Cròniques de sa nació mallorquina MateuCanellasEn es segles XVI i XVII, durant es procés castellanisador de sa Monarquia Hispànica dets Àustries, trobam contínues mencions a sa pàtria i a sa nació mallorquina de sa mà des cronistes mallorquins. Davant sa pressió de sa Monarquia damunt ets orgues de govern des Regne, es Jurats de sa Ciutat i es Regne decideixen contrarestar-la. Des temor an es centralisme català de s’Edat Mitjana s’ha passat a sa realitat des centralisme castellà de s’Edat Moderna. Així, amb s’objectiu de recordar i ressaltar ses gestes des compatriotes mallorquins, es Jurats mallorquins encarreguen l’any 1593 an es polifacètic Joan Binimelis sa primera Història del Regne de Mallorca. Aquesta necessitat de realçar sa realitat mallorquina se troba present a tota s’obra, concordant amb s’afirmació des mateix cronista: “entre altres obligacions que tenim los hòmens, una y no de las menors, és la que tenim a nostra pàtria”. A més, s’ha de dir que aquesta primera història de sa nostra pàtria mallorquina s’escriu originalment en mallorquí i ès llavors, el 1601, quan se tradueix an es castellà. Tal com explica es mateix Binimelis, “està escrita y duplicada de ma mia, una en lengua castellana, y la altra, que es lo original, ab nostre lengua mallorquina”. Es cronistes posteriors segueixen sa mateixa línia d’en Binimelis. Així ho fa el 1633 en Dameto, quan, emparat en ses llibertats i franqueses de què gaudeixen ets habitants de Mallorca, manté una realitat mallorquina diferenciada en es si de sa Monarquia d’Espanya: “Aunque estas islas estén sujetas a la Corona real de España (...) con todo esto no dejan de tener una sombra y representación de república libre, por los muchos y extraordinarios privilegios y franquezas”. f JOAN BINIMELISNovament aquesta diferenciació mallorquina en es si de sa Monarquia d’Espanya surt a la llum amb sa denominació de “nació mallorquina”. L’any 1652 s’enginyer i cronista des Regne Vicenç Mut publica sa seva Història de Mallorca, que comença amb una dedicatòria an es Jurats, “Padres de la Patria”, amb s’objectiu que es mallorquins tenguin “la memoria de los ejemplos que les han dexado sus Padres, y para tan gloriosa Nacion ha importado saberlos, porque saben imitarlos”. Posteriorment, en altres relats i cròniques de s’història mallorquina, com és sa Relación verdadera de lo que han obrado las tres Esquadras de navios de guerra del Reino de Mallorca, de l’any 1659, on se narren ses gestes de s’esquadra mallorquina, tornen a aparèixer mencions a sa “nacion mallorquina”. ¿Què dirien es nostros cronistes que tant estimaven Mallorca i que relataven ses gestes des nostros compatriotes, de sa traïció de ses nostres institucions, des nostros polítics i intel·lectuals catalanistes... i de tanta mentida catalanista?

Buey bueno Doctore, pero dudo que en este foro se le seque a nadie el cerebro, leyendo los comentarios te puedo asegurar que la mayoría ya están descerebrados. Je. Je.

El principal problema dels Països Catalans és que sofreixen una inmigració brutal de castellanoparlants, destacant els forasters i seguits de llatinoamericans, que no es vol integrar a la terra on els ha acollit, donat feina i llar. No només això, aquesta gent no es conforma en no aprendre l'idioma nadiu, sino que preten imposar el castellà com a idioma vehicular de la nostra terra i arraconar el català-valencià-balear, humiliar-lo i asfixiar-lo fins a eliminar-lo. D'aquí venen els problemes actuals: el TIL, el SirCULO, i demés imposicions forasteres mal educades i intolerants. L'única solució que li queda al català per viure amb total normalitat dins casa seva és que els forasters (espanyols, xarnegos, gent de forca.....) se'n vagin cap a casa seva. Imaginau una Mallorca més neta, segura, digna i agradable? Impossible fins que els forasters no agafin el famós i anhelat Barco de Rejilla.

Transcriptor amigo!,, no te preocupes mucho antes que tu perdieron otros el juicio, como nuestro insigne Hidalgo Don Quijote que se le secó el cerebro leyendo estos requiebros: «La razón de la sinrazón que a mi razón se hace, de tal manera mi razón enflaquece, que con razón me quejo de la vuestra fermosura>>. O «Los altos cielos que de vuestra divinidad divinamente con las estrellas os fortifican y os hacen merecedora del merecimiento que merece la vuestra grandeza...»

A ver @transcriptor, querido, que lo diga Blai Bonet, Jeroni Rosselló o el Papa, no significa que sea cierto. Por esa regla de tres, los dicursos de Hitler eran dogma de fe. Si quieres te pongo un fragmento de Mussolini o de Blas Piñar.........coñazo de tío. Acaso crees que alguien lee tus truños?.

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981. Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. ÉS com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral. http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."

Venga tonto, lo pasaremos bien..... Por cierto, es "Hehehehe"

" no voy de ti" jejejeje