Llegint l'article, m'adono que sembla hàgim tornat molts anys enrere. Quan les idees eren perseguides per llei a través de l'aparell del sistema. En aquells temps, en què defensar les pròpies idees, més enllà d'una multa -per grossa que sigui, et podia suposar una o vàries pallisses i anys de presó, el que fèien els nostres pares i avis, en lloc d'enfrontar-se obertment contra el sistema, era esmolar l'enginy per a aconseguir transformar els símbols prohibits en peces que no podien ser discutides per l'aparell del govern. Així doncs, estimats directors de centres educatius, no us arrisqueu a anar a la presó, sí però, reconvertiu les banderes: en decoracions florals, en pintures a terra, en poemes visuals, en conjunts de figures en mig dels patis d'escola, en grups de cordes, en cançons, en qualsevol cosa sobre la que la llei no pugui dir res però que es converteixi en símbol. Penseu-hi. A veure, què és el que està prohibit? Les Banderes? Doncs traieu-les, cap problema, però, tot seguit, organitzeu als vostres centres tallers, concursos i accions artístiques per trobar les millors idees per conservar els simbols i el seu significat però sense fer servir el format de Bandera. L'opressió (la censura, el feixisme) sempre, com deia abans, ens ha servit per a esmolar l'enginy; de fet, ella mateixa, és la millor promotora de la intel·ligència, l'activisme i el creixement dels qui han d'enderrocar-la.
Els llacets dels orgues, al balcó de cadascú. Les façanes dels centres educatius no són el tauler d'anuncis de l'ultraminoritari catalanisme illenc ni el vehicle d'expressió de cap corrent polític. Ningú no té dret de fer-se seu allò que és de tots.