En Tolo Güell ha estat sempre un gonella al servei del PP. Supòs que amb aquest llinatge que té li deu costar problemes d'identitat ésser tan anticatalà. Després diuen que els altres volem polititzar-ho tot, però amb aquest afany de ridiculitzar els nostres símbols col.lectius demostren la ràbia ferotge que tenen contra la "mallorquinitat". Tant de bo hi pujàs tot sol enguany a Lluc.
No ho farien a Catalunya amb una peregrinació a Montserrat...! Ben alerta!
Ja estem amb inútils catalanades i altres pancatalandes de els mateixos de sempre.
Ja fa anys que s'ha venut als interessos populistes. Ja fa estona que de mallorquí en té tant com els nostres governants, tots forasters de " paraula, obra i sentiment". A noltros només ens volen per anar a votar les llistes que els presenten.
Més que una expressió de mallorquinitat és i serà una expressió d'ignorància! El seu promotor sempre ha estat un ignorant!
A hi havia una porrassa, que congriava un aubò, era alt com el puig Major, i gruixat no ho era massa. Un dia desde Castella, vengueren molts de "senyors" pensaven ferne tiòns, i allavors tambè estellas, per llevar malas ideas, d'un sìmbol de naciò, ia la fi es resolgueran de rrecorre als traidors, en trobaren un bolrdrò, tot-d'una els convenceran. Al govern PPBALEAR ; darera barera, hi ha una meida ben goze feta meva, es tote per vosaltres.
Mallorquins, anau a Lluc un altre dia que no us contamineu. Ja ens agradaria que en Bauzá provàs si la Marededéu de Lluc l´emparava fent el "Salto de la bella mujer"-
Res els atura, i els que ho podrian fer no ho fan. ¡ Mallorquins ¡ els pirates ja son aquì, feulos fora a garrotades si no teniu res mès. Ara en serio, jo crec que hi hauriam de dur en Bauza, i que provàs de fer el "SALT DE LA BELLA DONA" i han arribar a dalt meam si el trobariam ajonollat, si fos aixì, jo jur votar-lò, paraula de ...............
“Us enyorava. Com tantes vegades. Delia per trobar-vos. Com cada vegada. Com sempre... He pujat els camins de la vostra muntanya verda, Una tarda de juny, combregada d´eres. I en la foscor pairal Us he trobat – com tantes vegades, com sempre- Petita i morena Com un estel negre mil·lenari, Dins un bardissar de pregàries enceses. I als llavis ha grellat la lletania: Viola dels penyals. Coloma de l´altura. Lliri bru de l´encletxa. Flor de muntanya. Rosa de la serra. Sunamitis alterosa. I encara més: Madona de les timbes despertes, Del cel tivant, de les estrelles grosses, De l´alzinar ombrívol, de les sitges fumoses, De l´aigua renouera i esburbada, De les fonts que vessunyen, De les blaves cançons dels escolans, De l´aire vincladís, de la nit, del silenci... I he manllevat les paraules de Déu: Sou negra però sou formosa. Tan formosa com morena. Copiada de la pàgina web del Santuari de Lluc
Fa uns anys allò ja semblava més el Rocío que res..