Resposta a "a la vida" No és el mateix un fetus que un nadó. La llei protegeix els nadons. La llei actual no obliga a avortar sino que ho regula. La que es presenta per part del PP gairebé prohibeix.

L´Estat Espanyol és aconfessional i per tant no pot adequar la seva legislació a la doctrina Catòlica perque hi ha molta gent atea o agnòstica que son ciutadàns de plè dret. També hi ha musulmàns que paguen els seus impostos i per la mateixa raó podrien exigir a Rajoy una llei que obligàs a totes les dones a portar vel, o els testimonis de Jehovà, que també paguen, que als hospitals no es fessin a ningú transfussións de sang. A Déu el que és de Déu i al César el que és del César.

Ropit.:Tu ho pots evitar perque ets mestre, però jo soc assistenta social i a la meva feina ja vènen amb el mal fet.

Magdalena: Això que dius de que quan els nin sofreixen malformacions els pares a vegades es separen, et diré que conec casos que si, però també es separen tenint fills ben condrets, i altres que la desgràcia els ha unit més. I en conec de ben aprop! (he estat mestre 35 anys i els altres 5 professor d'Institut, hi ho he viscut de ple). Com també passa amb la mort d'un fill (ho sé per experiència, i la tristor em va tornar a unir amorosament a sa mare maldament continuem separats, però amb l'estima recuperada i centrada en el net). Amb el casos de violació no puc opinar. No gos. No sé per on sortir-ne. I amb els casos de jovenetes embarassades per jovenets irresponsables, sempre ho vaig veure venir d'una hora lluny entre les meves ex alumnes i els seus companys! Llavors, vaig tenir el seus fills a classe, a vegades estant separats i a vegades no. Però amb moltíssims de casos era una cosa anunciada, hereditària i multifamiliar per les dues bandes.

Ropit: Per desgràcia, la majoria de parelles que ténen fills amb malformacións greus, acaben separant-se i és la dona la que ha de cuidar el filll. També hi ha molts casos de relacións entre jovenets en les que el nin no vol emprar presservatiu i després no vol saber rès de la nina. Jo no m´ho invento ni tampoc ho patesc en la meva persona ni en la meva familia, però ho sé per la meva feina. Per acabar també existeixen els cassos de violació pels que sobren els comentaris.

En hi ha que creuen que aquesta llei és una mala jugada de Rajoy, tot i per treurer-se de damunt a en Gallardón ja que és un rival important i com que els ministres, el mateix que els consellers, son els màxims responsables del que passa als seus ministeris i les males decisións no afecten als presidents, aquesta llei convertiria al fill del ministre de Franco en un cadàver polític i ja no li faria sombra mai. A jo tot això me pareix molt fort, però és el que diu gent que en sap.

Si el que volen és davallar el nombre d´advortaments, el que haurien de fer els governants és donar ajudes econòmiques a les mafes fadrines i a les parelles amb dificultats, per poder criar als seus fills i als que vendsràn al món malalts i dependents dels altres TOTES LES AJUDES QUE NECESSITEN I DE PER VIDA. Però la llei de Gallardón és un atemptat contra la ciutadania, que només lograrà matar dones en advortaments sense garanties.

Som home i avui he anat a cridar a la manifestació. No a la Llei criminal de Gallardon. No a dones mortes en avortaments clandestins. Tots els que defensau els drets d 'un embrió i no vos importa la fam i el fred que ja pateixen 3 milions de nins a Espanya, gracies a les retallades del vostre Govern del pp, o els inmigrants morts perquè ara els mateixos que volen prohibir l 'avirtament els han llevat la sanitat, o no es respecte els drets humans de gays, o es maten inmigrants a la frontera amb Marroc, sou molt hipòcrites, perquè defensau més els drets dels que no existeixen que dels que ja estan a la terra.

a la vida com a la mort tot és possible , les dones tenen dret a decidir , està clar i els nedons no tenen vot ni veu , clama el cel, deu és misericordiós i els de recuperara el cel . Aquest mateixos clamen al cel per la protecció de les dones , ara qui protegeix al nadó? .

Vist així... i no entenc com hi queden sense tenir-ne ganes ni desitjar-ho.