user Jaume III | Fa mes de 10 anys

Catalunya i València independents, i les Balears també. Don gràcies al mal govern del PP i de l'Espanya opressora i feixista per a despertar a tota una nació, dividida per absurdes fronteres imposades per Felip V. Salut, visca Balears i els Païssos Catalans.

user mallorquin | Fa mes de 10 anys

Ok, cAgarró. Por el momento, y hasta que ese dia llegue nos seguerimos tiendo de tu cara demacrada. En tu triste y frustrante vida tienes tu penitencia, querido

user Pere | Fa mes de 10 anys

Que fa de bon pitajr el ditet cap avall. Torn a repetir per veure si algú hem respón democràticament. Com a bon mallorquí que som, vull fer sabre que una vegada arribi el moment també exigesc el dret a un referendum a nivell balear per poder triar els mallorquins si volem formar part o no d'aquests mal anomenats Paisos Catalans. Ben igual que fan ara els catalans, amb tot el seu dret baix el meu punt de vista. O no serà igual?

user Ala Madrid! | Fa mes de 10 anys

Madrid a la final de la Champions League!!!!!! Oe oe oe oe o eeeeeeeeehhhh o eeeeeeeeehhhh

user S´Agaró | Fa mes de 10 anys

@ mallorquí Amic mallorquí, tu no ho sé, però ton company mallorquin i s´altre emigrante ho tenen ben pelut. En poc temps sa truita des Balears es tombarà i llavors veurem ses cares demacrades. Tant riure inconscient ara, els passarà prompte factura. Es temps és implacable i un jutge equànim. Sí, segur que sí. Salut company.

user transcriptor | Fa mes de 10 anys

MENTIRAS DEL NACIONALISMO CATALÁN 1. La Corona catalano-aragonesa o Condederació catalano-aragonesa: Nunca hubo tal corona, a eso se le llamó siempre Reino de Aragón. el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV que se casó con la reina aragonesa Petronila nunca se tituló rey de Cataluña y Aragón. No solo eso sino que se reconoció vasallo del emperador toledano Alfonso VII (su cuñado) que se titulaba Hyspaniae Imperator. Además por aquella época no existía todavía el gentilicio catalán ni el nombre Cataluña. 2. La bandera cuatribarrada que comparte Aragón, Valencia, Baleares y Cataluña no es catalana: A pesar de que Rovira i Virgili dijera: "La Unió catalano-aragonesa adoptà l'enseya catalana de les quatre barres vermelles." es falso. El origen de la bandera es aragonés. Representaba la casa real de Aragón. El primer rey aragonés en usarla fue Alfonso II. Todos los autores catalanes del medievo entre ellos Muntaner llamaron a la bandera cuatribarrada, la senyal real d'Aragó. Nunca dijeron que fuese l'escut de Catalunya como dicen ahora los nacionalistas. Hablar de banderas o de reyes catalanes no tiene ningún sentido. Nunca hubo ningún rey catalán ni ningún Estado catalán. Los únicos reyes de los que se puede hablar son los reyes de Aragón. La casa condal de Barcelona -que no representa la actual Cataluña porque ésta estaba formada por más condados- al único reino al que pertenecieron fue al de Aragón. Además en la bandera cuatribarrada se encuentra el origen de la bandera nacional de España. La bandera de la Marina Real en tiempo de Carlos III todavía blanca, se cambió por otra que se distinguiese mejor en altamar, se pensó en la del reino de Aragón, pero tampoco se distinguía bien por ser las barras muy estrechas, así en imitación a esta se ensancharon las franjas y la amarilla se hizo doble que las rojas. 3. La Diada nacional de Catalunya, símbolo de resistencia nacional catalana contra el imperialismo castellano. Según el nacionalismo catalán, "el centralismo y el espíritu colonizador de Castilla hacia Cataluña se fue intensificando hasta que en 1714, durante la Guerra de Sucesión, Castilla y Francia aliadas, vencierona Cataluña, Inglaterra y Austria". Nada más falso. En realidad, el 11 de septiembre de 1714 lo que ocurrió fue la entrada de las tropas de Felipe V a Barcelona que estaba bajo dominio francés. En el asedio a Barcelona participaron miles de catalanes integrando el ejército borbón. Otros miles de catalanes sitiados en Barcelona lucharon para la que estimaban como legítima dinastía española y de la "libertad de toda España". Así lo atestigua por ejemplo el historiador nacionalista Ferrán Soldevilla. No sólo eso, sino que un siglo después en la Guerra de la Convención. Los catalanes participaron con entusiasmo en defensa de su religión, su rey y su patria contra los revolucionarios franceses. De hecho se puede leer en el Diario de Barcelona del 1 de octubre de 1792 un Soneto Catalá celebrando la toma de la localidad rosellonesa de Bellaguarda: " Vallesir, Rosseló, la França entera del valor espanyol lo excés admira: Ya espera resistir, ya desespera: ya brama contra el Cel, però delira: que lo cel es qui vol que torne a Espanya lo Rosselló, Navarra y la Cerdenya". 4. Cataluña históricamente se opuso a España y se reveló contra ella: Bien, con la invasión napoleónica en 1808, los catalanes se levantaron heroicamente contra los franceses y lucharon a muerte por la libertad de España. De hecho, la heroica defensora de Zaragoza, Agustina de Aragón, fue barcelonesa de padres leridanos, y realmente se llamaba Agustina Raimunda Saragossa Doménech. Por otra parte, igual que hubo catalanes luchando en otras partes de España, también hubo españoles de otras provincias que lucharon en tierras catalanas. 5. Cataluña es una nación histórica. Todo lo contrario, el nacionalismo catalán tuvo que ver con el auge industrial y económico de la segunda mitad del siglo XIX en Cataluña, además de con la crisis de 1898 con la pérdida de Cuba y Filipinas. Fíjense lo que dijo Joan Estelrich, diputado de la Lliga Regionalista -el partido de Prat de la Riba y de Cambó- en las cortes de 1931 (fuente: La nacionalidad catalana, cap. VIII de E. Prat de la Riba) "Lo que nosotros queremos es que todo español se acostumbre a dejar de considerar lo catalán como hostil; que lo considere como auténticamente español; que ya de una vez para siempre se sepa y se acepte que la manera que tenemos nosotros de ser españoles es conservándonos catalanes (...) que no nos desespañolizamos ni un ápice manteniéndonos muy catalanes; en fin, que la garantía de ser nosotros muy españoles consiste en ser muy catalanes. Porque lo contrario es ir contra la naturaleza. Y por lo tanto debe acostumbrarse la gente a considerar ese fenómeno del catalanismo no cómo un fenómeno antiespañol, sino como un fenómeno españolísimo."

user ALM | Fa mes de 10 anys

L'estiu del 1912 mossèn Alcover es trobava a París, i durant la seva estança en aquesta capital acudí unes quantes vegades a les lliçons que donava el seu amic el pare Rousselot a l'Institut Catholique, una alta escola universitària, sobre les llengües romàniques, i en la crònica que feu per als lectors del setmanari de Manacor "La Aurora", hi diu que hi havia oients de molt diverses nacionalitats entre els quals dos catalans: En Barnils, de la Catalunya continental, i ell mateix, de la Catalunya insular. Això és el que pensava de la qüestió nacionalista el nostre famós filòleg.

user Mallorquí i, per tant, nacional de Catalunya | Fa mes de 10 anys

MALLORQUÍ: De ca nostra estant, la Catalunya insular, no és possible partir cap a Catalunya; si de cas, cap a la Catalunya continental (el Principat, València). Tu sí que ho tens fotut: no saps ni on vius.

user S´Agaró | Fa mes de 10 anys

Com diuen per allà, "feina feta no té estorb". Mentres l´emigrante i el mallorquín diuen les parides de sempre els catalans fan via. En quatre dies els primers estaran cremats i els catalans supersatisfeits. Fatxum seguiu així, que aviat sabreu que és bó. Sí i Sí.

user arg | Fa mes de 10 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)