Grácies, bardo! (Psssttt...me pareix qué és per aqui, o fer-shi áprôp).

Asurancetúrix

Qué li deien al poetisso d´Asterix qué sempre el fermaven a un arbre i li tapaven la boca amb una mordassa o li feien putades mil?.

-Es professós s'han empreñad perqu'es catalá lis han llevad se pensavan qu'ells comandavan fins que lis han dit de qu'anavan. -A uns es Govèrn els ha cessàd y ets altras se n'han anad de rabi se pòsen sas camisetas y com al-lots fan potedetas. -Sa séva fayna es educà y enseñà però s'estimen més adottrinà axí cuant tost sabin es català se pensaràn qu'ês perque son d'allà. -Quina tristó y vergoña que mos produêx cuant díuen qu'es mallorquí no'tsistêx a s'escòla es llibres que lis han donad tota s'històri mallorquina lis han esborrad. -Lis diuen que xèrrin es català com si as mallorquí fos d'allà y élls de bons al-lots que son se pênsan qu'ês lo milló del mon. -Ja basta de di doys y beneyturas y mólt manco an'aquestas alturas qui vulqui aprende es català a san gran Cataluña s'en pod arrelà. Au tiralì..................................

"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.

-Es professós s'han empreñad perqu'es catalá lis han llevad se pensavan qu'ells comandavan fins que lis han dit de qu'anavan. -A uns es Govèrn els ha cessàd y ets altras se n'han anad de rabi se pòsen sas camisetas y com al-lots fan potedetas. -Sa séva fayna es educà y enseñà però s'estimen més adottrinà axí cuant tost sabin es català se pensaràn qu'ês perque son d'allà. -Quina tristó y vergoña que mos produêx cuant díuen qu'es mallorquí no'tsistêx a s'escòla es llibres que lis han donad tota s'històri mallorquina lis han esborrad. -Lis diuen que xèrrin es català com si as mallorquí fos d'allà y élls de bons al-lots que son se pênsan qu'ês lo milló del mon. -Ja basta de di doys y beneyturas y mólt manco an'aquestas alturas qui vulqui aprende es català a san gran Cataluña s'en pod arrelà. Au tiralì..................................

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-Es professós s'han empreñad perqu'es catalá lis han llevad se pensavan qu'ells comandavan fins que lis han dit de qu'anavan. -A uns es Govèrn els ha cessàd y ets altras se n'han anad de rabi se pòsen sas camisetas y com al-lots fan potedetas. -Sa séva fayna es educà y enseñà però s'estimen més adottrinà axí cuant tost sabin es català se pensaràn qu'ês perque son d'allà. -Quina tristó y vergoña que mos produêx cuant díuen qu'es mallorquí no'tsistêx a s'escòla es llibres que lis han donad tota s'històri mallorquina lis han esborrad. -Lis diuen que xèrrin es català com si as mallorquí fos d'allà y élls de bons al-lots que son se pênsan qu'ês lo milló del mon. -Ja basta de di doys y beneyturas y mólt manco an'aquestas alturas qui vulqui aprende es català a san gran Cataluña s'en pod arrelà. Au tiralì..................................

Tic-tac, tic-tac, tic-tac. tic-tac.

Ara pot cantar victòria n'Antoni Camps, però com més amunt pugi, més gran i de més amunt serà la morrada.