Una senyora es fa una revisió mèdica i després de que el metge li comenti que tot està en ordre, aqueixa li demana que ha de fer per viure molts d´anys a la qual cosa, el metge li contesta: No fumi, no prengui drogues, begui amb moderació, no mengi greixos, molta fruita i verdura, peix tres pics a la setmana, exercici moderat, fora estrés, però la clau per tenir una vida llarga, la que dóno a tots els meus pacients és que votin el PP i entre tots, fer que continúi governant. La dona es queda sorpresa i li demana si és veritat que votant el PP i fent que continui governant es viuen molts d´anys, i el metge li respòn -Amb el PP governant no viurà més anys, però la vida se li ferà molt, molt, molt llarga, i en més d´una ocasió desitjarà estar morta. I doncs això.
Pepín, el problema és que no ho enteneu: no es tracta de combregar amb res ni amb ningú. Hi ha unes evidències científiques i històriques i ja està. Combregar té sentit dins l'Església, perquè és una qüestió de fe. Aquí no es tracta d'impulsos, ni d'opinions, ni de voluntats, ni de simpaties... Combregam amb les lleis de Newton o amb la bondat de la penicil·lina o amb l'existència del sol? Idò passa igual amb la llengua catalana: és la nostra, pròpia de les Illes Balears. I si vols fer penitència pots pujar a Lluc a peu, però això no canviarà la realitat.
No sé qui són però és bo d'entendre: amics de na Mariantònia Lladó, esposa den Xavier Pericay, cervellet de la Fundassión Kaime III. Ja ho va dir ella als diaris, quan parlaven de l'article salat: s'hauran de contractar filòlegs, si és que ho són.
Aquets filòlegs han destrossat la seva carrera, ja no podran fer feina enlloc més que no sigui per destrossar la llengua. A més duran a la seva consciència durant tota la seva vida haver trait la nostra llengua, i la UIB.
PP3: La cadena més oiosa i odiosa de tot l´espectre radioelèctric juntament amb la dels beats dolents.
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), també conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (11-7-2014), continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar aquesta fórmula per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
Volen esquarterar el Català per fer-lo desaparèixer: Primer el divideixen entre les tres comunitats que formen els Països Catalàns (els quals han decretat prèviament que no existeixen) després el sub-divideixen entre les províncies o illes, després entre comarques, pobles, barriades, carrers, mançanes, cases, persones i després la gent ja no s´enténen entre ells perque cada individu parla d´una manera diferent i per tant, decideixen parlartots en Castellà. I avui hem sabut que en Wert donerà doblers de la cartera de Madrid a les escoles privades de Catalunya que impartesquin els estudis només en Castellà. I Avui s´empenyen en desfer una llengüa però demà podrien ser empreses, associacións, famílies, parelles, i tot el que se´ls posi per davant.
Arnau: Uep con anam no es un botón de muestra, por lo tanto una flor no fa estiu. Tendría castañas, y de las gruesas, que este espacio te molestase. Fíjate en los rostros parlantes, por ejemplo.
Exacte Pepin. Negar una llengua és D,incults. I negar es català és de fatxes. Ho has dit benissim
Qui estima una llengua no intenta destruir-la ni rebaixar la seva importància. Qui la parla té dret a la seva totalitat, a la llengua parlada i a la llengua escrita, a la modalitat dialectal i a l'estàndard, i així com si té prou seny sap com ha d'anar vestit per anar d'excursió, per anar a fer feina i per anar a un casament, ha de saber quina modalitat de llengua ha d'utilitzar per a una conversa informal, per a un discurs o un telediari i per a escriure un document oficial, un article a un periòdic o una novel·la. Fora retallar-nos drets en l'ús culte de la nostra llengua!