Y un lazo por el Barça no se puso?

Quan mos diuen que formalisar ses formes mallorquines és cosa d’ignorants que no han entès sa teoria des registres... Una de ses fórmules més sibil·lines per arraconar es mallorquí ha estat sa teoria des registres. Així, per exemple, és com s’ha eliminat s’article baleàric dets usos oficials, cultes i acadèmics. S’IEC admet, mutatis mutandis, que s’article baleàric existeix i que és “normatiu”, però que no només no se pot utilisar per escrit, sinó que inclús oralment només se pot emprar en àmbits restringits1 i en registres informals2, segons sa classificació de registres i àmbits de caràcter oral. Per exemple, un informatiu de televisió o una classe a un col·legi tenen formalitat abastament; per tant, d’acord amb sa teoria de registres de s’IEC, exigirien s’ús de s’article literari i en cap cas de s’article salat. Una altra cosa és que, per por de fer es ridícul, sa gran majoria de professors, mestres i polítics catalanistes que rebutgen es salat quan escriuen i opten per un estàndar impecable, s’expliquin en salat quan imparteixen una classe o en ses seves declaracions públiques, sense tenir en compte s’estàndar oral fixat per s’IEC. Com és natural, tots fan un mal ús de s’estàndar oral, encara que siguin respectuosos amb s’estàndar escrit. Aquesta teoria des registres no serveix per altra cosa que per jerarquisar lo que se pot dir i no se pot dir amb una certa formalitat. I això fa que lo que ha quedat marcat com a informal, o inferior —per exemple, s’article baleàric o sa combinació de pronoms típica de Mallorca (complement directe + complement indirecte: “la me” en lloc de “me la”, posam per cas)— estigui condemnat sense remei. Sa qüestió és qui decideix què és superior i què inferior, i quins criteris utilisa per decidir-ho. Aquí està es re. 1. Si una forma correspon a un àmbit restringit, només se pot usar davant un auditori lingüisticament uniforme. En canvi, si correspon a un àmbit general, se pot usar davant qualsevol auditori. 2. Dins cada un d’aquests dos àmbits (restringit i/o general) podem tenir tres registres distints: a) formes pròpies (o plenament estàndar); b) formes admissibles en qualsevol registre; c) formes admissibles en registres informals. NO VOLEM PANCATALANISME DINS SA NOSTRA TERRA !!

Pero qui ataca de forma brutal el català és el pp, però tot el que fa en Buzà contra el català acabarà prest perqué el pp perdrà les eleccions, però queda un perill: que na Calvo o en Mesquida guanyin les primàries del psib, ja que aquests dos son espanyolistes y a més Mesquida diu espressament que vol pactar amb el pp. Per tant tots els que som nacionalistes hauriem d'anar a votar n'Armengol a les primàries del pesib, encara que després no votem a pesib, sino a Mes o esquerra republicana, ja que Armengol és la única que pactarà amb els nostres: esquerra o més. Deman una gran mobilització a favor d'Armengol, que és la única del Psib que planta cara a Bauzà, ja que molta gent comenta que els peperos aniran a votar Mesquida o Calvo. Visca el català i paisos catalans.

És que ni el PP ni el PSOE han fet rès positiu al Parlament Europeu.

Botifler, la major part dels que són bilingües, entenen la importància de, com més llengües, millor, amb la materna davant. Qui no ho entén, ets tu, que no saps argumentar, però si insultar, com en les cavernes.

Botifler, la mayor parte de los que son bilingües, entienden la importancia de , como más lenguas, mejor, con la materna delante. Quien no lo entiende, eres tu, que no sabes argumentar, però si insultar, como en las cavernas.

Mira que n'hi ha de ben curts i amb poc llumet... la llengua més important és, primer de tot, la pròpia. La resta és un tema de practicitat. I com a tal, s'ha de defensar el respecte a la pròpia llengua, que és com defensar el respecte a la pròpia identitat. Per aquí comença l'autoestima i molta de la felicitat de la persona.

El canvi de rumb radical ha de ser la independència de Catalunya. Això serà bo també per Espanya, que també haurà de fer un canvi de rumb radical. Amb la independència hi guanyarem tots. Com a mínim en coherència, en ventilar i refrescar les coses, en revisar profundament els fonaments dels dos estats resultants, que a més sentiran que la seva identitat real quadra amb la seva política. És com una casa totalment en ruines, arriba un moment que el que s'ha de fer és tomar-la, i començar de nou... una casa o dues, o tres, si fa falta i la família no es duia massa bé.

A los mallorquines nos repugna el catalán. Queremos el respeto de las modalidades lingüística insulares, que muchos impresentables boicotean. El final de la inmersión lingüística ha sido un paso necesario pero insuficiente. Todos los mallorquines debemos seguir trabajando para desterrar de nuestra tierra el catalán estándar que tratan de imponer los pancatalanistas,

@maki curioso argumento... Explicaselo a los garrulos que defienden la inmersión lingüística CATeta