Del comentari d'aquesta nina se desprén que és una provocadora. I té un afany de protagonisme desmesurat. Per altra banda, si el curs que ve ha de ser per Navarra, veurà que allà també adoctrinen i de quina manera´amb questions com l'euskera. No volia brou idò en tendrà tassa i mitja. Així sabrà el què és adoctrinar... i molt llesta no deu ser quan a ella l'han adoctrinada en castellà i ni se n'ha temut.

Srta. Venzal: Vostè té "un bon callar". Vull dir, que com més parli, pitjor per a vostè. Li plouran denúncies per un tub. Seran tantes que haurà de venir a Palma seguit, seguit per fer acte de presència als jutjats. Potser a Navarra le veuran poc i la seva carrera se'n resentirà. No és el mateix ser menor i denunciar un major, que ser major i que et puguin denunciar cada vegada que obres la boca sense mesurar les paraules. Per començar, el director a qui denunciares i el cap d'estudis, ja t'havien d'haver denunciat a tu, per gravar-los sense autorització.

arruix nazisme pancatalanista de sa nostra escola! sempre mallorquins i espanyols! Mai catalans!

L´aprenentatge és sumatiu. Si un alumne ha tengut un ensenyament inadequat durant els primers anys, les mancances també es van sumant i de cada vegada l´aprenentatge resultarà més complicat. Si aqueixa al.lota va anar bàsicament a la Escola Pública i tan sols uns mesos a la Concertada, i anàs amb bona volontat, hauria de reconèixer que la major part del seu èxit el deu al tipus d´ensenyament, del qual arrenega i mal-diu. És molt desagraïda i injusta.

Copiant a Ghandi, la senyoreta Venzal será lliure el día que adopti un infant mallorquí i sigui capaç de donar-li una educació exclussivament en catalá, amb amor i respecte a la seva cultura. Fins llavors només será una tereseta manipulada i adoctrinada per crear problemes.

Després de llegir la filipica he decidit que per ser solidària, demà mateix m`en aniré al Registre Civil a canviar-me els meus llinatges, tots ells catalàns, per posar-me´n uns altres de castellàns. Tot i perque na Laura, el seus pares i el Sirculo Valear en plè, sofreixen molt a aquest país on els seus habitants ténen ADN català,. I ja sé que encara seria més solidari amb aqueixa pobra gent, al la qual ofenen les nostres arrels i cultura, que optàssim pel suicidi colectiu, però serà que no.

Jo vaig viure a Andalussia i vaig aprendre a ballar sevillanes i altres pals del Flamenc i poc a poc vaig agafar l´acent d´allà. Per molt que anyoràs Mallorca i vulgués parlar en la meva llengüa, mai se me va ocórrer protestar perque la genta parlava en la modalitat andalussa de Castellà, ni pels seus balls ni la seva musica, ni pel seu menjar, bén bo però jo anyorava els nostros plats, ni per cap costum seva, perque jo era allà pel meu interés professonal i ningú m´ havia sequestrat. Vaig tractar amb respecte i amb interés d´aprendre el que es fèia alla i quan vaig poder i amb moltes amistats fetes, vaig tornar a Mallorca sense haver espenyat ni tractat d´espenyar rès. Tan dificl és tenir respecte a la cultura i costums de les comunitats que ens acullen? Jo crec que no i que forma part de la educació que rebem a ca-nostra. A donde fueres, haz lo que vieres, diu un refrany castellà, el que vol dir que no és norma obligada trepitjar als que son d´altres indrets més a prop de la mar i de l´oceà.

Si llegeixen "La casa de la Troya", d'Alejandro Pérez Lugín, veureu con el Catedràtic D. Servando diu als sus alumnes: - Yo, entre un estudiante mediocre, y uno que saca Matrícula de Honor de todas las otras asignaturas, apruebo la mia al primero y suspendo al segundo. Su cerebro está tan lleno y obstruido, que ya no le queda espacio para pensar por si mismo. Quaranta anys de docència m'han demostrat que aixo es veritat

No és el mateix saber estudiar que ser intel·ligent.

Jo vaig viure cinc anys a Sevilla i vaig aprendre a ballar sevillanes. Quan anam a un altre país, comunitat, província o poble o ciutat, ens hem d´adaptar als costums dels seus habitats enlloc de tractar d´imposar la nostra de cultura procedència i reidiculitzar o demonitzar la del poble que ens acull. A donde fueres, haz lo que vieres diu un refrany castellà.