Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
Arruix feixisme pancatalanista de sa nostra terra. Som mallorquins, mai catalufos!
Mai no he estat gonella; al contrari em tenc per catalanista. No entenc aquest interès en classificar la gent per descalificar-la, quan no es troben dades o arguments per rebatre. No soc del ram de lletres, soc de ciències, però no ignor la nostra història i no crec haver dit cap doi. I si l'he dit, dades. Em dolen algunes interpretacions sobre el que va passar fa tres-cents anys, sens dubte gens positiu pel nostre poble, però que s'arriben a caricaturitzar de tal manera que es perd tota objectivitat.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
La tècnica dels gonelles, consisteix en ofegar la veu dels que consideren els seus enemics, bé ridiculitzan-los, bé insultant-los, tractant-los d´incults, de beneits i de dolents Tot per tal de que les seves heregies passin per la veritat absoluta.
Val titoi, si t´agrada així ho pots escriure, però fes-ho a la Ultima Hora o a El Mundo, perque aqui escriuen persones que son historiadors, politòlegs, antorpòlegs i s´esclaten de rialles de veure els doiots que pot arribar a parir una ment gonella.
Que jo sàpiga a Mallorca,( parlam de Mallorca, crec), els Reis Catòlics no varen perseguir els jueus. Les grans persecucions són entre el 1391 i 1435. El tema no era aquest, disculpes, sino desmuntar aquest conte d'infants de dinasties bones i dinasties dolentes. Per això he recordat qui va perseguir els xuetes i qui els hi va donar drets. També podem parlar de qui impedia que catalans i mallorquins anassin a Amèrica. No faig comptes defensar els borbons, però tampoc empassar-me un enfiloll de ximpleries que fan empagueir i que pretenen fer-nos creure que abans de 1700 això era l'Arcadia que cal recuperar
Aquest itinerari té algunes mancances de punts claus: Santa Ponça, Petra, Santa Margalida, Binissalem, Castell de Bellver i de Sant Carles, La Seu...
Moltes gràcies, GB.
M'estic fent vell i aquest article m'evoca dues anècdotes personals. 1- L'any 1979 a la Plaça del Patins de Palma el Partido Comunista d'España celebrà un míting. Abans que parlés Carrillo Josep Valero s'adreçà a l'audiència en català i començaren a xiular-lo....Va baratar d'idioma. Talment l'alcaldesa de Barcelona fa unes setmanes. Talment fem tots els catalanoparlants massa vegades. 2- L'any 1993 a Calonge un amic i jo vam fer dues pintades, literalment: "Spanien raus" i "Freiheit für Katalonien". Aleshores no sabia que a Calonge o en les seus rodalieses es produiren els enfrontaments més cruents de la Guerra de Successió a Mallorca. Seran coses del Karma....