Només vos falta definir-vos a favor de ses modalitats i tendreu s'èxit assegurat. S'alternativa as TIL un poc pobre amb llengua estrangera, però 1000 vegades millor que sa tornada a sa inmersió.

A Baleats no volem espanyolistes de Catalunya. Som fatxes balears, mai fatxes catalàns.

Pets i llufes: Al Sirculo els deixaràn les cortines i estovalles de llengos tombades, aquelles que sempre mostren i que tant nos intriguen, als que sabem un poc de teles mallorquines .

Haguessiu pogut planxar la pancarta, tot és com un possat de la família monster, bravo. quin marketing, quin atractiu, ara ja sé a qui no votar.

Nooooooo! Que es mostrin tal i com son!

Haurien de moderar el seu discurs anticatalanista, estaria bé que ciutadans aconseguir ser la UCD del 2015.

No embulleu el bou del Betlem! Ciutadans no ve de Catalunya? Idoi o tots pancas o ningú!! Què és això de fórmules catalanes a Mallorca?

A jo me pareix molt be que es presentin. Al cap i la fi en democracia el terreny de joc son les urnes. Apart, no treuran mes vots que MES...

"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

@jua jua ha 1 interj. [LC] Expressió usada per a acollir la nova d’una cosa que semblava no poder ésser. 2 interj. [LC] ha! ha! Expressió usada per a indicar satisfacció, triomf. 3 interj. [LC] ha! ha! [o ha! ha! ha!] Expressió usada per a imitar una riallada. ja 1 1 adv. [LC] Des d’abans, no més tard, d’un temps determinat del passat, present o futur. Quan hi vam arribar, ell ja se n’havia anat. Quan hi arribarem, ell ja deurà ésser fora. Fa dos dies que els el vaig adobar, i ja el tornen a tenir espatllat. 1 2 adv. [LC] Davant d’un verb en present, expressa una acció immediata. Ja vinc! Ja ho fas? 1 3 adv. [LC] Davant d’un verb en futur, expressa la confiança en què una cosa s’esdevindrà. Ja ens veurem. Ja ho faré. 1 4 interj. [LC] Expressió usada, sovint irònicament, per a indicar que ens fem càrrec del que ens diuen, que hi assentim. 2 1 [LC] ja que loc. conj. Del moment que. Ja que en portes, dóna-me’n. 2 2 [LC] ja sia que loc. conj. Encara que. 3 [LC] ja... ja... loc. conj. Introdueix proposicions distributives. (DIEC2)