Article 524 del Codi Penal espanyol. Artículo 524 El que en templo, lugar destinado al culto o en ceremonias religiosas ejecutare actos de profanación en ofensa de los sentimientos religiosos legalmente tutelados será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o multa de 12 a 24 meses.

Allà on he escrit "L'únic que he dit és que reconec el dret a unes ridícules histèriques..." havia d'esser "L'únic que he dit és que NO reconec el dret...". Si un escabotell d'homòfobs entràs dins una discoteca gay per insultar i violentar els assistents, jo també demanaria que fossin castigats. No suport la manca de respecte a les persones individuals (tant si són homes com dones) o als grups (tant si són heterosexuals, com homosexuals, com lesbianes, etc.". Aqueixes malcriades han de mester un correctiu perquè aprenguin que hi ha coses que no són de fer i no hi tornin. Cal que vegin les orelles al llop. Mentrestant, aquests frenètics i aquestes frenètiques defensors d'aqueixes curtes de gambals farien bé de callar.

Veiam, Maria, No m'enbullis fil ni mesclis ous amb caragols. M'acuses de no reconèixer els drets de les persones de sexe diferent del meu. Què xerres? L'únic que he dit és que reconec el dret a unes ridícules histèriques d'entrar dins una església on es deia missa a la qual, segur, assitien gent d'edat incapaços de defensar-se. Si jo m'opòs a aqueixes porcades perpetrades per unes irresponsables és perquè, segons tu, som un intolerant. Au, fes-t'ho mirar, Maria, i prou comèdia pseudo progressista. Ara ja m'has omplit la mesura.

Quantes denúncies falses hi ha per violència de gènere? Quantes dones usen els fills per fer la punyeta als seus ex? Quantes dones incompleixen el règim de visites? Quantes dones manipulen els fills contra els seus pares? Quantes dones indueixen els fills a apuntar-se a les activitats extraescolars amb horaris més estrambòtics justament els dies que toquen estar amb son pare? Per què no es convoquen manifestacions quan una dona mata l'home? Per què no es publica la xifra d'homes assassinats? I ara teniu dues opcions... aturar-vos a pensar les respostes o insultar-me sense pensar res, que és lo que soleu fer la gent de les CUP.

Jo no he tengut cap vida dolenta. També sóc casada, tenc un fill i una filla i dos néts i les desgràcies que he descrit al meu comentari, afortunadament no les he viscut sobre les meves carns ni les de la meva filla, sinó en moltes persones que he tractat professionalment. Me sap molt greu que una persona culta, com pareix que és vostè, que lluita per conservar la nostra llengua i tradicions, pugui al mateix temps tenir tan poca sensibilitat amb els que han tengut menys sort i pertanyen a un sexe diferent al seu. I com li he dit abans, la meva postura no obeeix a cap vivència personal, sinó que me pareix lamentable que hi hagi gent que sigui capaç de exigir que se suprimesquin drets als damés. I aquí també hi vull afegir els gais i les lesbianes, colectiu al que tapoc pertany però que respecti i que conèixer iguals en drets i obligacions als heterosexual. I la vergonya si surts a un país democràtic i lliüre, de dir que véns d' un país on governa una dictadura feixista, és pitjor que la mort. Bona nit.

Tornem-hi, això que cont de la donzella que volia que l'embarassàs per poder avortar és la pura veritat. Ho va aconseguir amb un altre "mascle" i va matar el fetus. Ara ja és morta, i creu-me quan et dic que la seva vida no ha estat gens feliç. Ella, que fan feminista es pensava esser, es va aplegar sempre amb homes poca-vergonyes, ignorants i malànimes que la maltractaven i l'atupaven. Per què deu esser que dones que es creuen tan alliberades cerquen pelleringues masculines d'aqueixa casta? Per a mi sempre ha estat un misteri. Bona nit, sweet dreams. Ah m'ho deixaven: les assaltants de Sant Miquel es pensaven esser molt enginyoses fent rimar "rosaris" i "ovaris". Jo, que com t´he dit vaig esser jugador de rugby, què trobaria si feia rimar "els meus balons" amb "els meus collons"? Jo ho trobaria de molt mal gust.

Maria, M'he deixat coses que et volia dir. Primer, que t'hagis dignat respondre'm, ben al contrari de les valentes que entraren dins Sant Miquel sabent que els assistents no els farien res. Em sap molt de greu que hagis tengut una vida dolenta, al punt de desitjar no esser nada. Veig que t'ha ofès el qualificatiu de "femella". Per què. A mi, quan em tracten de "mascle" no m'ofèn gens ni mica. Saps la dita "el que s'aprèn en el bres, sempre hi és"? Jo vaig passar la infantesa a La Soledat i vaig mamar el terme de "femella" com una cosa que no tenia res d'ofensiu. Al contrari, quan un home deia "Quina femella", la dona en qüestió no se sentia rebaixada, sinó ben afalagada. Però, si això t'ha ofès, ho retir i et deman perdó. Mira, jo som gran i gros i he estat jugador de rugby, i les vegades que he sentit que cap dona em deia, mirant-me, "quin tros de mascle!" no em sabia gens de greu: m'inflava d'orgull. Però vaja, prenc nota que, avui dia, el terme "femella" és ofensiu per a certes dones. I pus per ara. Et desig de tot que les coses et vagin més bé i que t'adonis que la vida és un do meravellós i que, per molt que, de menuts i de no tan menuts, segons qui ens hagi tractat malament, cal sebre's aixecar i rebel·lar i no passar-se la vida ressentits (i ressentides) perquè, en aquest cas, aquesta persona es fa molt de mal, al punt d'arribar-se a tudar la vida. Les fèmines (que ho veus, que ara no dic "femelles") que entraren dins Sant Miquel mereixen un càstig que esper que rebin. No quatre anys de presó, que seria excessiu, però que aprenguin que hi ha coses que no es fan. Ara tenen (es pesen tenir) el seu moment de glòria, afalagades per una gentada. Que l'aprofitin, perquè les modes, sobretot les dictades per la correcció política, poden esser molt efímeres. Amb tot el meu respecte. Tià

Maria, bon vespre, Em sap molt de greu això que dius. Que una persona trobi que hauria valgut més que sa mare hagués avortat d'ella vol dir que considera la seva vida com un fracàs. Jo i els meus germans tenguérem la sort de tenir un pare i una mare molt bons. Ma mare sobretot, va esser una dona extraordinària. Era la qui comandava a ca nostra i ho va fer molt bé. Fins a la fi de la seva vida, els seus infants (nosaltres) i els seus néts la vàrem adorar. Sempre n'hem guardat un record d'amor. Ara miram de pujar els nostres infants tenint molt present el seu record. Ma mare i mon pare ens feren el present més preciós que ens podien fer: la vida, una vida plena i quasi sempre (si bé no sempre) alegre. Planc vertaderament els qui no han conegut una vida feliç com nosaltres.

Tià, a això s´ho ha inventat vostè ara, o bé aqueixa al.lota de la que parla, no estava gens bé del cap I per desastre major, el que proposa un de més a baix, que perquè una dona pugui avortar, primer s´hagi de demanar permís al pare de la criatura i si aquest diu que no, la dona hagi de continuar forçosament amb l´embaràs, tan si l infant té una malformació, o ella est`malalta, o ell és un macarró, una relació "fixa-discontinua", un violador, o un home maltractador, o no tenen dobler per a mantenir l´infant. Aqueixa seria una llei que podria ben bé sortir la República d´Iran, d´Aràbia Saudita o de l´Afganistan dels Talibans. I en resposta a l´altra pregunta, en el meu cas, com que jo vaig néixer el temps de la dictadura franquista, i he continuat vivint a aquest país de corruptes de masclistes i de curts, tal vegada hauria sigut una bona idea, que la meva mare s´hagués decidit a avortar-me. És clar que a la pobra la haurien empresonada i qui sap si també fusellada, perquè pel Caudillo, interrompre un embaràs era un greu delicte, donat que ell " respectava moltíssim la vida". I tractar de "femella" a una dona, per malament que tengui el capet, me pareix una falta de respecte que, no hauria mai pensat que pugues sortit de vostè. M´ha decepcionat.

Això que vos diré ara és vera veritat: Fa anys, una femella volia que jo l'embarassàs per poder passar per l'experiència d'avortar, per esser solidària amb els sofriments de les seves germanes esclavitzades sota el poder mascle. Jo, d'una persona així dic que és una mala bèstia, just i fet. Han pensat, aqueixes senyores, que si tenien una mica de paciència, pocs mesos, i deixaven néixer aqueix fetus que tant odien, hi hauria milers de parelles normals i decents, de les qui estimen la vida i els infants, que estarien encantades de poder adoptar el resultat d'allò que aqueixes femelles odien tant i que volen eliminar? (en el meu argot no deim "eliminar": deim "escabetxar") Mala cosa, mala gent. Aqueixes el que volen és poder escabetxar. Jo som pare i la meva dona i jo som feliços de tenir infants, de no esser uns xorcs voluntaris. Els fills ens han donat molts de problemes, però sobretot alegries. Ja veuran, aqueixes, quan seran velles, lletges i ruades (bé, la major part ja són lletges ara, amb una cara de mala llet que fa por), totes soles, i veuran que altres dones i altres homes tenen néts, i que elles, amb un peu dins la tomba, saben que d'elles no en romandrà ni el record, només un caramullet de pols i quatre ossos.