I jo em demano: Com aprendran amb anglès noms com: torrent, avenc, coll, comenar,escull, carena, puig, coll, rafal, possessió...?
Aquí reproduesc una carta d'en Jaume Corbera en es diari "Ara Balears" de dia 17 d'agost passat que ve molt bé en aquest context Editorial de dia 11 Jaume Corbera. Palma. Diari “Ara Balears”, 17/08/2013 El vostre editorial de dia 11 d’agost m’ha paregut molt desafortunat i inoportú, perquè critica la forma d’imposició del TIL, però n’aprova el fons, la qual cosa equival en realitat a donar la raó al PP en la intenció d’aquest desgraciat decret. Ja el títol és lamentable: “Ensanyament en anglès, sí...”. Doncs no, ensenyament en anglès no, perquè hem lluitat durant anys per a aconseguir que l’ensenyament a les Balears (com a tots els Països Catalans) sigui en català i quan encara no ho hem aconseguit del tot, ens volen canviar el model i imposar-ne un en què l’ensenyament en català sigui residual i la major part es faci en dues llengües que no són pròpies nostres, castellà i anglès. L’ensenayament al nostre país ha de ser com el d’un país normal: en la seva llengua, no en llengües externes, per molt importants que siguin considerades. I a més a més, l’ensenyament de llengües estrangeres hauria de ser molt més obert i no limitat a l’anglès. A unes illes on el turisme essencialment europeu, de pertot, és fonamental per a l’economia, s’ha d’afavorir l’aprenentatge de les llengües europees més importants: l’anglès, l’alemany, el francès, el rus, l’italià, l’holandès... Només ensenyar-ne una (a part del castellà) és contribuir a mantenir el prejudici que la diversitat lingüística és una nosa i que una llengua estrangera ha de bastar per a comunicar-se amb tothom. S’hauria d’oferir als pares dels alumnes la possibilitat de triar entre diverses llengües estrangeres i d’estudiar-ne almenys dues, i això sí que seria valorar la diversitat i fer ciutadans poliglots, però mai a costa de la llengua pròpia, que és la més important. Castellà, anglès, alemany, etc. s’haurien d’ensenyar de la millor manera possible (amb metodología molt activa i amb classes diàries), però mai ocupant el lloc de la llengua del país, que té en l’escola la seva defensa més ferma. Em sap molt de greu que el diari ARA Balears en lloc d’adoptar una postura clara de defensa de l’escola catalana es manifesti a favor de l’escola trilingüe i es limiti a criticar la manera com el govern del PP, que no somia altra cosa que exterminar el català, en vol fer la imposició. Ara, vist que el diari ha decidit ser bilingüe català-anglès, realment no em sorprèn tant, aquesta postura.
EL TIL és tan anticatalà con anticastellà.
Totalment d'acord amb l'article. Vull que el meu fill aprengui i pugui viure en català a Mallorca (Jo no ho vaig poder fer fins que vaig ser ben grandeta ) El castellà, vivint a Mallorca, l'aprendrà; per això no em preocup gens ni mica. I respecte a l'anglès? No serà amb aquest TIL. Pos la mà al foc!
Me fan gràcia tots aquests comentaris sobre a quants de kilòmetres quadrats de superfície del globus de la terra serà útil o no el català. Què infantils! Vaja argument. A qui punyetes li importa això respecte a la seva llengua mare? I el finlandès, l'holandès, el... no sé, anomenau voltros qualsevol llengua minoritària, què? I per anar pel món un aprèn altres idiomes, i llestos, que tampoc és tan difícil per més que en aquest país, com que s'ensenyen fatal, ho paregui. I de passada, així va obrint la seva amplada de mires, que bona falta fa per no donar arguments tan betzols com aquests de mesurar l'utilitat d'una llengua en kilòmetres quadrats i/o nombre de llocs on serà útil.
Cucut.- Yo tampoco quiero entrar en temas personales, pero en mallorquín decimos "es xerrar far xerrar". Escribieste "gitano" en singular, pese a que ahora pluralices. Me extraña que siendo rubio y de ojos azules (?) te endosasen tamaño despropósito. Claro que ahora se demuestra que hay gitanos totalmente rubios, como es el caso de la niña que sale en los papeles casi cada día. Tú hablabas de "gitane du sud", con el fin de despreciar la lengua castellana. ¿Supongo que no creerás que soy imbécil?. Yo he viajado por media Europa y nunca he sido despreciado, ni insultado, ni por mi apellido, ni por mi nacionalidad. Y en cuanto a mallorquín, lo soy mucho mas que tú. Lo que ocurre, es que yo no rindo pleitesía a los que quieren laminar mi priopia identidad para imponer la suya. The end. Otrosi, digo: ahora caigo; he cometido dos crímenes de lesa humanidad, escribo en el odiado castellano y, además, he puesto negro sobre blanco dos palabritas en inglés, que, como no puede ser de otra manera, no sirven para nada. Espero que no necesites traductor. Pese a nuestra diferencias, te deseo lo mejor.
Molt bon article. I els comentaris xenòfobs dels que creuen que la seva llengua, la de l'imperi, es superior, penosos.
Per Alí de la Palomera: No m'agrada entrar en coses personals aquí. És de mal gust. En realitat ens digueren "Gitanes du sud", ja que erem un grup d'universitaris mallorquins que anàvem junts de viatge a Praga amb les nostres dones. Allà el francès ve a esser encara una segona llengua com fou a Rússia fins a la Gran Guerra. I també va esser la nostra llengua d'estudi durant el Batxiller dels 60s. Era en la que conversàvem xecs i mallorquins quan podíem. Ah, i som ros i d'ulls cels.
Català, sí; conèixer totes les llengües que es puguin, també; però bi(o tri)lingüisme, no!
Inmersión es atraso, sectarismo e incultura. En cataluña lo saben bien.