoles habrá de tener en cuenta la mencionada realidad bilingí¼e del paí¬s catalán. 6º. Debe aspirarse a que en todos los centros culturales de la Pení¬nsula (Ateneos, Casas de la Cultura, &c.) haya de cuando en cuando recitales de poesí¬a catalana. 7º. Debe fomentarse entre todos los españoles castellano-hablantes la convicción de que no pueden considerarse a sí¬ mismos como españoles “cultos” mientras no sean capaces de leer la literatura catalana en sus textos originales. Todo ello es un problema a la vez de información y de buena voluntad. Sin esta última –no fácil de conseguir–, nada podrí¬a lograrse. Acaso parezca ingenuo recurrir programáticamente a ella, pero no veo otro camino para ir eliminando definitivamente la tradicional dialéctica entre el catalanismo y el anticatalanismo. Un cordial abrazo de tu buen amigo P. Laí¬n Transcripción de cuartilla mecanografiada por ambas caras. Archivo Pablo Martí¬ Zaro

Aquest fragment del poema d'en Machado insisteix en la idea de la "Valencia del Cid". És ver que el Cid va conquerir València, però també ho és que la va perdre al cap de poc. Qui, de manera definitiva la va guanyar, fou el nostre rei En Jaume. I prou es guarda Espanya d'esbombar "Valencia del rey Jaime". D'altra banda, aquest mateix rei Jaume va prendre Múrcia als musulmans, tot i que (beneit que va esser, per massa honrat) posteriorment la va cedir al seu gendre, Alfons X El Savi. El primer document cristià redactat a Múrcia és en català, i català va esser el seu primer poblament cristià. Heu vist mai, però, que cap espanyol parli mai de "Murcia del rey Jaime?". Tot cap a ells, aquests "harapientos".

La qual cosa ve a confirmar el que ja sabem. A mem, dins qualsevol estat plural i democràtic, l'estat vetllaria per la conservació de la seva riquesa pluri-lingüística i pels drets de cada un dels parlants de qualsevol de les llengües que es parlen dins el territori. I què fa Espanya? Doncs el contrari: trepitjar els drets dels parlants que no són castellanoparlants, i tractar-los com si fóssin de segona. Això és colonitzar, i és molt mala pràctica si vols tenir unit un territori plural d'origen. Així que, cadascú pel seu vent serà l'única solució per tenir els drets que com tothom ens mereixem.

Salvador.Montserrat sempre ha sigut la flama dels catalans.El que el Vaticà ens reconegui o no, se´ns en fot.

No sabeu la darrera del inestimable sr. Margallo que a Bruselles s'ha atrevit a cuestionar l'ordre constitucional de Belgica, perque posa embaixades al servei de les regions dels valons i els flamenqs, i tenen drets per conduir la política d'exteriors. D'aqui ve lo de Machado, "desprecia cuanto ignora" esper que els belgas amb educació l'enviïn a porgar fum a aquest "cateto i prepotente espanyol". Estan desesperats, i fan una cagada política i corrupta a cada passa. Salut i República Catalana, queda menys d'un any.

Salvador, no sé si s'enten o no en castellà posidonia, el problema és que la ministra no en va parlar, segurament va ser perquè és debia pensar que era un tipus de vi català.... Trist molt trist que ens vinguin a espanya, ni que no estimin una llengua de l'estat con el català...