En la situació de anormalitat lingüística actual del nostre país només ens podem permetre actuacions que suposin avançar cap a la normalització; en canvi, el TIL és l'enèsima maniobra contra la llengua pròpia. ¿Consentirem que hi hagi la més mínima normativa anticatalana, encara que sigui de compliment voluntari?
Tià, les teves paraules demostren que el nacionalisme no sempré és fill del sedentarisme i de la miopia intel·lectual, sinó que també hi pot haver un problema de simple desordre mental. No convertesquis en veritats indiscutibles els fantasmes que crea la teva química cerebral. "Espoliació", "depredació"... Vés-te'n demà a viure el teu minutet de glòria verda i mira de vèncer la temptació del suïcidi quan vénguin les properes eleccions. Au, bon dia.
Aquesta moda que diu en Tià, la reforça molt IB3 (ràdio i televisió) amb els programes que fa.
"Você, Bernardinho, é UM safado". Peço desculpas pelo erro. Errare humanum est. I persistir en l'error, molt espanyol. Allò que els mallorquins en deim "ficar la banya". I només fica la banya qui en té. L'intent teu (darrerament de moda entre els giracasaques) de dividir la societat mallorquina entre ciutadans forasteritzats i, per això mateix, espanyolitzats, gent progressista i oberta (per exemple, l'home del nas i els collons cervals sobre la testa) i els "pagesos" ignorants i tancats (jo, sense anar més lluny) és un esguerro que no engana ningú. Bernadet, una darrera pregunta: tan difícil és, d'esser honrat i sincer i anar de cara? Per tan beneits tens els illencs, que et penses que amb quatre raons foradades ens podràs enganar?
bernadet: l'apàtrida
Bernadet, Ja m'ho pensava, que fugiries per la bardissa. Jo et feia dues preguntes molt concretes. Ja ho sabem, que tant tu com jo som ciutadans del món, i de la galàxia. Jo, per exemple, he viatjat molt (no he estat mai a Madrid, però, ni faig comptes d'anar-hi mai), viatj molt i, si Déu vol, viatjaré encara més. I no em sent estranger a cap país. El món és ca meva, frase a la qual hipòcrites com tu solen recórrer, tot i que per a ells (tu) és una frase buida. Però el que jo volia que em diguesses (que serà impossible, segons veig) era: 1) Davant l'espoliació evident i escandalosa de les nostres illes. 2) Davant l'evidència que Espanya va a matar contra la nostra llengua i la nostra cultura, i que hi anirà sempre, amb guant blanc o a corretjades. Quina opció prens?: 1) Continuar així, acalant el cap i acceptant aquest caramull d'injustícies. Perquè, al cap i a la fi, tu et sents espanyol fins al moll dels ossos, per damunt tot. 2) Revoltar-te i (solució per a mi l'única possible) fer camí a fi de sortir d'aqueix estat depredador i vampir que és Espanya. Et le reste est littérature. Pel que fa a aquest recurs a la burla contra la "societat pagesa i tancada", et voldsia dir que una bona part de la meva família és de diversos països europeus, que jo som universitari i que part set llengües. Mon petit Bernard, tu fuis le sujet que je t'ai proposé, tu refuses de me répondre parce que, en fait, tu n'as pas de réponse. Ou parce que ta réponse, si elle était sincère, serait scandaleuse pour tous les gens de bonne volonté. Você, Bernardinho, é un safado. Du bist ein Gauner. Uno stronzo, se preferisci la lingua dell'opera. No enganes ningú.
Hem d'omplir la caixa de resistència per solidaritat amb els mestres, i per evitar en lo possible, el genocidi lingüístic que practiquen sicaris a les ordres de la FAES.
Tià. La vostra pàtria imaginària de la Senyoreta Pepis me la bufa ben bufada. La llengua és per mi un mitjà, no una finalitat. A Barcelona no em sent més estrany que a Càceres, com és ara. "La meva llengua és la meva pàtria", digué no sé qui. No és el meu cas. L'enfocament que feis del tema demostra, per si hi havia dubtes, que l'ensenyament vos és igual, que el bé dels nins vos és igual i que la reivindicació educativa és uan falàcia. Que l'únic que vos importa és que construir el vostre projecte de societat pagesa i tancada. Me la bufen "els pobles" i "les pàtries".
No podem deixar sols aquests mestres. Dins de les possibilitats econòmiques de cada persona hem d'omplir la caixa de resistència amb aportacions regulars mentre duri la vaga. Fora el feixisme !!!
No anam enlloc, Bernadet. Tot quant dius és vent de boca, buidor, manca tràgica d'arguments, negativitat, curtor. I unes dosis massives d'espanyoleria. Sobretot, ja no et respondré perquè, d'una banda, t'he deixat en evidència (veges manetes) i de l'altra altres cabres tenc a munyir (no prenguis aquesta frase, tan pagesa, literalment).