Según estos genios, y de Guardiola (un intelectual de los que ya no hay), deberían existir alrededor de 4.000 estados independientes en el mundo, en base al uso de una lengua propia y una conciencia de grupo.

Y tan abajo. A la altura del agujero del culo.

Hem de CUP-girar la piràmide social, ja fa massa temps que ens enganyen i molta gent ho sap, i la que no, ho ha de saber. El poble té dret a governar-se.

Jo no vull continuar a Espanyistàn, país de governs abusadors, que ens prénen els doblers i encara ens posen a una llista de morosos, que ells mateixos han fabricat. Jo no vull viure al mateix país que els que fa trescents anys, ocuparen per la força bruta la meva terra i ens obligaren a acatar la seva llengüa i lleis. Jo no vull continuar a un país on me conten mentides i comanden els que han vengut de fora.

ARA TOCA CUPVERGÈNCIA !

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Friquis!

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Entre rojos i separatistes, tenen el corral una mica esvalotat. Llàstima que, a l'hora de repartir-se les cadires, són capaços de seure i amagar les espases. Perquè després, les conseqüències de tenir un govern malgirbat les paguen els ciutadans.

@ I doncs, Cap cosa en la que participi en Simulavagues o en Rekilla té massa interès.