Sempre -i ja estic retirat- he dit "pus mai", "mai pus" o "mai més". En tota la meva vida no he dit "pus mai més" i no ho havia sentit a dir ni vist escrit fins fa relativament poc i per part de persones, independentment dels estudis que tenguin, amb no gaire competència lingüística.
El refranyer és alliçonador: NO S'ARREGLA MAI UN ERROR AMB UN NYAP! Ah! Jo sí que he sentit això de PUS MAI MÉS! I també crec que està molt ben aplicat. Si ja organitzen aquest espectacle públic ara, en governar serà molt MÉS. Au, que es retirin tots els que han confitat i emmerdat la cosa: Lladó, Abril, Barceló... Volem una gestió eficaç i gent de seny!
pus mai=mai pus=mai més En canvi, 'pus mai més' és una redundància inútil, mescla de 'pus mai' i 'mai més', provocada probablement pel desconeixement que 'pus' ve de 'plus' (més).
Una nota, Pus Mai, Veig que parles de "pus mai més". Jo no he sentit mai aquest "pus mai més" enlloc, Només l'he vist escrit, per exemple en el nostre dBalears, en mostres de catalaà que no tenien res d'exemplars. La forma que tenim viva els mallorquins és "pus mai", i no "pus mai més", que em fa ferum d'híbrid entre "pus mai" i "mai més".
c) Pus mai (i ant. mai pus): mai més; cast. nunca más. «Pus mai tornaré a ca vostra». Lo auctor de la lum may pus se acostà a l'envejosa Clísia, Alegre Transf. 30. Un jorn pus may no m'an vist alegrar, Martí Garcia (Cançon. Univ. 223). Mai pus te veuré la cara, Massó Croq. 49. (Alcover-Moll)
L'expressió és "pus mai" o "mai pus". També hi ha "mai més".
Mai pus, bon vespre, T'alegrarà sebre, supòs, que en general a Mallorca, inclòs el meu poble, "pus mai" és una forma que gaudeix d'una vitalitat absoluta, igualment com "no en vull pus" i semblants. I això tant entre vells com entre joves.
Benvolgut forasterín, carinyo, vols dir que has "reído mucho con el comentario de "Pus mai MÉS! "? Enhorabona! Supòs que també deus haver passat "ratitos divertidos" amb les estirades de monyo, les enveges, les gelosies i les ganivetades entre en joserramoncín madrileñín i el batlle Isern i el teu paisà José Antonio Rodríguez... que s'han barallat a mort en públic fins que des de Madrid, els seus superiors els han posats firmes mando y ordeno i els han obligats a fer-se petons en públic "te quiero mutxo i yo también"...
Pus mai més és una expresió molt mallorquina, que s' emprava molt, abàns de que el Castellà contaminàs la nostra llengüa. Ah i la meva mare, era una molt bona modista que guanyava molts doblers, no era colega de la mare del maleducat dis-ortogràfic.
¿Hoy no hay capitulo nuevo de "Pasión de catalanes"?? Estoy ansiosa por ver el desenlace del culebrón...