No és tracta de renegar res, el cas és que ses escoles no són patrimoni dels mestres. Si volen penjar banderetes i comèdies que ho facin a casa seva. Ja basta de que quatre curtets sa pensin més vius que els altres i juguin a despistar i a manipular; recordau allò de..."Ho fem pels vostres fills!" ? Els estic avorrint de veres.
Argumentari (3): Quan mos diuen que es mallorquí no té tradició literària... Aquesta afirmació és falsa, llevat que considerem que sa literatura només comprèn un gènere: sa poesia, i ni així és ver. Es pare de lo que s’ha anomenat sa Reinaxença mallorquina, Tomàs Aguiló Forteza, autor de ses Poesies fantàstiques, escriurà tota sa seva obra poètica[1] en mallorquí i sempre desconfiarà des moviment de la Reinaxença catalana que tendrà en sa figura de Marià Aguiló, es seu cosí, un des seus màxims impulsors. Curiosament, es seus divulgadors posteriors han convertit Tomàs Aguiló en pare de la Renaixença mallorquina, cosa que segurament l’hauria deixat astorat. Son pare, Tomàs Aguiló Cortès, ja havia escrit faules, versos i sa Rondaya de Rondayas en mallorquí. A començaments des segle XX, quan dins es cenacles poètics es mallorquí -o sa corrent 'dialectalista', com l'han anomenada ets estudiosos posteriors- perdia força davant sa corrent 'unitarista' que postulava un català unitari i literari encapçalat pes seguidors de Marià Aguiló i Tomàs Forteza, es prevere Ildefonso Rullán encara traduïa El Quijote (1906) an es mallorquí. Per no parlar d’Aigoforts (1892) de Gabriel Maura, des quadres de costums de Pere Alcàntara Penya o de ses famosíssimes rondalles mallorquines de mossèn Alcover, encara avui en dia s’obra mallorquina més popular. Hem de tenir en compte que, durant segles, es mallorquí, juntament amb so llatí, serà utilisat per l’Església en oracions, exhortacions, formularis, publicacions litúrgiques i pastorals[2], sobretot quan es destinataris eren ses classes populars. Mai es mallorquins deixaren d’escriure en mallorquí per a tota classe d’usos pràctics. Per exemple, quan se volia mobilisar es poble i agitar ses masses s’hi solien dirigir en mallorquí –com Es Diari de Buja des monjo trinitari Miquel Ferrer, sense cap altre objectiu que exaltar ses masses contra s’incipient liberalisme–, s’única llengua que xerraven (i entenien) sa majoria de mallorquins. "Catalunya mos roba i manipula sa nostra cultura i sa nostra història ", Sempre Mallorquins, Sempre Balears !! Catalans a tocar es collons a Catalunya !!
Argumentari (3): Quan mos diuen que es mallorquí no té tradició literària... Aquesta afirmació és falsa, llevat que considerem que sa literatura només comprèn un gènere: sa poesia, i ni així és ver. Es pare de lo que s’ha anomenat sa Reinaxença mallorquina, Tomàs Aguiló Forteza, autor de ses Poesies fantàstiques, escriurà tota sa seva obra poètica[1] en mallorquí i sempre desconfiarà des moviment de la Reinaxença catalana que tendrà en sa figura de Marià Aguiló, es seu cosí, un des seus màxims impulsors. Curiosament, es seus divulgadors posteriors han convertit Tomàs Aguiló en pare de la Renaixença mallorquina, cosa que segurament l’hauria deixat astorat. Son pare, Tomàs Aguiló Cortès, ja havia escrit faules, versos i sa Rondaya de Rondayas en mallorquí. A començaments des segle XX, quan dins es cenacles poètics es mallorquí -o sa corrent 'dialectalista', com l'han anomenada ets estudiosos posteriors- perdia força davant sa corrent 'unitarista' que postulava un català unitari i literari encapçalat pes seguidors de Marià Aguiló i Tomàs Forteza, es prevere Ildefonso Rullán encara traduïa El Quijote (1906) an es mallorquí. Per no parlar d’Aigoforts (1892) de Gabriel Maura, des quadres de costums de Pere Alcàntara Penya o de ses famosíssimes rondalles mallorquines de mossèn Alcover, encara avui en dia s’obra mallorquina més popular. Hem de tenir en compte que, durant segles, es mallorquí, juntament amb so llatí, serà utilisat per l’Església en oracions, exhortacions, formularis, publicacions litúrgiques i pastorals[2], sobretot quan es destinataris eren ses classes populars. Mai es mallorquins deixaren d’escriure en mallorquí per a tota classe d’usos pràctics. Per exemple, quan se volia mobilisar es poble i agitar ses masses s’hi solien dirigir en mallorquí –com Es Diari de Buja des monjo trinitari Miquel Ferrer, sense cap altre objectiu que exaltar ses masses contra s’incipient liberalisme–, s’única llengua que xerraven (i entenien) sa majoria de mallorquins. "Catalunya mos sa nostra cultura.. roba i manipula sa nostra història ", Sempre Mallorquins, Sempre Balears !! Catalans a tocar es collons a Catalunya !!
Jo ja me veig que a la propera Festa de l´Estendart treuràn en processó la bandera espanyola.
Quanta inteligència ben escrita en català hi ha aquest foro, quanta curtor i ignorància mal escrita en català (ells diuen mallorquin) o en castellà (ells diuen espanyol).
Té raó "mayoric". Un altre exemple, del qual no s'ha xerrat gaire, és que el Govern ha suprimit la tradicionalíssima festa del Dilluns de Pasqua.
Arnau, no te equivoques. Muerto de hambre lo será tu primo, el de Buger. No te imaginas lo que nos han subido los complementos con lo que se han ahorrado en nóminas... JAJA JAJOTA!!
El PP serà el que vulgueu però tenen gent molt viva. Tenim una crisi de la que no en sortim de cap manera però la gent parla de català, castellà... Saben com desviar l'atenció i recorren als instints més bàsics de les persones. En les vostres mans està fer cas a 4 exaltats per internet, morts de fam, que a canvi d'una llimosna no tenen res més a fer que seguir la doctrina que els marquen les caps de premsa de Bauzà.
Ja es massa evident les intencions destructores de la nostra llengua i cultura per part dels partits pancatalanistes. No volen sentir parlar ni diferenciarse culturalment, tans sol toleren el dialecte barceloní "del imperio" i els cuatre fonaments de la dreta reaccionaria catalana: llengua, terra, barça i corrupció
Sabeu que diria es meu padrí?: "Vos podeu posar es floquets a sa punta de sa fava". Aquí tenim una bandera oficial que representa ses Balears+ una per cada illa. No mos en fan falta pus de banderes. Es renegats són es qui ho troben poc i volen importar sa des veinat.