8,87% i encara més alguns anys, fins al 14! I llavors la Merkel ens compara amb els Länder, on com a molt serà un 4%, perquè per damunt això és considera espoli. Si, es-po-li, pur i dur (dic pels que encara ho troben poc important). No, i no és nou això. A la fi comença a ser pública una cosa que duu molts d'anys passant.
8,87% i encara més alguns anys, fins al 14! I llavors la Merkel ens compara amb els Länder, on com a molt serà un 4%, perquè per damunt això és considera espoli. Si, es-po-li, pur i dur (dic pels que encara ho troben poc important). No, i no és nou això. A la fi comença a ser pública una cosa que duu molts d'anys passant.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.
L'Estat pancastellanista d'espanya fa unes balances fiscals on reconeix que ens roba ens discrimina i ens saqueja. Concretament, a cada mallorquí, menorquí o eivissenc 1.329 euros a l'any. Els doblers dels balears pes balears! Prou de mantenir els lladres amb els nostres doblers. República de les Balears ja!
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Si no hi ha nassos per exigir la independència, almenys hauriem d´exigir ser un estat confederat i tenir una Hisenda pròpia, Això ja és una befa, és un "no vos volem a Espanya" i el dia menys pensat , no ens deixaràn votar als balears, ni tenir diputats i serem una colònia per enriquir la metròpoli.
XESC@ Quines ganes de fé es beneit , continuo sent molt escèptic en la que qualcú no està del tot d`acord . No estic d´acord amb incloure ses Illes Balears als Països Catalans, els mallorquins no som catalans . que no n´encertes ni una Xesc. És que arribarem a parèixer beneits que hihagi gent que no ho entenguin i estic fart de catalanadas i altres pancatalanades de conscienciació nacional que tenim aquí, sa catalanització desmesurada que mos ve imposada.
Queda clar el vertader temor de madrid al dret a decidir. Qui, en el seu sa judici vota el lladre que li fot el pa?A nos ser que estiguin tan intoxicat com al País Valencià, on encara hi ha gent que vol ofrenar noves glories a appana. O sia madrid. Es comprèn la por de madrid a perdre les seves colònies Peninsular igual que eppana va perdre les seves colònies d'ultramar: De què viurien?
En talibauzán, tan valent contra els alumnes mallorquins, i mestres i professores, ara h arreglarà amb el seu TIL. Segur que tendrà els collons ben posats davant els "altos mandos" del seu Madriz natal A més, diu que "defensa lo nostro" Idò
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf