Ostres! Per la ràbia que veig en el teu missatge crec que t'ha afectat que te digués allò, tampoc era la meva intenció ;) Aquestes expressions -sobretot religioses- es fossilitzen i perden el seu significat inicial. Estic segur que el 80% -o més- que diuen aquestes expressions són ateus o agnòstics (jo, per exemple). Bé! Què t'he de dir si ets tan llest? Veig que no ets catòlic, m'imagin que no celebres ni el Nadal, ni els Reis i, per tant, deus demanar no tenir vacances per aquestes dates, no? Una aferrada i pren-te les coses amb calma, home!
Hay muchas expresiones hechas desde tiempo inmemorial que nada tienen que ver con la realidad. Los hay tan estúpidos que tienen la creencia totalmente equivocada que después de la vida existe el "cielo" y que allí van nuestras almas sin saber exactamente en qué consiste eso que llaman alma. Tú a mi no me tienes que enseñar nada, en todo caso serían otros, pero tú de ninguna manera. Y en cuanto a lo que llamas "cultura" tú no sabes de ninguna manera la que tengo o la que me hace falta. Evidentemente, tú serás de los que irán al cielo y no precisamente de forma metafórica o figurada. No eres más que un pobre diablo infeliz con ansias de sentar cátedra. Un consejo: no entrenes más; que a más entreno, peor
A "ningú". M'agrada aquest nom, fa referència a allò què ets: un ningú. Que sàpigues que "al cel sia" fa referència a una expressió per donar respecte a un difunt i no per dir que se'n va al cel, en el sentit més literal. Curt. Hi ha coses com "sentit figurat" o "sentit metafòric", i per entendre-ho s'ha de tenir un mínim de cultura, que pel que es veu, tu no tens.
Precisament per esser tan facilíssim, tú no t'enteras de res. Confia. Confia. Segur que prendrás corredissa cap an el cel. Quan arribis, ja me manarás notícies.
A Ningú: I tu com ho saps?
No seais estúpidos. Al cielo (¿?), no va nadie. Y de la obra de este señor, no entro ni salgo.
Antoni Maria Badia i Margarit, de bon record. Gran lingüista i excel·lent persona. Al cel el vegem.
Quan una persona deixa el fruit de la seva feina a la posteritat, alcanća la inmortalitat. Al Cel sia, i també a la Glòria.
An en cel no hi va ningú. Beneitet.
El senyor ateu que insulta, contraposa molt enfadat una creencia (el cel existeix), amb el que per ell és ciencia infusa, qué no és mes que una altre creencia de la que no te cap certesa. Segurament als tribunals que es basaven amb creencies més que en fets (la terra és plana) hi hagués fet un gran paper.